El conjunt del Delta ha acumulat unes pèrdues d’uns 600 milions d’euros en els darrers 80 anys, per la inacció del govern de l’Estat espanyol per compensar la falta de sediments al riu Ebre. Això és el que ha calculat un informe en què ha participat l’enginyer Josep Maria Franquet, per encàrrec d’un grup de propietaris que consideren que l’Estat els ha perjudicat des de la construcció dels embassaments i de les centrals hidroelèctriques a la conca de l’Ebre, a partir del 1940. Durant una entrevista a Canal 21 Ebre, Franquet ha avançat que ara reclamen a l’Estat una compensació milionària. “S’han fet estudis i he de felicitar un conjunt de propietaris del Delta, que han sigut valents. Un conjunt no excessivament nombrós, que ha presentat una reclamació a l’administració general de l’Estat, per exigir que se li retornen i se li paguen una sèrie de perjudicis que l’actuació o la no actuació, o més ben dit, la inacció de l’Estat, ha produït als propietaris del Delta”, ha detallat.
En acabar la guerra civil, per solucionar els continus talls de subministrament elèctric, l’Estat franquista va promoure una sèrie d’embassaments per a la producció d’energia hidroelèctrica. Però, com recorda Franquet, això va perjudicar “enormement” els habitants del tram final del riu, als que durant vuit dècades sel’ls ha privat dels sediments, del colmateig i de la progressió natural i ecològica del Delta. “Què s’ha de fer i què es fa tots els països d’Europa? Els perdedors han de ser compensats”, ha assenyalat. En este sentit, Franquet ha detallat que els danys de la inacció de l’Estat sobre el Delta surten de valorar qüestions com la pèrdua de terrenys productius o la salinitat del camps, que han afectat negativament el conreu de l’arròs. “D’això ningú n’ha parlat. Son gairebé 600 milions d’euros”, ha reiterat. Quant a la salinitat i la minva de rendiments del conreu de l’arròs, Franquet l’ha xifrat en 232 milions d’euros en el conjunt del Delta.
El també president del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre ha afirmat que el pla de protecció del Delta que ha presentat el govern de l’Estat és “un pla covard”. Franquet hi troba a faltar solucions contundents a la regressió i l’enfonsament del Delta, com la construcció de pòlders, terrenys guanyats al mar. “Jo no sé si aquí s’haurien de fer pòlders o no s’haurien de fer. Probablement, sí que se n’haurien de fer”, ha afegit. “El que passa és que llavors sortirien els tres senyors de la pancarta dient que no, i el que és pitjor, les administracions recularien”, ha remarcat Franquet, qui ha volgut destacar les garanties tècniques i ambientals dels projectes amb la legislació actual. Segons Franquet, el pla Delta no es faria enlloc del món, i ha posat l’exemple de les obres d’enginyeria per evitar la inundació de Venècia, a Itàlia, o els pòlders dels Països Baixos.
Per tot plegat, Franquet ha donat suport a la Taula de Consens, que reclama mantenir la morfologia actual del Delta o fins i tot recuperar els terrenys perduts. Segons Franquet, a les Terres de l’Ebre hi ha un excés de planificació i cal començar a executar els projectes per revertir el desequilibri territorial i el despoblament. Finalment, Franquet ha explicat que el Consell Econòmic i Social s’ha vist afectat per la inestabilitat política al país, però també per la pandèmia. Amb tot, ha detallat que tant el consell com l’Idece han fet reunions telemàtiques, i que s’han pres alguns acords.
*També podeu veure l’entrevista íntegra:
Fes el teu comentari