L’Arxiu de la Ribera d’Ebre finalitza el tractament del fons de Joan Cuxart Vives

L’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE) va coordinar durant el 2019 el Cens de Fotografia de Catalunya a la Ribera d’Ebre, un projecte que va permetre identificar vint-i-quatre fons d’imatges, alguns dels quals amb instantànies dels anys seixanta del segle XIX, una data molt antiga en termes fotogràfics, especialment si ens situem en un entorn rural com el nostre. El cens, en el seu conjunt, va identificar 278.000 fotografies, entre les quals trobem les pertanyents al fons de Joan Cuxart i Vives, que van ingressar a l’ACRE a la tardor del 2019 i que des d’ara ja són consultables al portal ‘Arxius en línia’.

Joan Cuxart Vives (Barcelona 1922 -1987) va estar molt vinculat a la pràctica esportiva, a través, especialment, de la seva passió per l’esquí i altres esports de muntanya. Va treballar com a pèrit industrial químic i va estar vinculat a l’empresa Indústria Fotoquímica Nacional (INFONAL), una de les empreses pioneres en la introducció i consolidació de la fotografia a l’Estat espanyol i en la qual va treballar com a cap de manteniment. L’empresa, finalment, va ser absorbida per la casa fotogràfica d’abast internacional AGFA.

L’any 1951 es produeix un fet decisiu en la seva vida, atès que es va casar amb Montserrat Jardí Cedó, provinent d’una família de Tivissa, circumstància que el va vincular afectivament amb aquesta població de la Ribera d’Ebre, que visitava amb molta regularitat i que ocupà un lloc important dins el seu univers fotogràfic. El fons de Joan Cuxart és un conjunt de fotografies de contingut eminentment familiar, que retrata la vida quotidiana de la nissaga Cuxart-Jardí entre els anys 50 i els 80 del segle XX (les vacances, les excursions, les trobades amb familiars, els petits viatges i sortides, les celebracions). El fotògraf va capturar el seu entorn amb gran sensibilitat i amb domini de la tècnica fotogràfica (pel que fa al tractament de la llum, l’enquadrament o la composició). Per això, les seves instantànies, aparentment circumscrites a l’àmbit privat i personal, adquireixin un interès més ampli.

Tot i que el fons inclou imatges de Barcelona, Madrid, Toledo, Rupit, Amer, Igualada, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, l’Ametlla de Mar, Capçanes, Pratdip i Gelida, entre el conjunt documental destaquen les fotografies de Tivissa, que permeten endinsar-se en la realitat social, festiva, religiosa de la població riberenca.