L’error de lligar la celebració de la República CATALANA a Tortosa amb la figura del ministre espanyol tarragoní Marcel·lí Domingo, s’hauria de revisar i no deixar passar històricament.
Van ser el grup de Vida Tortosina i Palestra a Tortosa, els que prenent la senyera, van anar aquell 14 d’abril de 1931, a proclamar la República Catalana des del balcó de l’ajuntament tortosí. Allí als marcel·lineros ni se’ls va vore ni se’ls esperava. Esta és la veritat que miraré de provar en el següent article.
L’any 1927, una colla de joves, Josep M. Brull i Solares, Ricard Salvadó, Ramón Miravalls, Joan i Antoni Villó, Pere Lapeira, Ernest Tudó, Cid i Mulet, els germans Jardí Porres, Josep Bòria, entre altres, creen el Partit Catalanista republicà. La publicació de Vida Tortosina. Aquest setmanari va néixer el 1927 al voltant dels catalanistes tortosins. Des del 13/10/1930, passà a ser Setmanari portaveu d’Acció Catalana, fins el 1931. A partir de 1937, possiblement després de juny, se dirà: Setmanari portaveu d’ A.C.R. del Baix Ebre. Lligat al grup, els servirà d’altaveu públic per difondre el seu esperit catalanista tortosinista d’esquerres. El moment en què la dictadura de Primo de Rivera s’acabava permetia que sectors emmordassats, com els catalanistes, pugessin publicar de nou. Més tard este moviment es transformarà en partit polític: Acció Catalana. Com conta Cid i Mulet:
“Acabàvem, així, amb el proverbi empipador de “Ni catalans ni valencians: tortosins!” Érem, i ens en vanàvem, catalans de Tortosa, però catalanistes. Sense deixar de ser fanàtics de la nostra comarca, sentíem el catalanisme fins al moll de l’os. I per a demostrar-ho, escollírem el pitjor moment, el de la prova… I per si no en teníem prou amb l’organització del Partit Catalanista Republicà […] organitzàvem la delegació local del Palestra, el Foment de la Sardana i catalanitzàvem l’Ateneu de Tortosa, centre, fins llavors, de les posicions tortosinistes més intransigents. A poc a poc vam veure com s’incorporaven a la nostra tasca valuosos elements del camp regionalista, entre ells Francesc Mestre i Noè i el filòsof canonge Manyà, els quals col·laboraren activament en Vida Tortosina, en una lloable tasca de catalanització.”
Poc abans d’acabar la Dictadura de Primo de Rivera es formarà el grup Palestra, que aspirà a ser un moviment català suprapartidista de joventut. Del qual Cid i Mulet en serà president. Aquesta entitat aspirava a ser un moviment català que englobés jovent de diversos partits catalanistes, i que promogués, en tot moment, el pensament catalanista. De fet, va ser l’única que representava el republicanisme catalanista de les Terres de l’Ebre.
El 14 d’abril de 1931 es proclama la República Catalana.
Per mitja del setmanari Vida tortosina i de Palestra es reivindica la república catalana enfront de la república espanyola:
“Palestra, igual que l’any passat, commemorarà la proclamació de la República Catalana i espera de la vostra catalanitat que també ho fareu. Cal procurar que tots els catalans tinguin una idea clara de que a Catalunya sols s’ha proclamat una República: la Catalana. Perquè tan sols se’n pot commemorar una: la nostra”.
Ja que els homes que el 14 d’abril de 1931 van a l’ajuntament tortosí, enarborant la bandera de les quatre barres, a fer-se càrrec de la cosa pública, són els de la colla de Vida Tortosina, capitanejats per Josep M. Brull i Solares.
