• Qui som?
  • Anuncia’t
  • Contacte
Marfanta
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
Marfanta
No Result
Veure tots els resultats
Home Diàleg

La solitud abandonada de Fullola

per Roc Salvadó Poy
4 de juliol de 2021
3 minuts aprox.
0 0
0
La solitud abandonada de Fullola

La torre de Fullola. // R.S.M.

Costa d’arribar a Fullola. Seguint els vells camins que, durant segles, portaven de Tortosa al mar, cal primer pujar a Mig-Camí i anar més amunt, fins al Coll de l’Alba; des d’allí, i amb el mar de fons, és precís travessar la carena i acabussar-se pel faldar de la muntanya. Un altre mar ens acompanya en el descens, el de les oliveres, interminable, només clapejat per pins i malesa; també aquí i allà, un garrofer desfargalat, acompanya el mas enrunat i la terra ermada. Ara anem entre marges, uns dempeus, els altres solcits, estos deixant veure el reble que els reomplia. La terra és grogosa, pigarrada de vegades per la verdor que abraça les cases de camp amb vocació de xalets, habitades pel bordar dels gossos. 

El camí es fa llarg i empitjora conforme avança; el quitrà ratat, ple de clots, deixa pas a la pista de terra, per on campeja el pedruscall i els cantells que escarbota l’aigua a les pujades. Finalment trobem la delerada indicació que resa: la torre de Fullola. L’avançar amb les quatre rodes d’un humil utilitari es torna dificultós, cal deixar-lo descansant a un voral i continuar a peu. No tardarà a fosquejar. Creuem una faixa de bosc. Baixem. Un mas gran, que s’endevina antic, però ben conservat, s’obri senyorejant una clariana. Anem de pressa, busquem amb la mirada la torre apuntant entre la vegetació, gairebé no la veiem fins a tocar-la.

Anunci

C:\Users\Roc\Desktop\IMG-20210630-WA0016.jpg

Sí, allí està, dreçada, guaitant el cel, singular i gairebé majestuosa, enlairada per sobre un turonet minúscul. La paraula fullola s’encarna en la torre, talaia digna, que vigila el mar per on solia venir el perill. La ferida oberta, l’esgallada d’una escletxa, li desfigura la construcció i amenaça la seua verticalitat. Els seus setze metres dominen el paisatge, però no podem deixar de preguntar-nos: fins quan?

Una mica més avall, emboscada, aclaparada i alhora sostinguda per les romigueres i  la malesa, l’església, un edifici inusualment gran per a la migradesa del lloc, revela la seua presència. Traspassar la porta permet veure la seua única nau i l’arcada apuntada, que encara s’aixeca en honor als que la van bastir. En veure-la, mai més ben dit, ens va caure l’ànima als peus. Només hi ha un detall entre les parets esbotzades que ens parle de la seua funció litúrgica: a la banda dreta, la de l’epístola, prop de la capçalera, mig decantada, una humil pica de bateig, monolítica, semblant a les romàniques, sense el brocal sencer, esventrat per la part superior. És totalment llisa, cònica, amb major amplada en la seua obertura superior, externament grisenca, encara que per la part trencada deixa veure un color groguenc, esmorteït. Finis gloria mundi? No, ens equivocaríem si ho penséssem. Amb tot el seu abandonament i la seua destrucció, conserva l’empremta de les generacions que ens van precedir, que allí es van cristianar, que van viure, van treballar i van morir vora la seua església i la seua torre, de les quals descendim, malgrat la distància cronològica i tot el que ens pot separar d’aquelles èpoques i el seu sentir. Ens cal fer l’esforç d’atrevir-nos a imaginar com vivien, per capir fins on hem arribat i d’on venim; ens cal fer l’esforç d’humilitat humana per comprendre la lluita, l’esperança, la tossuderia, la grandesa del seu viure, malgrat la migradesa de la seua materialitat. No podem oblidar qui som ni d’on procedim. Si no som capaços de fer-ho, de recordar, si oblidem el que som en essència, tal vegada ens perdrem en la història i no trobarem ningú per a rememorar-nos. 

