TV3 organitza un debat on té cabuda VOX, un partit sense representació al Parlament de Catalunya. Al seu minut d’or no es talla un pèl per apuntar com problema la creixent islamització de Catalunya. L’altre dia a Vic parlaven dels independentistes com gent bruta i sense coneixements, contraposant-la a la gent lleial i ben arreglada, que és per a qui treballarien ells si governaven. Molt demòcrata i constitucional.
Dit això, he de dir que la cosa està difícil en estes eleccions. Tenim l’antiga Convergència dividida després de dividir-se. Per un costat, un partit que es ven com el més independentista i que aposta per una DUI que no faran, i ho saben, amb una candidata eclipsada pel MHP Puigdemont, cap de llista quan no opta a la presidència. Per l’altre, la Convergència més autonomista, encara que no volen acabar de reconèixer-ho, i també més descaradament de dretes. Ells tenen al MHP Mas com el “Sant Cristo Gros”. Parlen de la defensa del Delta, com Esquerra, però també aposten pel Xerta-Sénia. Oco.
Tenim Esquerra, que aposta per l’autonomisme per eixamplar la base, sense dir-ho tampoc, que no confien gens en arribar a la independència. Un candidat que s’ha passat la legislatura comportant-se com un segon president, com si fes de contrapès al President Torra. Tant Esquerra com Junts han obviat repassar la seva labor al Govern durant el darrer any. No han presumit pas de conselleries, no fos que la gent recordés tot allò que ha passat.
Els Comuns, a Madrid no deroguen la reforma laboral. La setmana passada aprovaven un decret que duia inclòs el pagament de la indemnització del Castor. Però ells continuen amb el discurs de dretes i esquerres. Res de nou.
L’exministre de Sanitat s’ha passat la campanya de parlar del tema català, no ha presumit tampoc de la gestió de la pandèmia. És com si s’haguessin posat tots d’acord en allò de “eh que no mos farem mal?”. Pot estar content que és un dels objectes dels atacs, amb la qual cosa, potser intencionadament, qui el critica vol que arreplegui un bon grapat de vots.
La CUP, tradicional antisistema que sembla que ara no ho és tant. Porten dies amb declaracions contradictòries que els resten credibilitat.
De la dreta espanyola no opino. Quan vénen a Catalunya són llops amb pell de corder, però quan parlen des de Madrid o d’altres llocs on entra millor l’anticatalanisme, no se n’estan de res. Tant de bo hi hagués una dreta espanyola tan moderada com alguns volen fer veure.
Resumint. Ja podeu reflexionar, perquè és molt complicat decidir-se. La sensació que ens han pres el pèl durant una legislatura, agreujant-se amb la gestió de la pandèmia, pesa molt. O no.
Fes el teu comentari