Aquell dia, asseguts a la terrassa de casa teva, estàvem fent petar la xerrada, els dos teníem ganes de xerrar, de posar-nos al dia. Feia temps que no ens veiem i vam començar a parlar dels amics. Tinc un grapat d’amics i amigues, em vas dir, més de cinquanta. La teva afirmació em va sorprendre. Quina gentada vaig pensar! Tot seguit vaig desviar la mirada cap a la meva mà esquerra i mentalment, amb l’ajuda dels dits, vaig començar a comptar els meus amics i amigues; polze, índex, mitger… Em sobraven dits!
L’amistat és potser la forma més perfecta de l’amor. A diferència de les relacions amb la família, el vincle es tria, no s’hereta. A diferència de l’amor de parella, no hi ha compromisos, ni pactes d’exclusivitat. A més, tota forma d’amor exigeix que hi hagi amistat, però l’amistat no exigeix que estiguin involucrades altres formes d’amor. Diuen que qui té un amic, té un tresor. I és veritat. Els bons amics són un bàlsam per a la vida i un antídot contra les malalties físiques i emocionals. No obstant això, no totes les persones amb les quals tenim un tracte continu són les nostres amigues. Ni tots els que es diuen els nostres amics ho són de veritat. Les amistats profundes i sinceres són escasses i, per això mateix, és bo que aprenguem a valorar-les.
Un amic o amiga no apareix només quan et necessita o quan no té alguna cosa millor que fer. Per això està al corrent de tot allò que et passa i no espera que tu el busquis per fer-se present. Li interessa saber sobre tu i serà el primer en arribar quan passis per un problema greu. La preocupació que sent per tu és desinteressada. Simplement desitja que estiguis bé. Les bones amistats ajuden a millorar tots els aspectes de la vida. D’una banda, ajuden a tenir una vida més alegre i còmoda. D’altra banda, ajuden a enfortir la salut i a prevenir la soledat i l’aïllament. Quan envellim, molts de nosaltres lluitem per fer amics o mantenir velles amistats. Però el treball, la família i altres compromisos poden fer que això sigui complicat. Mantenir amics requereix esforç, però és una inversió que fa la vida més rica i més plaent. Sigui quina sigui l’edat o les circumstàncies, mai és massa tard per fer nous amics o retrobar-se amb velles amistats.
Què és un amic? El cantant Jim Morrison, va dir una frase molt encertada sobre què és un amic: «És aquell que et dóna la llibertat de ser tu mateix» Un amic és algú que t’importa i que al seu torn també es preocupa per tu. Hi ha gent que a qualsevol persona li diu amic o amiga. Quan algú et diu que té més de 50 amics, realment no en té cap. La tecnologia pot haver canviat la definició d’amic en aquests darrers anys, però tenir centenars d’amics en línia no és el mateix que tenir un amic real, amb el qual es pot connectar i compartir temps en persona. La vida paral·lela que portem a les xarxes socials fa que es multipliquen els amics i amigues que tenim, però els amics i amigues virtuals no ens poden abraçar quan ho necessitem, ni poden visitar-nos quan estem malalts o celebrar junts alguna cosa important. De vegades pot ser difícil distingir entre veritables amics i els que simplement són coneguts. Un conegut és algú que coneixes i amb qui passes el temps ocasionalment. Un amic és una persona amb qui tens un fort vincle d’afecte mutu.
Per què és important tenir amics? La necessitat de tenir amics és adaptativa. Al passat la supervivència depenia de tenir amics per caçar i trobar menjar, per construir l’habitatge i mantenir les famílies segures, i per tenir companyia. Avui dia, els bons amics són igual d’importants. Afegeixen un significat especial a la vida. Amb ells es gaudeix dels bons moments i se superen els moments difícils. Les bones amistats, a més de ser una gran font de diversió i plaer, també són importants per a la salut física i emocional. Els bons amics poden ajudar a millorar l’estat d’ànim, a assolir les metes personals i professionals gràcies al seu suport i motivació i a reduir l’estrès i la depressió gràcies a la seva companyia. A més, els bons amics ens recolzen en temps difícils, ajudant a superar situacions de malaltia, pèrdues, ruptures, etc. Quan ens fem vells, els amics són un gran suport per a superar tot el que l’edat comporta i ajuden a viure amb més plenitud. Per descomptat, l’amistat és un camí amb dos sentits. D’una banda, ser un bon amic d’algú, a més de tenir tots aquests beneficis, augmenta la pròpia felicitat i el sentit de l’autoestima. També fa sentir la persona necessària i afegeix propòsit a la seva vida. Desenvolupar i mantenir una amistat requereix temps i esforç, però els molts beneficis que aporta tenir un amic proper el converteixen en una inversió valuosa i fan que l’esforç valgui la pena.
