Unes 200 persones reclamen que s’aturi ‘l’espoli’ del riu Siurana cap al Baix Camp

Unes 200 persones han reclamat a Falset que s’aturi “l’espoli” de l’aigua del riu Siurana cap al Baix Camp. Alcaldes del Priorat, entitats i grups ecologistes han denunciat que des de fa més d’un segle la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes deixa la comarca quasi sense recursos hídrics i que, des de fa uns anys, també la utilitzen per altres usos, com ara el consum humà o la indústria.

La concentració s’ha fet en el marc de la declaració al jutjat de dos membres de la Plataforma Riu Siurana, encausats per una acció reivindicativa del 2017. La Comunitat de Regants es va querellar contra ells i contra treballadors de Canal Reus TV que van assistir a la protesta per distracció del curs del riu, coaccions, danys i usurpació.

Diferents entitats i grups ecologistes han organitzat un acte de suport als encausats, en el qual han explicat el seu punt de vista de la problemàtica de l’aigua del Siurana. El Gepec, la Plataforma Riu Siurana, la Plataforma en Defensa de l’Ebre, l’associació Prioritat, Ecologistes en Acció o SEO BirdLife són algunes de les entitats que han donat suport als activistes, així com també administracions com l’Ajuntament de Falset o el Consell Comarcal del Priorat.

Xavier Jiménez, president de Gepec, ha explicat que “és el primer cop que algú denuncia activistes per fer accions al territori de forma pacífica” i ha considerat que s’ha traspassat “una línia vermella”. En la seva opinió, la querella dels regants és per “escarmentar i escapçar les entitats que qüestionen la gestió de l’aigua al Camp de Tarragona”. Alhora, ha lamentat el paper de l’Ajuntament de Reus, ja que un càrrec de confiança del consistori ha redactat la denúncia. A més, ha apuntat que l’ajuntament “té un 30% de les accions de la Comunitat de Regants”.

Jiménez ha criticat la gestió que es fa de l’aigua des del Baix Camp. “A Reus anualment es llancen 4 milions de metres cúbics d’aigua depurada al mar. És 1,3 vegades la capacitat de l’embassament de Riudecanyes”, ha dit. “Mentre la conca del Siurana és espoliada, reguen rotondes. Quan els pobles han de ser abastits amb cisternes, a Reus reguen els carrers en dies de pluja”, ha assegurat. Amb tot, ha remarcat que la crítica no és contra els pagesos, que defensen que puguin regar; sinó contra la Comunitat de Regants. “És un gran negoci tenir aigua a preu de reg i vendre-la a preu d’aigua de boca o a les indústries”, ha acusat.

Suport polític i social

L’alcalde de Falset, Carlos Brull, ha lamentat haver hagut d’arribar als jutjats per aquesta qüestió, que en la seva opinió s’hauria de resoldre per la via política. “No hauríem de ser aquí reclamant que l’aigua baixi del riu. És com si haguéssim d’implorar que sortís el sol”, ha apuntat. Brull ha afegit: “no està bé desviar l’aigua d’un riu fins deixar-lo sec. I això és el que passa des de fa molts anys. Se’ns pren l’aigua del riu Siurana, fan desaparèixer el riu; i el riu és vida i no ens el poden matar”.

El president del Consell Comarcal del Priorat, Xavier Gràcia, ha recordat que a causa dels pocs recursos hídrics que queden a la comarca hi ha localitats que en alguns moments s’han d’abastir mitjançant cisternes. També ha demanat que es reactivi la Taula del Siurana, que porta més d’un any aturada, i que ha de permetre desencallar el conflicte. “L’alternativa passa per trobar més aigua. Al Priorat no en tenim cap altra, però a l’altra comarca, sí”, ha dit en referència al Baix Camp. Per ell, les solucions passarien per una gestió més eficaç de la depuradora de Reus, i sense tancar la porta a un “minitransvasament” de l’Ebre.

Finalment, Pilar Just, presidenta de l’associació Prioritat que treballa per aconseguir que el paisatge del Priorat sigui declarat Patrimoni Mundial de la Unesco, ha assenyalat que “sense aigua no hi ha futur” per a la comarca. “En qualsevol paisatge agrícola de muntanya un dels seus recursos ha de ser l’aigua”, ha afirmat.

L’origen de la querella

Les dues persones querellades són Andreu Escolà, expresident del Gepec, i Anaïs Estrems, portaveu de la Plataforma Riu Siurana. Estrems ha assegurat que li sembla “fantàstic” que la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes posés la demanda. “Hem aconseguit que això faci un ‘boom’. Qualsevol cosa que ens ajudi a recuperar el riu ens està bé. Ens acusen d’usurpar l’aigua quan és a nosaltres a qui la usurpen”, ha exposat.

La problemàtica va néixer arran d’una acció reivindicativa el 2017 en la qual hi van participar prop d’una cinquantena de persones, i que va consistir en desviar l’aigua riu avall durant unes hores sense que la Comunitat de Regants la pogués captar. L’ens va presentar una querella que inicialment es va arxivar, però arran d’una segona acció el 2018 -anomenada ‘palanganada’- la querella es va ampliar. La declaració d’aquest dimecres s’ha fet en fase d’instrucció per part del jutjat d’instrucció de Falset, que haurà de decidir si la qüestió acaba a judici o s’arxiva.

Per la seva banda, Escolà s’ha mostrat convençut que no hi haurà judici perquè la Comunitat de Regants “es tirarà enrere” perquè els hi estan fent publicitat. “Els polítics els estan trucant per demanar que treguin la querella. Però la denúncia els hi posarem nosaltres a ells per saber la veritat, no per fer palanganades”, ha indicat. “Passi el que passi, ja hem guanyat”, ha manifestat Estrems.

Els grups ecologistes consideren també que Escolà i Estrems són “caps de turc” perquè estaven al capdavant de les dues organitzacions quan van passar els fets, però remarquen que hi van participar més persones.