Però és un goig que no durà gaire. Els marcel·lineros han guanyat les eleccions municipals a Tortosa i els correspon el governament de la ciutat. El nucli catalanista, tant de dretes com d’esquerres, derrotat en la contesa, ha de fer lloc, en el moment de la proclamació de la República catalana, als qui no senten neguits nacionals i s’expressen de la següent manera:
Palestra sintetitza avui dins de Catalunya el nacionalisme morbós de Prat de la Riba. És si més no, el separatisme jesuític que no atrevint-se a lluitar a cara descoberta, perquè no ignora, que tots els republicans catalans s’alçarien contra aquesta mena de feixisme, gaudeix d’unes llibertats que, com a organisme no ha fet res per a conquerir-les, per lluitar dins d’elles contra la República que les ha conquerides. I aquest són els catalanistes! Aquests són els colonitzadors de les comarques i dels municipis!…”
Tot i els atacs dels marcel·lineros i el control que tenen de l’alcaldia tortosina, els catalanistes de Tortosa estan contents, ja que el catalanisme polític, des de Barcelona, domina definitivament Catalunya d’un extrem a l’altre del país, amb Esquerra Republicana de Catalunya i Francesc Macià (l’avi), al capdavant.
Però, los marcel·lineros, com els hi diuen a Tortosa, comencen a fer campanya, des de l’ajuntament, d’un tortosinisme anticatalà rabiós, atacant a tots els catalanistes de Tortosa, criticant el centralisme de Barcelona i advocant aferrissadament per una Tortosa deslliurada de Catalunya. Com diu Pujadas:
“El trencament de Domingo (Marcel·lí Domingo) amb ERC influí decisivament, crec, en aquesta postura del tortosinisme d’esquerres i les crítiques al govern de la Generalitat des de El Pueblo foren constants. Aquest Tortosinisme republicanista es transforma de la mà de Campos Terré (marcel·linero) en una desaprovació sistemàtica del catalanisme com a eina de reconstrucció nacional. L’articulista, escrit rere escrit, vol refermar el seu Tortosinisme contra la catalanitat de Barcelona. Els fragments que segueixen semblen constatar-ho: “Hi ha que catalanitzar Tortosa! Oireu dir molt sovint, però fixeu-vos bé qui ho diu. No ha esbrinat quina és l’ànima de Tortosa, quina és la fesomia racial de Tortosa. Perquè d’haver-ho esbrinat seria faltar a la realitat, seria demanar-li taronges al noguer dir: hi ha que catalanitzar Tortosa. Tortosa no deu catalanitzar-se, no pot catalanitzar-se. Tortosa no ha de permetre que intentin catalanitzar-la, i menys que ho intentin aquells que sols poden acreditar el títol de catalanistes. Perquè Tortosa no és catalanista. El Pueblo, núm. 3.546. Tortosa (31-03-1933): 1.“
Poc després escriví sobre el catalanisme com aquella migrada idealitat vuitcentista que no ens interessa conrear. Les editorials del 5 al 20 d’abril foren totes signades per Campos i Terré i són una apologia del Tortosinisme. Puc destacar-ne la del 14 d’abril, on s’ataca la commemoració de la República catalana per part d’AC i Palestra, enlloc de celebrar la proclamació espanyola.
Ja al maig de 1931, el marcel·linero Murall i Ravanals acaba el seu al·legat anticatalà dient:
“Ha arribat l’hora de dir-ho ben clar i ben fort, som tortosins i només tortosins!! […] la bandera de la gloriosa ciutat de Tortosa, […] la bandera que no ha sigut mai catalana d’una Catalunya fora d’Espanya, […].ridiculitzats constantment estos sentiments de tortosinisme (tots recordem la burlona pregunta dels barcelonins ¡d’on són? ¡de Tortosa? ¡de quina província? ¡de Tortosa també? […] Natros, los tortosins no admetem de cap manera que a la força se mos obligue a pertenèixer a una o altra regió […]. No som una comarca conquistada ni invadida per ningú. […] a un setmanari catalanista d’esta ciutat que s’havia d’anar a la catalanització de la comarca tortosina: És que es creuen los catalans que la comarca tortosina és una petita colònia de Catalunya que hi ha que catalanitzar per a que millor servixque les necessitats de la “metròpoli”?, o és que mos tenen per un terreny conquerit per les armes, […] Això em demostra que ells mateixos mos consideren fora de Catalunya […] pos no crec que a Castella se li pugue ocórrer castellanitzar Valladolid. […] No tenen en compte los barcelonins que al demanar les seues llibertats en la forma que ho fan […] posen en perill a la naixent República, […] este imperialisme absorbent que han tingut sempre els barcelonins mos indigna, […] tindre preparada la nostra petició fora de l’Estatut que pugue fer Catalunya, en la que no tenim res que vore, ja que encara no estem catalanitzats ni hem volgut perdre la nostra personalitat de tortosins, a la que mos aferrem ara més que mai; […] Ja que Barcelona no ha tingut escrúpol de posar en perill les llibertats de Catalunya comportant-se com se comporta, ja que no els guia altre fi que lo seu, […] no hem de tenir escrúpol de res, […] ¡¡som tortosins i només tortosins!!!”.
