Contra Amazon

Polítics ebrencs se sumen a l’alcaldessa de Barcelona demanant boicot a Amazon per afavorir el comerç local, com si realment l’oferta d’Amazon estigués coberta al 100% pels establiments del territori. En canvi, no fan l’equivalent contra les grans superfícies, a les quals reben amb els braços oberts quans s’instal·len al municipi, i de les quals els comerciants fa temps que es queixen.

La tendència del comerç per Internet fa uns anys que va a l’alça. El confinament i la pandèmia, en general, no han fet més que accentuar-la. A més de l’INE, ho poden confirmar les empreses de missatgeria, segurament. El comerç per Internet obre portes a mercats remots, a productes que no tenim al comerç de proximitat, i amb preus amb els quals no pot competir. I és còmode. És la realitat.

I els polítics, en lloc de veure la realitat, opten per demanar un boicot. En lloc de plantejar altres solucions, opten per demanar que la gent no compre a Amazon, Aliexpres o altres. Entres a Amazon i trobes que hi ha empreses menudes que hi vénen els seus productes, empreses d’arreu, que han pensat que era un bon aparador per vendre, amb un públic potencial molt més gran que el local. Potser alguns comerços ebrencs podrien tenir un acompanyament dels seus ajuntaments per entrar en este mercat global, en lloc de posar-s’hi de cul.

D’iniciatives relacionades amb el comerç local a Internet n’hi ha, no és que no n’hi hague. Ajuntaments com el d’Amposta o Tortosa (i la Sénia o la Ràpita) tenen sengles marketplaces, mercats virtuals, on es poden trobar establiments i productes locals.

En el cas d’Amposta, és un web que només es pot consultar en castellà. La plataforma permet la creació de textos en diferents idiomes, però el web utilitza un sistema de traducció automàtica, de pagament, amb la subscripció caducada. És un entorn homogeni quant a mercat, de manera que pots triar diferents productes i comprar-los en una sola compra. Tot i això, la varietat de productes és discutible. Els de la Sénia i la Ràpita són equivalents, per ser la plataforma de la mateixa empresa, tot i que no tenen el problema de l’idioma.

En el cas de Tortosa, realment és un directori d’establiments. En alguns s’ofereix l’opció de trucar i en altres la compra, que acaba enviant l’usuari al web de l’establiment, sent un procés de compra no integrat al marketplace, sent una barrera per al cas de voler triar diferents productes i comprar-los en un sol pas. Fora del canal oficial hi ha Mercarium, un llistat d’establiments de les Terres de l’Ebre que ofereixen servei a domicili. És un servei d’Incubalia, una startup de la URV que ja tenia un altre servei semblant, més específic, Restarium. El valor afegit de Mercarium, a més d’oferir el servei de creació de web i botiga als establiments, és que pensa en clau de territori, no de municipi.

Realment cada municipi ha de tenir un marketplace propi? A quins compradors va dirigit? És culpa d’Amazon que els consumidors comprin a través d’ells? Quines mancances té el comerç local? És un mal veí aquell que no ho compra tot, absolutament tot al poble? I aleshores, aquell que compra alguna cosa al poble del costat, o que va de rebaixes a Barcelona?

Amazon ja va respondre Ada Colau amb dades. Segurament no les pot donar als polítics de l’Ebre, òbviament. Ara bé, caldria veure quin és realment el tipus de comerç castigat per les vendes en línia i si no seria necessari que es reinventés.