Dimecres passat es van commemorar els 90 anys de l’adveniment de la República. Aquesta efemèride fou motiu perquè els periòdics recordessin la figura del tortosí d’adopció Marcelino Domingo Sanjuan, ministre que fou d’Educació i lider dels republicans ebrencs. Però, quins foren els seus antecedents familiars? Ara recupererem la figura del seu pare, el guàrdia civil Pedro Domingo Villa.
Pedro Domingo va neixer a Granada el 1850. Era fill de José Domingo Palacios, militar d’alta graduació de l’exèrcit nascut a Almeria. Va estudiar medicina fins que, quan feia el servei militar com alferes de milícies, es va acollir a una disposició que permetia accedir a l’exèrcit com a oficial. Va arribar a Barcelona el 1875 al regiment de Cavalleria de Sants, d’on va passar a la Guàrdia Civil amb el grau de tinent i fou destinat a Tarragona. Allí, el 1877, es casaria amb Dolors Sanjuan Bassedas, nascuda a Cambrils on vivia, filla d’un pèrit d’obres cap dels camins de la Diputació. A Tarragona naixerien els seus primes fills. El tinent Domingo va seguir el periple de la carrera militar amb destinacions a Mallorca, Valls, Lleida, Agramunt, amb tota la família, i una estada a Cuba, on fou ferit.

i els seus fills Pepita, Marcelino, Joan i Pilar, el 1889.
FONS PERE DOMINGO JAIME. BIBLIOTECA MARCEL·LÍ DOMINGO.
El 1896, quan Marcelino tenia 12 anys, el pare, amb el grau encara de tinent, fou destinat a Ulldecona. Allí va néixer el seu darrer fill Federico i allà morí la seva dona a causa del part. Quan va enviudar, el 1898, tenia amb ell als sis fills amb edats entre els 15 anys, la major, i el recent nascut. Aleshores es va incorporar a la casa Magdalena Casadevall Parareda com a mainadera per gestionar la família; tot i que amb els anys acabaria casant-se amb el viudo, però no van tenir fills. De fet, als fills menuts la consideraven com a mare, tal com es desprèn de diversa correspondència anys després.
El 1901, ja capità, Pedro Domingo fou destinat a Tortosa, on s’hi va instal·lar amb tots els seus fills, que poc a poc es van anar emancipant; la primera, Pepita (1881-1907), per matrimoni amb Federico Mayor Mayor; Marcelino (1884-1939) que va passar a estudiar a Tarragona i Joan (1886-1965) també casat, amb Isabel Borrell Abelló. Federico (1899-1937) fou criat per l’àvia materna. Els altres dos, Pilar (1889-1987) i Pere (1896-1979) continuarien encara uns anys amb la família. Marcelino va acabar la carrera de magisteri a Tarragona el 1903 i començà a exercir com a mestre auxiliar en pràctiques a l’Escola Municipal de La Mercè a Tortosa, tot i que el 1906, ajudat pel seu germà Joan, crearia la seva pròpia escola privada, laica, mixta i democràtica a Roquetes. Foren els anys en què Marcelino visqué a la casa materna amb el seu pare i els seus germans dedicant-se com afecció més destacada al teatre formant una petita companyia amb tota a família. A tot això, els conflictes entre el cap de la Guàrdia Civil de Tortosa i el seu fill, polític considerat revolucionari per la dreta local.

El 1912 Pedro Domingo es va traslladar a Terol, on fou destinat amb el grau de comandant a la comandància d’aquella província. De la família només restaven, a més del pare, el fill menut Pere i la seva madastra (Malena amb el llenguatge familiar), ja que Pilar s’havia casat a Tortosa el 1910 amb el que anys a venir seria alcalde Joan Benet Piñana, i Marcelino feia la seva vida, a més de mestre, com a periodista i polític, atès que el 1909 havia estat elegit regidor de l’Ajuntament de Tortosa i el 1914 diputat al Congrés. A Terol va viure dos anys i el 1914 tots tres tornaren a Barcelona, on el pare va passar a la reserva ja amb la categoria de tinent coronel. El menut Pere Domingo continuaria amb ells començant la carrera de medicina que acabaria als 23 anys i és doctorat un anys després esdevenint una personatge important en el camp de la medicina i la investigació científica. El tinent coronel de la Guàrdia civil Pedro Domingo Villa va morir el 1921 a Barcelona.
Un afegit per acabar: quan els franquistes ocuparen Barcelona, el 1939, la vídua de Pedro Domingo, que vivia amb la seva fillastra Pilar Domingo i els seus nebots, foren detingudes i ingressades a la presó de dones de les Corts, on romandrien uns mesos fins que foren alliberades, pagant, per les gestions del seu net el metge Joan Benet Domingo.

FONS PERE DOMINGO JAIME. BIBLIOTECA MARCEL·LÍ DOMINGO.
*JOSEP BAYERRI RAGA és periodista.
Fes el teu comentari