Com a regal de Reis avançat, el Govern ens ha obsequiat amb noves mesures per fer front a la COVID-19. Unes mesures que molts ens podíem esperar, i que molts havien ja anunciat que passarien. I no perquè ho admetés el Govern, sinó perquè vist com ha anat tot des de la desescalada, feia tuf a la seqüència relaxar, maldar, restringir.
Relaxar, per unes mesures no tan estrictes com feia pensar la gravetat que els membres del Govern i responsables de Salut ens han anat comunicant des d’abans de Nadal, fins i tot des d’abans del pont. Més flexibilitat en la mobilitat, en el toc de queda certs dies, en el nombre de persones que podien compartir reunions. Calia salvar el Nadal, el comerç -no la restauració-, perquè com ens han repetit diversos cops, no som Alemanya per tancar-ho tot i donar ajuts.
Maldar, traslladant la culpa a la ciutadania, de forma implícita o explícita, per no complir les mesures. Això ja ho vam veure després de Sant Joan. Relaxació exprés i sermó per haver augmentat el nombre de contagis. I això ho hem viscut durant setmanes, un missatge repetit en forma d’avís, que després justifica el tercer pas de la seqüència, les restriccions.
Restringir. Es mantenen algunes restriccions. Se n’agreugen d’altres. De les restriccions, com sempre, no en queda ningú content. Un cop més hi ha incertesa, per exemple, per com quedaran algunes activitats, les extraescolars. Què es consideraran extraescolars i què no? Els ensenyaments musicals i altres no reglats seran un cop més discriminats? I indignació. Indignació prolongada dels sectors ja afectats fins ara, com la restauració, o d’altres, com l’activitat esportiva en espais tancats, o els botiguers -i això que han pogut fer campanya de Nadal-. I com que no hem sigut bons, confinament municipal tots els dies.
A les Terres de l’Ebre som uns 180.000 habitants. Al municipi de Barcelona, més d’1.600.000. Els serveis que tenen els habitants de qualsevol població de les Terres de l’Ebre no són equiparables als que tenen els de la capital catalana, ni els dels seus voltants. Excepte en menor proporció les poblacions més grans, la resta han de sortir del terme, per exemple, per anar al supermercat, a treballar o al metge. Certificat a la boca per moure’t pel territori, mentre a la capital poden fer la ruta pels centres comercials, i utilitzar el transport públic, tan ben ventilat i descongestionat. I com les Terres de l’Ebre, altres llocs de Catalunya es troben amb un confinament perimetral centralista, com moltes de les mesures que hem tingut durant la pandèmia. I això que el centralisme ve de Madrid.
Complir normes, sí. Tenir memòria, també. Al febrer farà gairebé un any del començament de tot. Al febrer hi ha eleccions. Farem memòria?
Fes el teu comentari