Toni Royo Aspa, autor del llibre ‘Sarabastall i polseguina’, sobre la Guerra Civil a Tortosa, afirma que la ciutat encara ha de construir un relat de pau, cinc anys després de la consulta sobre el monument franquista de la Batalla de l’Ebre. La realitat és que el debat continua ben viu: la Generalitat vol retirar el polèmic monument durant l’estiu, i ara els partidaris de conservar i reinterpretar-lo, el Corembe, han recollit més de 1.400 signatures per revifar el debat a l’Ajuntament. En canvi, la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes celebra el desmantellament del polèmic monument i reclama un espai museístic sobre la Guerra Civil i la dictadura.
Aspa creu que es poden aprofitar alguns dels arguments de les dos parts, per construir un relat de pau a Tortosa. “Aquí i a altres municipis de les Terres de l’Ebre es pot fer, i podem traure lliçons d’esta recollida de signatures, d’este interès que tenen este col·lectiu de persones que han recollit 1.400 signatures. Poca broma. Són moltes; és molta gent interessada en el foment de la cultura de la pau, de la simbologia la pau…”, ha argumentat. “Sí, també recollint les recomanacions de la Comissió per la Retirada dels Símbols Franquistes a Tortosa. La necessita d’un centre d’interpretació sobre la Guerra Civil a Tortosa. És urgent i indispensable, és necessari fer pedagogia amb la ciutadania, per explicar què va significar la Guerra Civil i la postguerra, i per lluitar contra la indiferència i la desmemòria”, ha assenyalat Royo durant una entrevista a Canal 21 Ebre.
En els darrers anys, Royo ha estat responable de l’àrea de Drets Humans del Fons Català de Cooperació. El tortosí s’ha mostrat crític amb els debats paral·lels que va haver-hi durant la consulta del 2016, sense entrar en el fons de la qüestió. De fet, ha lamentat la “falta de valentia” dels partits polítics, a qui ha acusat de “no fer els deures”. “No hi havia un debat sobre què representava, per què aquell monument es va plantar a Tortosa, quin sentit tenia, si nosaltres eren coherents amb la nostra història, quin sentit tenia poder mantenir el monument”, ha afegit. “Fa cinc anys el debat estava en la titularitat del monument, el cost de la retirada, la declaració com a bé patrimonial que el blindava… Veiem ara que de nou el debat continua estant en el valor patrinonial, que és subjecivable, el cost de la retirada… I esta presència és un objecte que és familiar, i que cadascú ha interpretat a la seua manera“, ha reblat l’autor de ‘Sarabastall i polseguina’.
“El que passa és que no hem fet els deures. Aquí els nostres polítics no han fet els deures, no hi ha hagut valentia política. Va arribar la consulta i es va instrumentalitzar la ciutadania per no prendre una decisió política, perquè els desgastaria políticament”, ha remarcat Royo. “Els partits polítics no han fet la seua feina; excuso la CUP perquè van fer pedagogia i són bel·ligerants, i s’expliquen. Però com que això no s’ha fet, com s’han deixat passar molts anys, arribem a esta indiferència i cadascú ha creat el seu propi relat, perquè no hi ha hagut un relat de ciutat”, ha conclòs.
El llibre ‘Sarabastall i polseguina’ explica com va ser la Guerra Civil a Tortosa a partir de 38 testimonis. És una obra magna sobre la Tortosa d’abans de la guerra, l’ambient previ al cop d’estat, l’esclat de la Guerrra Civil, la violència a la rereguarda, l’arribada dels refugiats, els bombardejos, el front durant nou mesos i l’evacuació, amb la vida a les muntanyes i la relació amb els soldats. Però també sobre el retorn a la ciutat, la reconstrucció de Tortosa i la repressió franquista. “I no es tracta de tenir un únic relat i d’adoctrinar. No es pretén això, és el coneixement”, ha apuntat, abans d’afegir-hi que “el coneixement més pur i sincer” és el que brinden els testimonis de ‘Sarabastall i polseguina’. “És una veritat sense filtres”, ha sentenciat.
Royo també va ser l’encarregat de comissariar l’exposició sobre la Tortosa bombardejada que es va veure l’any 2013 al Museu de Tortosa. A més, va impulsar l’obertura i museïtzació del refugi antiaeri de darrera del cinema Fèmina, just on també es posar el nom d’Ernest Hemingway a un carrer.
*També podeu veure l’entrevista íntegra:
Fes el teu comentari