‘Una nova esperança per a l’Ebre’, per Francesc Miró

Tot el que comporta unes eleccions acaba en última instància en el resultat electoral, en guanyar les eleccions, aquest és l’objectiu màxim de tots els partits. La campanya electoral hauria de servir per posar damunt la taula les necessitats i reivindicacions del territori, i com els diferents partits polítics articulen el seu discurs per interpretar el que vol la ciutadania i ajustar així el seu programa electoral. 

A Catalunya, però, malauradament no sempre és així, ja fa anys que hi ha partits polítics què estan més per centrar el seu discurs al voltant de la independència que en solucionar els problemes reals de la ciutadania, com si aquesta paraula per si sola fos màgica per aconseguir el millor a cada indret del territori. Durant aquests anys ha quedat demostrat què això no és així, tots hem pogut comprovar que han estat deu anys perduts per l’Ebre, d’aquí que necessitem passar pàgina perquè l’etapa de confrontació no ens ha portat enlloc. I el que és pitjor és que els partits de govern presents al territori s’han anat conformant, any rere any, amb uns pressupostos de mínims pel territori. A tall d’exemple, l’any 2010, amb Govern catalanista i de progrés, les inversions a l’Ebre van arribar als 118,79 milions d’euros. Deu anys després, el pressupost de la Generalitat en termes absoluts ha augmentat en un 30% i les inversions reals  a l’Ebre s’han reduït en uns raquítics 29,4 milions d’euros. Ras i curt, les inversions de la Generalitat destinades a les quatre comarques ebrenques han caigut en picat d’ençà del 2010, s’han reduït un 75%.

I ara, amb què ens trobem? En què pot influir el resultat electoral per canviar aquesta tendència, quina conclusió podem treure? S’obre un ventall molt ampli de possibilitats i no solament per formar govern, sinó per com es governa per l’Ebre. Ara més que mai, la geometria variable en la política catalana és possible per arribar a acords de màxims per a l’Ebre, i no com fins ara que rebíem el mínim del mínim. És a dir, sumar en propostes concretes buscant el suport puntual de grups diversos per a cada mesura que es vulgui tirar endavant en benefici de la gent de l’Ebre, en defensa pròpia, sense fidelitats que vagin més enllà de l’acord. 

En aquesta campanya electoral hem vist com ERC i JuntsxCat, que han governat fins ara, portaven un programa electoral de mínims per l’Ebre, entregats als seus companys de la metròpoli en detriment de la gent de l’Ebre, contràriament a allò que és previsible, el que s’espera d’un programa electoral com és aportar propostes i solucions per acabar d’una vegada per totes en el desequilibri territorial que patim i que fa que marxin els nostres joves per manca d’oportunitats.  

Si podem tenir un hospital nou de referència perquè és una urgència territorial, per què conformar-nos amb una ampliació de l’actual en un indret que ja no dóna més de si, en el qual és impossible créixer més per atendre les demandes actuals i venidores, tant per les dificultats orogràfiques com de mobilitat i accessibilitat, i a més a més quan les instal·lacions de l’hospital Verge de la Cinta ja estan més que amortitzades? Una ampliació de l’existent que ha generat el rebuig dels sanitaris, les associacions d’usuaris i la majoria de forces polítiques de les Terres de l’Ebre. Una ampliació que, en cas de produir-se, significa la renúncia tàcita a fer-ne un de nou.

Si volem tenir unes infraestructures viàries de primer ordre, com és el cas de l’eix de l’Ebre, i que s’equipari a la resta de principals vies de circulació de Catalunya que disposen de doble carril com a millor solució per evitar accidents i ser una via ràpida, no podem conformar-nos amb un 2+1 amb carril d’avançament en alguns trams.

Si podem fer realitat el reg de suport pels conreus i així ser productius, per què conformar-nos amb què el canal Xerta-Riu Sénia estigui per acabar, així com l’Aldea-Camarles, i que la millora de regadius estiguin aturats des de fa deu anys, quan els conreus multipliquen per quatre la seva producció? Si volem revitalitzar el món rural i que la gent s’hi quedi a viure, en veure incrementades les seves rendes, ho hem de fer possible.

Si realment pretenem destinar recursos des de la Generalitat per aturar la regressió del Delta i els efectes de la subsidència sobre el mateix, la confrontació no va enlloc. És necessària la col·laboració amb el govern d’Espanya per sumar recursos i esforç, entre totes les institucions, organismes i entitats del territori perquè treballant braç a braç és com optimitzàrem millor els recursos de què disposem.

A tota aquesta sèrie de greuges no ens resignem i ho podem canviar perquè el resultat electoral ha donat lloc a l’esperança, a què hi hagi una geometria variable al Parlament per fer possible el canvi, tant si estem al govern com a l’oposició, a què poguéssim arribar a acords de màxims en funció dels interessos del territori, i no de partits com ha passat fins ara en detriment del territori. Uns acords en els quals el PSC treballarem  perquè creiem en el territori, perquè defensem el mateix aquí que a Barcelona, perquè Salvador Illa creu en la gent de l’Ebre i s’ha compromès com a candidat en decidir presentar-se a la investidura a presidir la Generalitat, en tant que el PSC ha guanyat les eleccions a Catalunya. 

*FRANCESC MIRÓ és secretari d’Acció Política i Món Rural del PSC a les Terres de l’Ebre.