Laia Viñas acaba de publicar ‘Les closques’, amb què l’escriptora xertolina ha guanyat el premi Documenta 2020. El jurat va destacar-ne la seua maduresa literària i la seua complexitat narrativa, sorprenents en una escriptora tan jove, de només 23 anys. Viñas ha explicat que un dels temes de la seua primera novel·la és la violència contra les dones. “Una de les meues intencions, perquè sí que és veritat que hi ha diversos episodis de violència, sobretot cap a les dones”, ha assenyalat durant una entrevista a Canal 21 Ebre. “La meua intenció era retratar-ho tal com és, lo més verídic possible, sense fer-ne escarni o delectant-me molt en esta violència”, ha dit Viñas. “Va interessar-me molt fer-ho en la part en què l’Arnau és encara un xiquet i viu al delta de l’Ebre, perquè volia retratar esta situació fosca i de condicions de vida molt dures que hi havia en aquella època en aquell indret”, ha afegit, en referència als anys cinquanta. “I fer que els habitants de la zona, els veïns i els amics, normalitzessin molt aquesta violència, que la tinguessen molt integrada”, ha argumentat Viñas.
‘Les closques’ té el punt de partida en el retrobament de l’Arnau amb la seua filla, després d’alguns anys sense tenir cap contacte. Comencen una vida junts al barri de Gràcia de Barcelona, mentre els lectors també descobreixen la infantesa del protagonista al Delta. De fet, ‘Les closques’ és la història d’una nissaga familiar. “La idea original que vaig tenir era el retrobament d’un pare i d’una filla, després de molts anys sense veure’s”, ha dit. Per altra banda, deixant de banda les dures condicions de vida, ha afegit que la bellesa del Delta el convertia “en un lloc preciós” per ambientar la novel·la i provocar el contrast amb la cruesa de la història. Quant als personatges, també ha destacat que el pare de l’Arnau va ser part de la Lleva del Biberó a la Batalla de l’Ebre, i que la seua mare tenia una relació amb la maternitat “trencadora” per a la seua època.
Pel que fa a l’estil i la construcció dels personatges, Viñas no ha amagat la seua predilecció per les obres de Mercè Rodoreda i Montserrat Roig. “Sense haver volgut copiar l’estil o fer una calca, crec que Mercè Rodoreda i Montserrat Roig són les meues grans influències”, ha conclòs. Però també ha apuntat que llegeix molt el nord-americà Donald Ray Pollock, amb uns contes i unes novel·les “molt gores, amb molta violència del sud rural dels Estats Units”. “A mi m’agrada moltíssim, però crec que faig una cosa bastant diferent a ell. Crec que m’apropo moltíssim més a Roig i Rodoreda, i és totalment intencionat. I és perquè a mi les seues novel·les i la seua manera d’escriure i els temes que elles toquen és el que més m’interessa com a lectora. Els seus llibres són el que més m’agrada llegir, i per tant mentre escrivia tenia molt clar que havia d’intentar fer alguna cosa que a mi m’agradés llegir”, ha conclòs Viñas.
Fes el teu comentari