Cesk Freixas publica ‘Memòria’, el treball més ‘fidel’ a l’essència de la guitarra i la veu

Cesk Freixas és a punt de publicar el seu vuitè disc. Sota el concís títol ‘Memòria’ (U98), el cantautor s’ha proposat posar en valor la història col·lectiva, el llegat geogràfic de la seva infantesa i també donar importància al pes dels records. Tres eixos que marquen el treball més “fidel” de l’essència de la guitarra i la veu, segons assegura ell mateix en una entrevista a l’ACN ara que acaba de publicar el primer senzill, ‘Quan no abrigui aquest món’. Per vestir la introspecció a la memòria i els records, l’artista debuta en el format dels poemes musicats, amb lletres de Joan Brossa, Joan Salvat-Papasseït i versos de Mireia Calafell. “Amb ells aconsegueixo que la part literària de les cançons tingui resultats més treballats”, destaca.

Freixas assegura que el nou treball, que sortirà a la venda el 2 de març, s’ha convertit en el “més representatiu” de la seva discografia. “Estèticament, ‘Memòria’ fotografia molt bé allò que som al directe”, explica, en referència a la seva veu i l’únic acompanyament musical del guitarrista Víctor Nin. Després de 17 anys de carrera musical, el cantautor celebra haver mantingut un format d’actuacions “molt proper i despullat,” i veu el nou disc com el millor recull d’aquesta essència.

Detalla que aquest cop s’havia proposat reunir una desena de relats des de la poesia, sempre i quan fossin “històries cuidades que no parlessin de temes genèrics, sinó anar a situacions més concretes per poder parlar de la memòria des de diferents àmbits”. A part de les lletres signades per ell mateix, també s’ha atrevit a musicar poemes, fet que tenia com a assignatura pendent, segons explica l’ACN des de Sant Carles de la Ràpita, on resideix des de fa prop de quatre anys.

‘Divisa’, de Joan Salvat-Papasseït, i ‘Elegia’, de Joan Brossa marquen el seu debut en aquest format. També ha escollit versos de Mireia Calafell per arrodonir la lletra de ‘Voler l’impossible’, tema que obre el nou disc. Freixas veu aquests poetes com a mestres. “Quan fas cançons t’adones que hi ha gent que també parla d’allò que tu vols parlar, i que ho han treballat de forma molt concreta traient un resultat molt millor que el teu”, afirma.

A l’hora de relatar les històries del nou disc, Cesk Freixas assenyala que va treballar en tres eixos: la memòria històrica, la memòria lligada a la geografia i la infantesa, i la memòria física. Tot un esquelet que va començar a traçar amb ‘Una pluja sense fi’, una cançó on es remet a la Guerra Civil i a la detenció d’un ciutadà que serà afusellat per les tropes franquistes.

A partir d’aquí, s’encamina cap a la memòria geogràfica i els seus orígens a Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès) amb ‘Vinc d’un lloc’. Assegura que tenia la “necessitat” de fer un homenatge a la seva terra, de la qual confessa estar-ne enyorat. Més enllà de la clicada d’ull al poble on va néixer, celebra que aquest tema s’ha acabat convertint en una autèntica recerca de les cançons de taverna i del treball a la vinya.

Tristesa i vitalitat

Pel que fa a la memòria més humana i física, el cantautor hi dedica ‘Quan no abrigui aquest món’, el primer senzill del disc, que ja sona des del 2 de febrer. Un tema on Freixas combina la sensibilitat vers l’Alzheimer amb un ritme i una tornada especialment encomanadisses, oferint un contrast que recorda a l’exitós ‘La petita Rambla del Poble Sec’ del 2009, com ell mateix reconeix.

“En aquell moment i també ara hem buscat el contrapunt entre una història que tendeix a la tristesa i la impotència, amb una música que sigui just el contrari: molt alegre i vitalista”, detalla, tot satisfet d’haver obtingut una barreja “és ben curiosa”. Assegura que el ‘boom’ d’ara fa dotze anys va descol·locar tot el seu equip, i evita preveure si ara aconseguirà un segon gran ‘hit’: “Tant de bo funcioni tan bé com ‘La Petita Rambla’, però l’impacte depèn de tants factors…”.

A falta de menys d’un mes per a què ‘Memòria’ surti a la venda, el cantautor ha anunciat dues dates per presentar el disc oficialment: el 12 i 13 de març al Casinet d’Hostafrancs. A l’abril actuarà a València, mentre que a finals de maig té previst ser a Girona. Són les úniques dates confirmades fins ara, ja que la incertesa de la covid-19 ha dut el seu equip a “tendir cap a la prudència”, a l’espera de veure com evoluciona l’aforament a les sales d’espectacles.