La tala dels arbres de l’avinguda Colom, al barri tortosí de Ferreries, ha posat de manifest que hi ha persones que consideren que l’arbrat també forma part del patrimoni de la ciutat. De fet, el director de l’Arxiu Històric del Baix Ebre, Albert Curto, fa temps que intenta tirar endavant un catàleg dels arbres històrics de Tortosa. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Curto ha lamentat que a la capital del Baix Ebre hi ha una falta de tradició a l’hora de protegir els arbres urbans del municipi. “Clar, no deixa de ser una ciutat enmig d’un àmbit rural. Tortosa està rodejada de boscos, si vas al Port. I això fa que es menysvalore l’arbre urbà”, ha apuntat. “Socialment, els arbres no són una cosa tan venerada com són en altres llocs. No hi ha una cultura de l’arbre, però ens han acompanyat al llarg dels anys”, ha afegit Curto.
El director de l’Arxiu Històric del Baix Ebre ha repassat alguns moments de la història de Tortosa en què l’Ajuntament va decidir prescindir dels arbres, com la reforma de l’avinguda de la Generalitat o la construcció del pàrquing soterrat de la plaça d’Alfons XII. “Per mi és un dels exemples de més mal gust”, ha sentenciat.
A més, Curto també ha recordat que antigament el parc municipal era molt més exuberant. També ha citat el cas dels pins gairebé centenaris del costat de l’Antic Escorxador. Actualment només en queden dos, dels 150 pins que es van plantar a la Festa de l’Arbre del 1924. “Es va dir que eren perillosos, pel tema de l’aparcament. Era un dels espais de reducte, que et donava aquella sensació… Aquí el tema està en què sempre hi ha justificacions”, ha asseyalat l’historiador.
Curto ha recordat que a Tortosa s’han arribat a talar els cedres que hi havia al claustre de la catedral, i en canvi es van salvar els plataners de l’eix de l’Ebre o el til·ler de davant del pavelló firal de Remolins. El director de l’Arxiu creu que caldria protegir expressament arbres del parc municipal, un aube del passeig de les Bicicletes, els xiprers del calvari de Santa Clara, o la llimonera de l’antic convent de Sant Joan. “Hi ha arbres d’aquests que ja mereixen una protecció, perquè tenen la seua història i el seu contingut, que ens aporten molta informació, i que no estan protegits. Això vol dir que de moment els veiem, però que si un bon dia hi ha una planificació sense massa plantejament, es poden tombar. I sempre hi haurà algú que dirà: És igual, ja en posarem uns altres“, ha conclòs Curto.
Fes el teu comentari