El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha localitzat 61 fosses als terrenys del Mas de Santa Magdalena, a la serra de Cavalls, als afores de Móra d’Ebre. El mas va ser utilitzat per l’exèrcit republicà com a hospital de guerra durant la Batalla de l’Ebre. La majoria de fosses tenen unes dimensions de dos metres de llarg per mig metre d’ample. Les excavacions determinaran si es tracta de fosses d’un sol individu o si hi ha més d’un nivell d’enterrament. Els arqueòlegs han obert, de moment, una fossa que és més gran que les altres, on fins ara hi han aparegut 13 individus. Quan acabin aquesta intervenció, excavaran la resta de fosses. Els treballs també han permès descobrir un dipòsit amb material mèdic de l’hospital, com ara tubs o ampolletes de vidre.
El Mas de Santa Magdalena està ubicat molt a prop d’on hi havia el front de guerra i funcionava com a hospital de triatge. Els metges hi operaven d’urgència els ferits més greus. La resta eren traslladats als hospitals situats a la rereguarda. Hi havia soldats que ja hi arribaven morts i d’altres que no sobrevivien a les operacions. Els cadàvers s’enterraven en fosses als terrenys de la finca. El Mas de Santa Magdalena va funcionar com a hospital de guerra durant almenys l’agost i el setembre de l’any 1938. Un dels directors va ser el metge neozelandès Douglas Jolly, que després s’acabaria convertint en un professional de referència de la medicina de guerra.
L’única pista per intentar identificar individus és una llibreta on un dels metges de l’hospital, el doctor Miquel Gras Artero, hi va anotar el nom d’una trentena de soldats que van morir durant l’estada al Mas. La llibreta l’ha facilitat l’associació No Jubilem la Memòria, del Priorat. A la llista del doctor Gras hi ha el nom d’un soldat anomenat Josep Aubeso, que coincideix amb un dels casos que ja figuren al Cens de desapareguts de la Generalitat. Les dades de la defunció encaixen i tot apunta que podria estar enterrat en una de les fosses del Mas. La prova definitiva, però, serà l’encreuament de dades genètiques.
El Mas de Santa Magdalena és una nova actuació del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i calendaritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. Sense comptar les xifres provisionals de Santa Magdalena, el Pla ha facilitat l’obertura de 33 fosses i la recuperació de les restes mortals de 339 persones. Vuit d’aquestes persones han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb els perfils genètics dels familiars de les víctimes i els perfils genètics de les restes localitzades a les fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha una coincidència genètica.
A banda d’aquestes vuit persones, el Programa també ha facilitat la identificació d’un veí de Salamanca recuperat d’una fossa de Pamplona, arran d’un conveni signat entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir l’ADN. El fill de la víctima residia a l’Hospitalet de Llobregat i la Generalitat en tenia una mostra genètica.
El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses. Cada extracció d’ADN d’un individu d’una fossa té un cost aproximat d’uns 1.000 euros. És un procés complex i car. En canvi, la donació d’ADN per part dels familiars és gratuïta i indolora, i és clau per poder identificar les víctimes. Els familiars que vulguin donar una mostra genètica s’han d’inscriure al Cens de persones desaparegudes. L’Hospital Universitari Vall d’Hebron és l’encarregat d’extreure la mostra del frotis bucal.
El Cens de persones desaparegudes disposa d’uns 6.000 casos inscrits, uns 1.500 dels quals corresponen a persones naturals de la resta de l’Estat que van morir o desaparèixer a Catalunya. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.
Fes el teu comentari