Fa uns anys, una quinzena més o menys, es va posar de moda la teoria conspiracionista dels “chemtrails”. Esta teoria afirmava que moltes de les estel·les de condensació que sortien dels avions que solquen els nostres cels eren, en realitat, un conjunt d’elements químics barrejats que, una vegada expulsats de les aeronaus, anaven caient a poc a poc sobre els nostres caps i ànimes benaventurades per intoxicar-nos i controlar-nos mentalment.
Reconec, amb certa vergonya avui dia, que em vaig arribar a creure la hipòtesi. Però no puc culpar-me. Llavors era un jovenívol amb massa temps lliure. Solter, sense altra feina que veure la vida passar i que sovint utilitzava internet per informar-me de tot plegat. Tenia una ment encuriosida, massa potser, que trobava en fòrums d’opinió, xats i blocs una explicació mès o menys infundada sobre la vida i vés a saber què més.
I és que la teoria de la conspiració, encara ho reconec avui dia, és un món fascinant. Si hom s’aventura a endinsar-se en aquest curiós món (res més fàcil que escriure un parell de paraules al Google) es pot trobar amb un univers paral·lel on la reina d’Anglaterra és una reptiliana que menja xiquets per esmorzar, Mart és una colónia terrestre en connivència amb els propis aborígens marcians o, una de les meves preferides, Bill Gates és l’Anticrist i ens vol posar un xip a tots per, atenció, separar la nostra espurna divina del Déu creador. La ment creativa dels ideòlegs d’estes històries supera qualsevol expectativa.
Arran de l’assalt al Capitoli dels Estats Units per grups d’extrema dreta afins a Donald Trump, estes teories i d’altres encara més grandiloqüents han arribat estos dies al gran públic, sortint del cau putrefacte dels fòrums d’internet on s’amagaven fins feia ben poc.
I aquí, estimats lectors, arriba el quid de la qüestió i la raó d’este article. El que fa uns anys sospitava, avui ho tinc com a certesa. La teoria de la conspiració, l’extrema dreta i l’analfabetisme cultural van lligats de la mà. Com si d’una santíssima trinitat es tractés, estos tres supòsits son gairebé inherents entre sí. I d’això, els governants o polítics amb aspiracions de governar (normalment tots ells sospitosos o culpables d’una ideologia comuna d’extrema dreta i/o neoliberal), se n’aprofiten amb escreix.
Estos governants o aspirants a ser-ho, provinents d’entorns extremadament acomodats, per no dir asquerosament rics, res tenen a veure amb aquells qui volen enganyar o manipular, proletaris sense res a perdre perquè ja ho han perdut tot o hi estan a punt. Los governants i/o aspirants veuen en la més inhumana necessitat del pobre una debilitat a la qual poden aferrar-se per inocular el virus de la conspiració. Sempre amb l’objectiu d’enervar les masses empobrides i desesperançades amb falses veritats per tal de provocar l’hecatombe que tant necessiten per arribar al poder.
Malauradament, avui, a diferència de fa quinze o vint anys, tot és molt més inmediat, públic i notori. El missatge, per molt pervers que sigue, arriba a les masses en qüestió de segons. Tothom té Facebook, Twitter o Instagram, i és ben fàcil que este virus conspiranoic, que també mata i fa enmalaltir, s’escampe com la soca anglesa de la covid (si se’m permet l’expressió) en qüestió de segons.
Però, com a casi tot en esta vida, també per a això hi ha solució. I també és costosa, com a la vida mateixa: llegir molt, més de 180 caràcters si pot ser. Llegir opinions diverses, consultar les fonts, arribar al final de la notícia i no quedar-se amb els titulars. Investigar, analitzar. En conclusió…estudiar.
Però no patiu, igual que les vacunes de Pfizer, Moderna i Oxford, també n’hi ha més d’una de cura. I esta amigues i amics, potser no costa tant de fer (en un principi).
Contradient el que dia unes línies més amunt, jo mateix sóc un rara avis en la hipòtesi plantejada. Tinc estudis superiors (ja els tenia fa quinze anys quan em vaig creure lo dels chemtrails) i no sóc gaire sospitós de pertànyer a grups d’extrema dreta. Més aviat el contrari (nego la màxima que els pols oposats s’acaben tocant). Bé, com anava dient, no compleixo les màximes de la teoria de la conspiració. Aíxi que, a pesar d’estudiar, llegir i analitzar, jo també em vaig arribar a creure’m algunes teories que llegia amb assiduïtat. Per la qual cosa la meva cura va vindre per un altre costat. Una cura plaentera al principi, sí, gens amarga els primers dies, o hores, però que poc a poc es va fer feixuga i em va llevar temps per a pensar en tot això.
Així que aquí va el meu consell: amigues i amics, lectores i lectors: tingueu fills. Un, dos o tres, els que vulgueu o vos toquen. Exerciu de mares, de pares, del que sigue que voleu ser. Canvieu bolquers, alceu-vos del llit cada tres hores durant uns quants mesos, dormiu amb un ull obert durant cinc o sis anys i patiu constantment sense parar. Se us acabaran les tonteries i sereu més lliures del que ho hagueu sigut mai.
Fes el teu comentari