El tortosí Antonio Faura era diputat de la UCD, quan el 23 de febrer del 1981 el tinent coronel Antonio Tejero i altres guàrdies civils van irrompre armats al Congrés dels Diputats, durant la sessió d’investidura de Leopoldo Calvo Sotelo. De fet, Faura era el secretari general del grup parlamentari de la UCD, i com que estava pendent d’un diputat que es pensava que era fora de l’hemicicle, va ser un dels primers que va veure els colpistes a través d’una porta entreoberta. “Hi havien dos pams de porta oberta, i jo dret, mirant mirant, vaig veure persones acotxades i armades que passaven pel passadís exterior del Congrés. Esta va ser la meua primera impressió. I li dic a Calvo Sotelo i a Pérez Llorca: ‘Aquí hay gente armada, ¿eh?’. I Pérez Llorca pega la volta i diu: ‘Calla, gilipollas!’. Temps de dir això, patapum, cap a dins tots plegats”, recorda Faura. “Va ser un moment d’ensurt, de pànic, de por, sense cap tipus de dubte”, assegura l’exdiputat.
Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Faura explica que van ser uns moments de tensió i de pànic, i que ell va ser un dels primers que van tirar-se a terra. Això, precisament, va ser perquè havia vist els guàrdies civils abans que la resta, i perquè tenien temor del que pogués passar. “Com que els vaig veure abans, vaig tenir més temps d’acotxar-me. Que, per cert, ens vam acotxar per temor, eh? No ens enganyem. Al final, els trets van anar dalt i punt. Però no sabíem què podia passar, i va ser un moment complex”, reconeix Faura.
En el moment del 23-F, Faura tenia 36 anys, i era un dels diputats més joves. Afirma que tenia la sensació que allò era “un autèntic cop d’estat”. Quan l’operació va fracassar, i els colpistes abandonaven el Congrés, Faura va recriminar la seua actuació a qui en aquell moment era el capità de la Guàrdia Civil a Tortosa, Francisco Acera Martín. “Jo vaig estar sopant amb Acera a l’Ampolla per la Candelera, uns dies abans, i pots comprendre que a mi, ni menció”, relata l’exdiputat. “Lo vaig conèixer allí, i al sortir, vaig ser dels primers, perquè el govern no hi era. Hi havia molt poca gent, del govern, perquè estaven tancats en despatxes. Els oficials, els guàrdies, estaven en línia i natros passàvem per davant d’ells. Recordo perfectament que el veig allí, em paro, es va aturar tota la filera, me li encaro i li dic: ‘Qué cojones habéis hecho?’. I en aquell moment es quadra i diu: ‘¡Cumplir con mi obligación!’. I jo li dic: ‘Vete a la mierda’. Això va anar així”, assegura el tortosí.
A banda, Faura no creu en les teories que asseguren que el rei Joan Carles estava al darrera del cop d’estat. Segons l’exdiputat de la UCD, el “rei se la va jugar”. “Si en aquell moment, el rei no arriba a tenir el poder militar que tenia, i una part de l’exèrcit se li hagués rebotat i l’hagués deixat a les potes dels cavalls, el primer sacrificat de tot el procés espanyol hauria sigut la mateixa monarquia, perquè se l’haguessen carregat, evidentment. Bé, va aconseguir convéncer els militars i es va acabar el cop d’estat”, argumenta. Faura conclou que, gràcies a la intervenció del monarca i el compromís dels partits, la democràcia espanyola va sortir enfortida, després del 23-F.
Fes el teu comentari