L’associació Sediments creu que l’Estratègia Delta que ha presentat el govern de l’Estat encara té mancances importants, com la necessitat de reparar i utilitzar les comportes de fons dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja. Uns desaigües que ara són impracticables, precisament, per l’acumulació d’uns sediments que haurien d’estar al Delta. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, el portaveu de l’entitat, Josep Juan Segarra, ha afirmat que cal començar a treballar al pantà de Riba-roja. “Diuen que volen començar les proves pilot a Margalef, Ciurana i Guiomets, que són embassaments petits. S’ha de començar seriosament a Riba-roja, perquè amb estos tres embassaments minúsculs no n’hi ha prou i no acabarem mai, si anem a n’este ritme”, ha afirmat.
Segons el portaveu de Sediments, la qüestió dels desguassos de fons és “crucial”, així com un pla de gestió de sediments. “Però tot el que estan proposant són estudis. L’anàlisi dels sediments, el monitoratge, la redacció d’un pla… Això està molt bé, però s’ha d’anar més enllà, perquè fa molts de temps que estem esperant i només amb estudis no notarem cap efecte”, ha lamentat.
Amb tot, ha afirmat que l’Estratègia Delta és “més específica”, en matèria de gestió de sediments, que el pla que va presentar la Taula de Consens. El portaveu de Sediments ha dit que els ajuntaments i comunitats de regants no tenen un “pla seriós” pel que fa a la recuperació dels fangs. “Podem estar més o menys d’acord amb algunes coses que planteja, però és més específic que el pla Delta que van presentar les comunitats de regants i que els ajuntaments sembla que recolzen, i que és el full de ruta que proposen”, ha valorat. “Els ajuntaments molt abans van aprovar mocions, que després va aprovar el Parlament de Catalunya i que també va aprovar el Congrés dels Diputats, que parlaven molt més específicament sobre les pautes que s’havien de treballar en la gestió dels sediments. Haurien de tenir més memòria i no perdre les pautes pel camí”, ha ironitzat.
De fet, Josep Juan Segarra també s’ha mostrat crític amb la mateixa Taula de Consens, perquè el seu pla limita l’àmbit d’actuació al Delta, i no té en compte tota la conca. “L’àmbit d’actuació d’este pla que van presentar els regants diu que és el delta de l’Ebre, però un pla per protegir el Delta ha de tenir com àmbit d’actuació tota la conca, si realment vol que es gestionen els sediments”, ha assenyalat. “I això ja els ho vam dir, i no van esmenar-ho”, ha lamentat el portaveu de Sediments. Segons ha dit, la gestió dels sediments hauria de tractar-se de la mateixa manera que es planteja la gestió del litoral, “amb actuacions clares a curt, mig i llarg termini”.
A més, ha recordat que la gestió dels embassaments és necessària per garantir la seguretat i la supervivència del Delta, i també per no posar en perill les poblacions del tram final de l’Ebre. Així, ha reiterat que portaran l’Estat als tribunals si no repara les comportes de fons. “Una de les tècniques que hem estudiat és el buidatge dels embassaments per a generar cabals d’arrossegament. Esta és la més econòmica, perquè l’únic que fas és obrir comportes en moments de riuada, per a que la força del riu s’emporte els sediments riu avall. Però esta proposta ara mateix no s’està treballant en cap àmbit, i per a dur-la a terme el primer que s’ha de fer és reparar els desaigües de fons”, ha denunciat. “El més econòmic és fer baixar sediments pel riu, és el propi riu i la seua pendent qui els transporta. Moure arena en camions, fins quan? Fins quan s’estaran posant diners per a n’això?”, s’ha preguntat.
Fes el teu comentari