Per què ens consta tant fer amics? Quan érem petits, fer amics i amigues era molt fàcil. No havíem de dedicar-li cap temps ni esforç. Eren els teus veïns, els teus companys de l’escola o els teus cosins, gent de la teva edat amb la qual comparties molt de temps i a la qual moltes vegades n’hi havia prou amb preguntar-los directament si volien ser els teus amics. En l’adolescència la situació seguia propiciant l’aparició de noves amistats: a l’institut, de nit, a la universitat… Però quan ens fem grans, molta gent comença a sentir que fer nous amics és gairebé impossible. A més, molts dels amics de tota la vida per diferents motius han desaparegut del teu entorn. Com cantaven els Celtas Cortos a ‘20 de abril’: “Avui no queda gairebé ningú dels d’abans, i els que hi ha, han canviat”.
A mesura que ens anem fent grans, ens anem definint com a individus, amb unes idees, gustos i criteris concrets. Com l’amistat normalment funciona entre iguals, cada vegada són menys els “iguals” que trobes al teu voltant. Fer noves amistats, en l’edat adulta, ens pot costar una mica més que abans, perquè nosaltres ja no som els mateixos. Cal aprendre a ser receptiu amb els altres, ser tolerant, compartir i entendre que els amics no han de sentir i pensar igual. No hi ha cap guia per fer amics i amigues, però sí que et puc donar alguns consells que he après amb els anys i et poden ajudar a donar aquest primer pas que tant t’està costant. No tinguis por per posar-los en pràctica. Amb iniciativa i força de voluntat, aviat tindràs noves amistats al teu voltant.
Cercar llocs i situacions on conèixer gent nova. Les relacions d’amistat no sorgeixen d’una dia per a l’altre, però hi ha alguns passos que es pot donar per connectar amb un altre. Per començar, és important buscar llocs per conèixer gent nova, estar oberts a noves idees i conrear els interessos personals amb altres persones. No sempre es tindrà èxit, però sovint resultarà divertit i podràs aprendre de l’experiència.
Participar en una conversa. Algunes persones semblen saber instintivament com iniciar una conversa amb qualsevol persona i en qualsevol lloc. Els que no tenen aquest talent innat, han de ser una mica més enginyosos. Observar l’entorn i aprofitar qualsevol ocasió per comentar alguna cosa que passa o que hi ha en aquest lloc (per exemple, “quines vistes tan boniques hi ha des d’aquí”, “¿has provat aquest plat?” O “m’encanta aquesta cançó, em porta molt bons records”). Fer una pregunta oberta que necessiti una resposta més enllà del sí o el no (per exemple, “quan vas arribar?”, “¿Per què vas decidir dedicar-te a això?” O “com és aquest lloc?”). Si les coses no surten bé i la conversa s’encalla o acaba abans del que un s’esperava, tampoc passa res. Conèixer gent nova implica patir algun rebuig. Però no cal prendre-s’ho a pit. Sempre es pot aprendre alguna cosa positiva de l’experiència.
Fer amics porta el seu temps. Per aconseguir que això passi, cal alimentar la relació amb les persones que coneixem dedicant temps, esforç i interès cap a l’altra persona. Per a això cal comportar-se com l’amic que a un mateix li agradaria tenir, escoltar amb atenció a l’altre, dedicar temps als altres i ser indulgent amb l’altre. A més, és fonamental deixar espai, no passar-se amb l’interès i no tenir expectatives molt altes respecte a l’altre o a la relació d’amistat.
Fes el teu comentari