Barrejaré dos temes que potser no tenen relació, però que reflecteixen quina classe política té el país -cadascú, segons s’identifique, que pensi en el país que vulgue-: la fi de l’estat d’alarma i l’interinatge del Govern català.
Acaba l’estat d’alarma i durant una setmana s’ha estat especulant si es mantindria el toc de queda, si es continuaria limitant el nombre de persones en reunions socials, etc. El Govern havia fet l’angle de voler anar a la justícia per mantenir-ho tot. En alguns casos la judicialització de la política està ben vista. Però al final sembla que no ho han fet, o no completament. Així que dissabte 8 de maig a les 22 hores hi ha toc de queda, i a les 00 hores de diumenge es volatilitza.
Alguns mitjans han estat posant el crit al cel per esta desescalada exprés, pero no ho s’han esglaiat que el Govern no hague previst la fi d’un estat d’alarma que se sabia des del mes d’octubre. La imprevisió, inacceptable, sobretot quan veus que s’utilitza per fer política contra el govern espanyol i així es lencen pilotes fora. Com a mínim, tenir un pla B si això no s’allargava. Quan arribes al final del període i només treus informacions que mostren incertesa és un mal símptoma.
Això ho gestiona un govern interí. Interí des d’abans del 14 de febrer, quan es van celebrar eleccions. Esquerra i Junts, Junts i Esquerra, no sabien, des d’abans dels comicis, que es trobarien en la situació de pactar alguna cosa. No podien haver preparat el camí perquè el país tingués un govern com abans millor. Escoltar uns demanant esgotar terminis per arribar en un pacte, o els altres dient ara, a 8 de maig, que governaran sols, com si ara tinguessin pressa. Escoltar uns parlant de fer la independència contra els altres, que assumeixen que això no arribarà en anys, quan ni uns ni els altres han mostrat que si governen acabaran fent-la. Un despropòsit, un insult a la intel·ligència de la ciutadania de Catalunya.
Voleu dir que no heu de deixar que arribe el 26 de maig i que hi hague noves eleccions? Potser no és allò que volem, però potser els que ens han obsequiat amb esta nefasta legislatura s’ho mereixen, i mereixen un canvi de majories.
I una cosa més. No podem assumir resignadament les retallades de drets fonamentals. I si continuen, cal respondre-les a les urnes. Igual que es demanen solucions innovadores als treballadors, a les empreses, a l’educació, cal exigir-les als que s’han acostumat a confinar, posar tocs de queda i tancar negocis per solucionar el problema. Un problema que fa una mica més d’un any, negaven.
Fes el teu comentari