L’Agenda 2030 com a resposta a la covid-19

La situació social i econòmica derivada de la crisi de la covid-19 fa més imprescindible que mai l’Agenda 2030. Una Agenda i uns Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que són la brúixola que ha de guiar les actuacions de les administracions públiques, de les empreses, dels treballadors i de les entitats ciutadanes per a avançar cap a una societat més justa, igualitària, solidària i mediambientalment sostenible. 

L’Agenda és l’estratègia actual que regeix els programes de desenvolupament mundials. Un pla d’acció pel desenvolupament sostenible a través de 17 objectius a favor de les persones, el planeta i la prosperitat, que té la intenció d’enfortir la pau universal i l’accés a la justícia. Una Agenda de compromisos per als propers 15 anys –adoptada el 2015 per l’Assemblea General de la ONU– en la que els estats membres reconeixen que el major desafiament del món actual és l’eradicació de la pobresa i afirmen que sense aconseguir-la no pot haver-hi desenvolupament sostenible. En aquest sentit, els estats s’han compromès a actuar en les esferes econòmica, social i ambiental; i a mobilitzar els mitjans i recursos necessaris per dur a terme els ODS. Paraules grandiloqüents i bons propòsits que caldrà concretar per aconseguir la seguretat alimentària, garantir una vida sana i una educació de qualitat, aconseguir la igualtat de gènere, assegurar l’accés a l’aigua i l’energia, promoure el creixement econòmic sostingut i adoptar mesures urgents contra el canvi climàtic. Punts imprescindibles de l’Agenda en la lluita contra les desigualtats, la insostenibilitat ambiental i la pobresa, des del respecte als Drets Humans.  

Un nou full de ruta en l’organització política internacional actual que es basa en una lògica de poder policèntrica, multinivell i multiespacial, per aconseguir el creixement inclusiu i sustentable durant els propers anys, mitjançant la cogestió i cooperació entre actors públics i privats, i la participació de la societat civil global. En aquest sentit, els ODS són un exemple de Governança Global en la que, un cop més, apareix l’esfera privada com a part imprescindible per al desenvolupament a través de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). No obstant, aquesta RSC no pot servir com a Greenwashing –rentat d’imatge verd– ni per a devaluar la reglamentació dels estàndards laborals, ambientals i socials. Una situació complexa a la que se li suma que els compromisos que adopten els Estats en el marc de l’Agenda no són d’obligat compliment, sinó de caràcter voluntari, i no hi ha una concreció quant a com exercir el control polític del seu compliment.  

El nou full de ruta dels ODS posa al centre de l’agenda global que, per a garantir la vida i els drets de les persones i del planeta, és necessari un canvi de model cap a un de sostenible. Una qüestió cabdal, que no pot quedar en mera retòrica sinó que ha de situar-se en el primer pla de l’agenda global de reconstrucció posterior a la pandèmia de la covid-19.

*JESÚS GELLIDA és politòleg i investigador social.