Madrid es fa gran. Cada cop més, perquè és on s’hi concentra el poder polític, econòmic i social. Té un efecte devastador per tota Espanya però preferentment per les províncies que l’envolten. Així doncs si tracem una circumferència de 200 quilòmetres de la Puerta del Sol, observem que “La España Vacia” decreix per anualitats quan comptem el seu PIB, la seva població i la descomposició com a societat. L’efecte d’estancament econòmic, produeix a la vegada l’envelliment de la gent i conseqüentment la pèrdua d’oportunitats per la societat que d’ella depèn. I per tant Madrid augmenta a la vegada que les províncies situades dins d’aquesta circumferència, perden pistonada any rere any.
La gent jove de províncies estudia, deixa d’anar al camp a treballar la terra d’on provenen els seus pares, i un cop ha acabat la carrera universitària, abandonen el seu poble i la majoria fugen a la capital. Pagesos, comerciants o menestrals deixen d’exercir a casa seva i se’n van a Madrid cridats per les sinèrgies que naixen de les diverses polítiques afavoridores. El tema, cada cop és més greu, i l’efecte “crida” absorbeix els joves dels altiplans castellans amb més insistència i menys, però també, als més allunyats.
Quelcom igual succeeix fora de la perifèria dels 200 quilòmetres i així tenim que Saragossa, Sevilla o València, que disposen de nuclis industrials i econòmics potents, reparteixen part de la joventut que fuig cap a aquestes poblacions, on molts d’ells han estudiat la carrera universitària, però bona part també fan cap a Madrid. I no és que a Catalunya no existeixi el despoblament, quan el 70% del seu territori hi està patint les conseqüències, encara que els joves molts d’ells marxen a Barcelona i un altre tant per cent fugen a l’estranger. El cas català que l’he esmentat en diferents articles el deixaré aparcat.
El Sr. Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, n’ha fet directe esment en una conferència pronunciada a Madrid. Igual ell com la Sra. Francina Armengol, presidenta de les Balears, demanen un tracte més igualitari en quan al finançament, les infraestructures, la igualtat d’oportunitats i la llengua. Demanen i han demanat que la nova Espanya es reorganitzi en territoris federals. Tots dos formen part de l’equip del PSOE i si parlar del tema, el PP mai el vol sentir, el PSOE, escolta però deixa passar el temps, i per evitar nous fronts de combat, ho aparca d’amagotis de forma paral·lela a la del PP.
El Sr. Ximo Puig, fill d’un poble gran de l’interior del País Valencià, de Morella, concretament, on hi va ser l’alcalde, ha patit més que ningú el tema del despoblament i la pèrdua de potencialitat econòmica i social. Durant els darrers 100 anys, aquesta població capital de la comarca dels Ports, s’ha reduït a una petit poblet, malgrat la seva gran importància històrica i potencialitat tèxtil fins els anys 50. Dels 7500 habitants ha passat a una mica més de 2.300. Gràcies al turisme se la visita per la monumentalitat del castell, l’església i la muralla que l’envolta, essent una de les poblacions peninsulars millor conservades dels temps medievals.
En la seva conferència a Madrid ha explicat que Madrid disposa de més 154.000 funcionaris públics que representen una tercera part dels funcionaris de tot l’Estat. Té més funcionaris que autònoms afiliats a la Seguretat Social. I el funcionariat madrileny és superior als afiliats de la seguretat social de 22 províncies espanyoles i superior als autònoms sumats de 47 províncies. D’aquests funcionaris centralitzats en podrien treballar a altres províncies uns 45.000. En proporció al nombre d’habitants disposa de 95.000 treballadors públics de més. Per aquest plus funcionarial s’apropa a disposar de uns 250.000 habitants que no els caldria viure a la capital.
De tots els contractes que es signen a l’Estat Espanyol, a Madrid se’n formalitzen 9 de cada 10. I les adjudicacions amb seu a la capital, representen el 60% de les obres que es realitzen fora del seu territori. Les rendes més altes d’Espanya es centralitzen a Madrid per reduir el pagament d’impostos i la seva rebaixa fiscal en relació al que es cotitza de mitjana a la resta de regions. Aquests representen 4.453 milions d’euros anuals, quan les rendes superiors als 60.000 euros són menys del 8% però en canvi gaudeixen d’un 41% inferior a la quota de l’IRPF. Els poderosos se n’hi van a viure per deixar de pagar impostos.
Aquests números discriminatoris en relació a la resta d’Espanya, defensats per la Presidenta Ayuso, fan créixer la capital espanyola en detriment de la resta. Però sobretot a qui més afecta són a les províncies que la rodegen totes elles incloses en el que actualment es ve anomenant “La España Vacía”. I si això ho sumem a les obres públiques que es construeixen a Madrid en relació a la resta, tenim que sense gens d’esforç, ni iniciativa privada que ho faciliti, Madrid creix desproporcionadament. I pel seu aeroport han de sortir vols a l’estranger concentrant-los per disposar de més trànsit de viatgers que altres aeroports quan en alguns vols concrets al Japó, posem per exemple, marxa l’avió carregat de Barcelona i obligadament se’ls fa passar per Madrid. O el Ministeri de Marina el tenen a Madrid disposant únicament del llac del Retiro on hi naveguen petites barquetes a rem. O el Corredor del Mediterrani el fan passar pel seu territori, castigant des d’Andalusia als Pirineus, tota la conca marina, on s’hi concentra més del 60% de l’economia estatal. O al seu aeroport s’hi destinen 100 euros per cada 10 que s’inverteixen a Barcelona amb un trànsit una mica inferior.
La concepció de l’Espanya centralitzada a Madrid, que perjudica la resta de les regions, com diu el President Puig, s’ha de canviar. Mantenir-la tal com pretén la presidenta Ayuso i els poders polítics, reial, empresarials, judicials, religiosos i funcionarials que disposen de poders fàctics, de portes giratòries i favoritismes, desdiuen plenament del que representa un Estat modern i democràtic.
*ANTON MONNER és autor del llibre ‘EL DESPOBLAMENT RURAL’.
Fes el teu comentari