La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) es mira des de la barrera la polèmica entre el govern de l’Estat i els municipis i regants que formen par de la Taula de Consens pel Delta. De fet, el moviment antitransvasament considera que cal diferenciar entre el que és immediat i el que és urgent per garantir la supervivència del Delta. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Manolo Tomàs ha afirmat que la urgència es decidirà riu amunt, amb la concreció del nou pla hidrològic. “Pensem que, immediatament, s’ha de fer alguna cosa per evitar que el pròxim temporal torne a invadir el Delta, però la urgència per a natros està riu amunt”, ha remarcat. “S’estan dedicant molts esforços a la protecció de la barra del litoral amb una filosofia que no compartim, però respectem. Es vol mantenir la morfologia del Delta tal com està, però des de quan? Des d’enguany, des del gener, des de fa 20 anys? Perquè la morfologia original està a tres quilòmetres, mar endins i afonada a 20 metres de la superfície, que era el far”, ha recordat Tomàs en referència al far de Buda.
El portaveu de la PDE ha dit que “la mare del corder” és el nou pla hidrològic. Segons Tomàs, el 2021 serà un any convsuls i de mobilitzacions, que tornarà a reclamar un cabal mediambiental i revisar la política de regadius, així com la recuperació dels sediments retinguts als embassaments. “Per tant, ojo al parche, perquè cadascú està defensat els seus interessos, i ens temem que la gent de les Terres de l’Ebre anem una mica despistats. Aquí s’està jugant el nostre futur i hem d’estar al tanto. Entenem que l’any que ve serà un any conflictiu. Al mes de desembre s’ha de presentar un pla hidrològic en què hi haurà una fitxa específica sobre el delta de l’Ebre. Hi haurà una fitxa sobre cabals ambientals. Suposem que hi haurà un pla de gestió dels embassaments, i aquí estarà el futur real de les Terres de l’Ebre”, ha advertit. “Tota l’activitat econòmica i inversora anirà on estan els recursos. Si els recursos no baixen o se’n van, ja podem posar cordons de terra, que això no té futur”, ha remarcat Tomàs.
En aquest sentit, Tomàs ha assenyalat que cal millorar el cabal ambiental de l’Ebre i reformar el model de regadius, així com revisar la gestió dels embassaments. “Si això no se soluciona, tot el que es face al litoral és una ximpleria com una catedral. És tirar diners i no servirà absolutament per a res”, ha sentenciat.
Tomàs ha assenyalat que l’esborrany del nou pla hidrològic de la conca de l’Ebre es podria fer públic entre els mesos de desembre i gener, i que després hi haurà un llarg període d’exposició pública. “Natros demanem a les institucions, al govern català, als ajuntaments i als sectors econòmics de les Terres de l’Ebre que no obliden que ve una llei, però que s’ha de modificar ara. Perquè quan tinguem l’esborrany damunt de la taula serà tremendament difícil modificar-lo, perquè entrarà en joc la política. I aleshores, lo científic, lo tècnic i lo social quedarà en un segona pla”, ha lamentat.
D’altra banda, Tomàs ha afirmat que la Taula de Consens té un nom incorrecte, ja que no hi són representats ni la PDE ni altres col·lectius ecologistes. Amb tot, ha deixat clar que respecten la seua activitat, tot i que no la comparteixen. “No m’agrada este nom perquè [la Taula] no és de consens, és d’una altra cosa”, ha dit. Finalment, Tomàs també ha demanat que es face la prova pilot per mobilitzar els sediments retinguts a l’embassament de Riba-roja, que ha previst el govern català però que està bloquejada per la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. De la mateixa manera, ha rebutjat que la Generalitat vulga ampliar el transvasament a Tarragona cap al nord de la Conca de Barberà, així com acabar i posar en marxa el reg del canal Xerta-Sénia. Dos projectes que la PDE veu com la porta a nous transvasaments.
*També podeu veure l’entrevista íntegra:
Fes el teu comentari