El Nord ‘first’

La proposta plantejada per l’Índia i Sud-àfrica en l’OMC per a aixecar temporalment les patents sobre les vacunes contra la covid-19 ha fracassat. El finançament públic de la recerca contra el virus ha facilitat l’obtenció de les vacunes, però no ha garantit l’accés universal a les patents farmacèutiques. 

La iniciativa que multiplicaria les dosis i facilitaria l’accés global al medicament no tira endavant per la negativa de la Unió Europea, els EEUU, Regne Unit, Noruega, Austràlia, Brasil i Japó. Un nacionalisme de vacunes que evidencia la divisió Nord/Sud entre els països desenvolupats i els països empobrits, que recorda a la situació de la primera onada, quan l’Àfrica va quedar per darrere dels continents rics en la cursa per l’aprovisionament de mascaretes i equips de protecció.  

És una evidencia que la pandèmia es controlarà quan la immunització de grup sigui generalitzada de forma universal. En aquest sentit, és necessària l’acceleració en la vacunació mundial per a evitar mutacions del virus en milions de persones infectades que produeixen noves variants més perilloses, com en el cas de la variant sud-africana que assola els països de África austral –per a la que la vacuna d’Oxford tan sols té un 10% de eficàcia segons els darrers estudis–. Una situació que els experts preveuen que s’agreugi, ja que no hi ha previsió que a curt termini es puguin iniciar campanyes de vacunació de magnitud suficient.

En la primera onada, l’Àfrica va sortir relativament ben parada de la pandèmia, però ara la situació s’ha agreujat portant els sistemes de salut al límit del col·lapse. Al respecte, l’OMS impulsa la iniciativa COVAX que intenta facilitar vacunes a 92 estats d’ingressos mitjans o baixos. Els epidemiòlegs són contundents afirmant que no veurem la fi de la pandèmia fins que l’Àfrica no disposi de grans quantitats de vacunes. L’argument és senzill: com més circuli el virus més probabilitats de mutació, que les vacunes siguin menys eficaces i que la tornada d’una variant més perillosa cap al Nord sigui una realitat. 

Davant la més que probable necessitat de programes de vacunació a llarg termini per a mantenir la resposta immune i contrarestar l’aparició de variants del virus, es fa imprescindible una voluntat política internacional decidida, per a que la vacunació arribi a tots els països, no tan sols als rics. En aquest sentit, els interessos de les farmacèutiques són clars: el benefici privat. És per això que els organismes internacionals i els governs estatals han d’exigir la col·laboració entre farmacèutiques i adequar els mecanismes de control i distribució adients per aconseguir una fabricació de vacunes massiva, adaptada als canvis del virus i d’accés universal.     

En definitiva, una pandèmia global que implica revisar les regles del joc de la producció, distribució i accés als medicaments sota criteris vinculats al bé comú.