Amb la denegació del tercer grau als presos polítics catalans –que ja era una cosa ben cantada que així succeiria- es ratifica la voluntat de venjança contra l’independentisme per part de la cúpula judicial espanyola. Els que disposen de les brides de la justícia a Espanya no les volen soltar malgrat que la Constitució diu que fa dos anys s’havien de canviar els seus membres. Durant la farsa del judici del procés, amb clar consentiment, van acceptar les declaracions falses i manipulades de Pérez de los Cobos i de Baena, i les donaren com a bones; van condemnar aquells que demanaven diàleg consensuat amb “el gobierno” i convocaren un referèndum per conèixer la voluntat de la gent.
Als que manen i dirigeixen els poders econòmics, polítics i militars no els convé canviar la cúpula judicial perquè ells els van col·locar i per tant els volen mantenir estratègicament. Parlen de Constitució però se la salten segons les seves apetències. El poder de la cúpula jurídica l’han de mantenir i sempre l’han de tenir al seu costat perquè ideològicament, malgrat representar la llei que hauria de ser equitativa, igualitària i gens polititzada, els tenen lligats i ben lligats per accionar els ressorts al seu gust. I davant d’afirmacions com la que els faig, senyors lectors, aquesta cúpula judicial i els que la defensen a ultrança respondran que la llei és igual per tothom i per això també empresonen membres del PP i els “Villarejos” de torn. Sense dubte que n’engarjolen; però allò que no volen que se sàpiga perquè no els convé, fan de “muts i a la gàbia”. I és que la llei a Espanya té els precedents de la Santa Inquisició!
Els poders reals espanyols i madrilenys viuen moments tenebrosos i tocats pels afers que els delaten continuadament; estan nerviosos i no veuen clar com tot això pot acabar. Son moltes les causes, com la corrupció del PP que omple la cistella de desfalcs a nivells inaudits, la fugida del rei amb el beneplàcit del PSOE, guardat per policies que els paguem entre tots malgrat les proves continuades d’evasió de capitals i d’impostos, els generals que malgrat estar retirats per raó d’anys puguin afirmar que caldria afusellar a vint-i-sis milions de ciutadans, un rei que cada cop perd més suports entre els espanyols, la banca que amb els diners de tots va pagar la malversació de membres dels seus consells d’administració, mentre que es desallotgen pisos a la força per no haver pogut pagar les hipoteques o lloguers gent dels que s’han quedat sense feina. I sobretot per la gosadia dels independentistes catalans que desitgen separar-se d’Espanya. I per acabar-ho d’adobar el govern que dirigeix els interessos de l’Estat és de filiació “socialcomunista”. Molts afers obscurs enrareixen el futur del sistema i de les elits que disposen de tot el poder d’amagat, sumat amb la pandèmia i el fort endeutament contret per l’Estat.
Tot plegat un enrenou de magnituds impressionants que amb l’excusa de l’independentisme català, el pretenen apagar amb la presó i la repressió dels que convocaren un referèndum pacífic. Tejero, que era de la seva corda, amb trets i pistoles a la mateixa seu de la democràcia i tancs pels carrers de València, ja lliure, pot mantenir les seves idees a casernes de la guàrdia civil refermant el patriotisme. En canvi el presos polítics catalans s‘han de penedir i s’han de rehabilitar per poder-los assignar el tercer grau, contradient els tècnics jurídics penitenciaris que ho han signat. Aquesta és la vara de mesurar d’una justícia polititzada i parcial.
I l’independentisme és la tapadora que els va bé per fer callar molta gent i aplicar la revenja i la repressió contra l’independentisme. És una forma de tancar les veus dels més crítics i a més com ideològicament ja els va bé a tots, ho posen en marxa i tenen una forma de ser aplaudits pels seus i bona part, fins i tot, d’alguns esquerrans. I el més curiós és que la justícia europea els diu, els repeteix i els adverteix que van equivocats. Però ells, que les banderes instal·lades al Passeig de la Castellana de més d’un quilòmetre i mig, és la defensa dels interessos dels poderosos, poc els importa. Fan el ridícul un cop i un altre davant els tribunals europeus i els drets humans. Però segueixen pel seu camí i aquí no passa res perquè anar contra Catalunya i els independentistes els dóna vots, malgrat malmetre la convivència estatal. Tenen el consentiment de molts, inclosos bona part de l’esquerra acomodada com Felipe Gonzalez i Iceta, entre altres, cínics, que quan els convé es manifesten amb VOX a la plaça de Colón.
Vendre odi i aplicar repressió contra Catalunya els dóna rendiment i els costa molts diners, el 20% dels quals vénen de les nostres butxaques. Dialogar o solucionar els problemes per la via democràtica que seria el raonable no l’accepten. Reprimir, si no es penedeixen de ser independentistes, això sí que és important! Francament son una fàbrica d’augmentar la independència quan pretenen anul·lar-la amb el mètodes del segle XIX i amb el renaixement del franquisme.
×ANTON MONNER és historiador i cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari