La Sisqueta i lo Moixó, esta setmana, s’han volgut donar cita en una terrassa propera a la plaça de Lesseps. Aprofitant que els bars servixen dintre d’una determinada franja horària als matins i els migdies, els dos amics han recuperat la seua arrelada tradició de fer lo vermutet los diumenges sota l’assetjat cel de Barcelona.
—Ara sí, Moixó! D’aquí una setmana ja tenim les eleccions. Ja me diràs tu quant de temps sense president. Lo Barça igual que Catalunya, amb un equip gestor als comanaments de la nau.
—Si mos hem de guiar pel símil, a Catalunya li ha anat igual de malament amb president que sense; alguna pancarta més, alguna pancarta menys, això sí. De Jan jo n’espero lo mateix: gesticulacions efectistes i un discurs ampul·lós. Però la solució al disbarat en què s’ha convertit lo Barça no crec que la tingue una sola persona. Ara que vist los encerts de les nostres prediccions potser encara guanyarà la tofa de pèl de Freixa i tindrem un xampú de patrocinador a la samarreta…
—Tindrà faena Jan per a repujar este Titànic. Hi ha contractes massa llargs per a vaques sagrades massa velles. Piqué fins al 2023? Si jugués al Madrid seria un dels personatges més odiosos del planeta. Recordes quan, en plena temporada, va declarar que dormia quatre o sis hores al dia només? I los seus viatges a Madrid per a organitzar la Davis? I ara fent de president de l’Andorra i celebrant que van guanyar contra el Barça B…, lo Club que li paga l’estratosfèrica nòmina! Sembla que es cregue per sobre del bé i del mal. També sembla que ara Araújo i ell seran la parella de centrals titulars fins que acabe la temporada, sempre que les lesions los respecten perquè ahir l’uruguaià ja va acabar tocat… A vore l’any que ve si porten sang jove i Geri queda per a escalfar el banquet.
—Piqué ha sigut un bon defensa però un mal referent d’equip; mira per ell i prou. Si no, com s’entén que renovés amb l’anterior directiva per poc després criticar-la i dir que Bertomeu l’havia decebut? Pura hipocresia. Esta setmana també llegia unes declaracions d’una altre Gerard amb passat blaugrana —Mathieu—, que afirmava que al vestidor del Barça se va sentir molt sol. Suposo que tots tenim presents les cagades exasperants d’este defensa ros espigat que fumava i potser per això el vam convertir en un blanc fàcil per a exorcitzar los primers senyals de decadència de l’equip. On estava allavontes Piqué —lo que sempre dona la cara segons l’ensabonadora premsa esportiva— per fer costat a un company i tancar files tots a una? Ja fa massa temps que l’equip no té la figura d’un Carles Puyol com a referent moral, no només futbolístic. Les costures dels equips se fonamenten en la qualitat esportiva, òbviament, però també en petits detalls personals com estos. Perquè al final milionaris i capritxosos ho són gairebé tots, però alguna cosa tenen de personetes també.
—Sí, lo futbol s’està convertit en una passarel·la de vedets, t’ho dic sempre, ja has d’estar cansat de sentir-me…Per a mi, els falta mà dura i amb autoritat. Ja sé que no te queia bé Lucho, però aniria bé un perfil Luís Enrique des de l’andamio. Mà dura i disciplina. Lo gran mal de Valverde i lo dels polos pistatxo va ser que los van consentir massa. Permetien que Luis Suárez escridassés nanos de la cantera o al mateix “mosquito” Dembelé dins lo terreny de joc. Al meu poble li’n diuen mobbing, d’això. Lo vestuari se va convertir en lo ranchito particular dels quatre pistoleros de torn, i això al Barça de Guardiola no passava. Recorda-te’n de les temporades que va durar lo gallito d’Ibra… una i a córrer. Los perfils altius, xulos i irrespectuosos, fora! Per a mi, aquí està una quarta part dels mals del Barça. I una altra quarta part en els interessos econòmics i percentatges en els fitxatges estranys i random que ha portat a terme lo club, i que als simples mortals se’ns escapen.
—Josep Samitier, potser un dels primers mites blaugranes, ja va encunyar una frase que per desfasada no deixa d’estar d’actualitat: “Si el futbol donés diners estaria en mans dels bancs”. Pos la primera divisió de la lliga espanyola es diu BBVA i la segona, Liga SmartBank. Vols caldo? Pos dos tasses. I espera’t, un dels precandidats a n’estes eleccions de diumenge que ve comptava amb l’ínclit Minguella en les seues files, lo mateix que a través de son fill diuen que va cobrar 10 milions d’euros —mil sis-cents milions de les antigues pessetes, per si no ha quedat clar— per a fer de mediador en el fitxatge de l’”astre” brasiler Malcom, que al Zenit rus porta més mesos lesionat que gols marcats. Però és que lo bo de Jan, en la seua etapa de president del club, va embutxacar-se 10 milions d’euros, que no va declarar a Hisenda, assessorant a través de la seua empresa un magnat uzbek fosquet, fosquet… Això sí, en la mateixa operació lo Barça també va cobrar d’Uzbekistan 3 milions d’euros per jugar un partit de costellada contra un equip d’allà. Però 10 a 3. Parlem de futbol o de negocis, Sisqueta? Perquè tu i jo ni d’una cosa ni de l’altre n’entenem…
—Si parlem estrictament de futbol ahir vam guanyar, cosa que ens dona oxigen per a seguir somiant un cap de setmana més en la lliga. Ah, i per regla de tres, en la remuntada en la Copa, que lo rival serà lo mateix i lo rebrem a casa. Saps?, jo a este Barça ja no li demano la Lluna, només que ens deixe somiar un cap de setmana més.
—Ahir van donar la cara i m’agradaria pensar que dimecres també la donaran. Aixecar lo 2 a 0 en contra no serà gens fàcil, però i si fos que sí? Realment als que ens agrada lo futbol això és lo que ens manté aferrats a la pilota: la incertesa de saber si entrarà o no. Potser enguany hem comprat tots los números de la rifa perquè surten bastos, però i si fos que sí… I ens agafem amb ungles i dents a este “i si fos que sí…” com un enamorat repudiat confia que podrà revertir la truita malgrat que la raó li digue lo contrari. I amb este sedant en forma de safanòria als morros anem tirant i ens empassem la crua realitat en forma de derrotes i d’espolis milionaris. Parlant d’anar tirant, jo hauria de marxar, que a casa m’esperen a dinar.
— La droga de la incertesa a la que som addictes…al menjar també, però d’una forma més puntual i certera, oi?
Fes el teu comentari