Nombrosos articles responen a l’atac dels marcel·lineros defensant la catalanitat de Tortosa que diuen és ja indiscutible com ho és lo tradicional esperit i tenacitat dels tortosins en conservar los prestigis de la seua personalitat històrica. Tortosa és catalana, repliquen, se sent catalana, vol ésser catalana i deu ésser catalana. Asseguren els catalanistes tortosins que este sentiment de catalanitat obliga als tortosins a treballar més que mai per la reivindicació de la personalitat de Catalunya. Per a aconseguir això, com jo estic fent ara, retornen a la història de Tortosa:
“Si Tortosa és o no catalana, recordeu que a l’enfonsar-se l’absolutisme del sigle XVIII i primera mitat del XIX, Tortosa va ésser la que més va matinar en defensa de la personalitat de Catalunya i la que en la memorable data del 18 de maig de 1869, va reunir en son clos als representants de Catalunya, Aragó, València i Balears per a reivindicar l’esperit de la gloriosa Confederació Catalano-Aragonesa baix lo nom d’aquell Pacte federal que tants de prosèlits va tindre en tota Espanya.“
El grup de catalanistes tortosins, defensaran sempre la història i l’extensa regió de Tortosa catalana i es feliciten de la reivindicació de Catalunya i de la gloriosa restauració del Govern de la Generalitat, amb la capital de Catalunya, Barcelona, tasca que es porta a terme durant la Segona República. Retrauen i recorden el seny i la fermesa del gran patrici tortosí Fra Francesc d’Oliver i de Boteller, president de la Generalitat durant lo trienni de 1596-1599 i abat de Poblet en aquell dia que per ordre seua se van tancar les portes del monestir a Felip II perquè s’anunciava com rei d’Espanya oblidant que dins de Catalunya sols era comte de Barcelona.
Reivindicant el tortosinisme des de la història de Tortosa dins de Catalunya. “El llibre dels col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa”, “El Llibre de les Costums escrites de la Ciutat de Tortosa”, la guerra dels Segadors i la reivindicació de l’escut tortosí sense els privilegis atorgats per Felip IV amb el reconeixement dels màrtirs de 1640, el retorn per a la ciutat de la Llotja medieval símbol del poder econòmic que antigament tenia Tortosa, etc… són exemples d’esta reivindicació.
“Hem de tindre-ho ben clar. Tortosa és catalana. La catalanitat de Tortosa sura com l’oli damunt l’aigua a través d’una història refulgent. La darrera meitat del segle XIX mos recorda manifestacions transcendentals i tres dates no moridores en la història de la unitat de Catalunya: la col·laboració decidida dels tortosins en lo Concert econòmic, acordat en lo Palau de la Generalitat lo 6 de juny de 1868, lo Pacte Federal celebrat a Tortosa lo 18 de maig de 1869 i la memorable Assemblea que va tindre lloc a la nostra ciutat lo 12 de maig de 1889 en defensa del Dret català.”
Reivindiquem als veritables catalanistes tortosins en esta celebració dels 90 anys de la proclamació de la República Catalana a Tortosa. Tan sols així, fent honor a la veritat, als nostres avantpassats, podrem mirar al futur i aconseguir la desitjada independència de la nostra estimada Catalunya, amb Tortosa com a capital de la futura Vegueria de Les Terres de l’Ebre.
NÚRIA MENASANCH I MARTÍ és escriptora i psicòloga, a més de biògrafa de Francesc Mestre i Noè.
Fes el teu comentari