Quan marxem ja no ens cal esperar la nit, i enmig de la calma i la quietud abandonem l’església i la torre. S’apaga Fullola.

C:\Users\Roc\Desktop\IMG-20210630-WA0008.jpg

*ROC SALVADÓ POY és historiador. // Fotos: R.S.M.

Tags: Baix EbreDiumengeMRFFullolaHistòriaOpinióPatrimoniRoc Salvadó PoyTortosa

Anunci

Entrada anterior

Del ‘nunca jamás’ a la ‘ley sin democracia’

Següent entrada

Forcadell defensa dos anys de taula de diàleg i que la via unilateral ‘va sortir malament’

Related Posts

‘Deltebre no és municipi per a joves’, per Lucia Pagà Pujol
Diàleg

‘Deltebre no és municipi per a joves’, per Lucia Pagà Pujol

fa 2 dies
El pati de l’Escola Remolins, en situació crítica
Diàleg

El pati de l’Escola Remolins, en situació crítica

fa 3 dies
Lídia Saura, candidata de Junts per Roquetes i la Ravaleta a les municipals
Diàleg

‘A Roquetes, ha arribat l’hora del canvi’, per Lídia Saura

fa 3 dies
Pepe Rodríguez: ‘La democràcia tindria més qualitat si als polítics els controlés la premsa’
Diàleg

Pepe Rodríguez: ‘La democràcia tindria més qualitat si als polítics els controlés la premsa’

fa 5 dies
El president Puigdemont esglaia els espanyols
Diàleg

El president Puigdemont esglaia els espanyols

fa 6 dies
El Delta vol trencar amb la dinàmica de més visitants, més deixalles abandonades
Diàleg

La petjada verda

fa 6 dies
El PSC de Tortosa proclama Víctor Grau com a candidat a les municipals
Diàleg

‘50.000 habitants: Tortosa ha d’assumir nous reptes’, per Víctor Grau

fa 1 setmana
De temes banals i transcendentals
Creació

De temes banals i transcendentals

fa 2 setmanes
Anton Monner: ‘A la Terra Alta fem llum per a un milió d’habitants, és incomprensible’
Diàleg

Anar a la manifestació del dia 19

fa 2 setmanes
Veure més
Següent entrada
Forcadell defensa dos anys de taula de diàleg i que la via unilateral ‘va sortir malament’

Forcadell defensa dos anys de taula de diàleg i que la via unilateral 'va sortir malament'

mónFILMAT tanca una edició de transició amb 1.200 espectadors presencials i virtuals

mónFILMAT tanca una edició de transició amb 1.200 espectadors presencials i virtuals

Comença un Deltebre Dansa només per a professionals i marcat per la pandèmia

Comença un Deltebre Dansa només per a professionals i marcat per la pandèmia

Fes el teu comentari

Facebook Twitter Instagram Youtube

QUI SOM?

Marfanta

Marfanta.com és el diari digital de les Terres de l'Ebre, a la xarxa des del 2005. Altres mitjans del grup Doble Columna són Canal 21 Ebre i el periòdic mensual Cop d'Ull.

ÚLTIMS ARTICLES

  • Roig treu opcions a una candidatura conjunta entre el PSC i Movem Tortosa: ‘Els pactes, després de les municipals’
  • Gaseni vol recuperar per a l’Ametlla de Mar els diners malversats en el cas Efial
  • Destinaran dos milions d’euros a la restauració ambiental del meandre de Flix

Categories

  • Actualitat
  • AGÈNCIES
  • CONTINGUT ESPECIAL
  • Creació
  • Diàleg
  • Especial 28;-D
  • Fotonotícia
  • General
  • Pantalla Completa

© 2019 Marfanta.com - Avís legal - Política de cookies - Made with ❤ by Incubalia.

No Result
Veure tots els resultats
  • INICI
    • QUI SOM
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ

Benvingut un altre cop!

Login to your account below

Forgotten Password?

Crear un nou compte!

Fill the forms bellow to register

All fields are required. Log In

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In
Aquest lloc utilitza cookies. Continuant amb la navegació estaras donant el consentiment per poder utilizar aquestes cookies. Visita la nostra Política de cookies.