• Qui som?
  • Anuncia’t
  • Contacte
Marfanta
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
Marfanta
No Result
Veure tots els resultats
Home Diàleg

El sifó: l’aigua de la felicitat

per Fernando Jaime Soler
1 d'agost de 2021
6 minuts aprox.
0 0
0
El sifó: l’aigua de la felicitat

Col·leccionisme de sifons. Foto: Arxiu FJS

Fer lo vermut m’encanta: el vi blanc o negre aromatitzat amb plantes -acompanyat per unes bones tapes-  amb llimona, oliva submergida i amb sifó, que no pot faltar. Puc provar qualsevol vermut –amb marca o sense- però sempre trobo a faltar el sifó amb l’envàs de vidre, aquell que és retornable, recarregable i reutilitzable. És més picant que l’envasat amb plàstic i estira millor el vermut. 

Aigua de Seltz? Soda? Begudes escumoses? Sifó higiènic? Aigua carbonatada? Begudes carbòniques? Què és tot això?

Anunci

Primer parlo del líquid. Seltz és un manantial alemany amb un aigua carbonatada natural a la qual se li atribueixen des de fa segles propietats medicinals: refrescant, digestiva, diürètica, obri la gana, etc. A aquest tipus d’aigua també se l’anomena “soda” per la seva concentració de bicarbonat sòdic. Al segle XIX es troba la manera d’imitar artificialment aquesta aigua afegint anhídrid carbònic a qualsevol aigua i així neixen les aigües minerals artificials. Aigües amb gas afegit i, a vegades, també amb sucres, taronja o llimona. Són les gasoses  i refrescos que neixen al mateix temps que el sifó. 

Les primeres begudes d’aquest tipus a l’Estat les fan dos farmacèutics a Barcelona: J. Naully i A. Ansaldi, entre 1828 i 1838. A finals del segle XIX les grans ciutats ja tenen els seus fabricants i Barcelona ja compta amb 15 fàbriques. L’empresa A.Seeli y Cía. comercialitza el “ácido carbónico líquido” (el gas) per a fer la beguda. Se li atribueixen propietats curatives i higièniques, com a l’aigua de Seltz. 

Ara parlo de l’envàs: El vaso sifoide és un invent de M. Savaresse del 1832. És una ampolla de vidre que té un capçal amb una palanqueta que facilita la sortida  de l’aigua carbonatada. Les primeres ampolles són de vidre de color -blanc, blau, verd, rosa, roig o groc- i tenen el capçal metàl·lic. La marca del fabricant està grafiada directament al vidre, fet amb amb sorra o amb àcid fins els anys vint del segle passat o després amb el relleu del propi vidre, a partir dels anys trenta. A partir dels anys cinquanta és obligatori indicar el número de registre del fabricant. A partir de 1970 cal que tinguin una malla protectora de plàstic per a seguretat dels manipuladors i dels consumidors. Poc més tard es prohibeix qualsevol component metàl·lic al capçal per una qüestió de seguretat alimentària. Aquests detalls us poden ajudar a datar un sifó que pugueu trobar per les esgorfes o pel quarto dels mals endreços.

Als anys setanta i vuitanta està de moda  fer-te tu mateix el sifó a casa. Compres una càrrega de gas individual per a afegir-lo a un sifó metàl·lic. Són els sifons hereus dels Sparklets, els sifons patentats a Londres el 1896 que apareixen aquí el 1908 com a Sifón Prana Sparklet.

El sifó va arribar a ser tan popular i tan present per la nostra geografia que encara avui a molts pobles i barris hi ha alguna persona amb el malnom de “lo Sifonero”, que és la persona que fabrica o que reparteix aquesta beguda. Cap a 1950 hi ha més de 5.000 fabricants de sifons registrats a Espanya. 

Al nostre entorn proper podíem trobar bastants fabricants de sifons i gasoses o refrescos. A l’apartat de Notes us faig una petita relació1 dels que he anat trobant i ben segur que me’n deixo molts més. 

Avui no us puc dir que el món del sifó tradicional sigui un univers perdut. Totalment perdut, no. Encara queden alguns pocs valents que continuen fabricant-lo com sempre. És el cas de Miquel i Núria Vidal que continuen amb la marca “Toscà”, fundada pel seu pare a meitat dels anys seixanta i que em deixen clar que l’ús de l’envàs de vidre retornable “és sostenible mediambientalment, però no ho és tant en el tema econòmic”. A més, m’indiquen que “hi ha cert sentimentalisme en seguir fabricant-lo així”. També és cert que hi ha una intensa fidelització dels seus clients i del seu circuit de distribució. I em diuen que tinc raó: el sifó de vidre és més picant perquè la introducció del gas durant l’envasat es fa amb més pressió. 

El sifó pot camuflar el gust d’un vi dubtós, acompanya calorosos dinars d’estiu, és present als menjars populars de festes, es fa servir per cuinar… sempre l’associo –misteris de la psicologia humana- a moments de benestar i de petita felicitat.

Avui, quan prendré el vermut amb sifó, brindaré a la vostra salut. Bon estiu.

*Agraïments a Miquel i Núria Vidal; Joan Ramirez.

FERNANDO JAIME SOLER

Notes:

  1. L’Aldea: Raga; Alcanar: Raga (suposo que és un altre); Amposta: Fatsini, Forcadell, Peris; Benifallet: Marfa; Bot: La Cinta;  Camarles: Ebro, Bó; Campredó: March; Gandesa: Sabaté;  Jesús: La Jesusense; Mas de Barberans: Lleixà;  Móra d’Ebre: Serres, La Morense-Juan Solé; Paüls: San Roque ; Reguers: Vi-Sa, Toscà; Roquetes: Cid, Pla; Santa Bàrbara: Múria, Tafalla; Sant Jaume d’Enveja: Albacar; Sant Carles de la Ràpita: Costa Dorada; La Sènia: Vicente; Tortosa: Bertomeu, Lledó, Morera, Curto;  Ulldecona: un altre Raga, etc. 

Anunci Sifons Bertomeu. Tortosa, 1933. Cortesia de Joan Ramirez
Anunci Sifons Curto. Tortosa, 1935. Cortesia de Joan Ramirez.
Anunci Sifons Morera. Tortosa, 1935. Cortesia de Joan Ramirez.
Repartiment Espumosos La Jesusense. Cortesia de Vidal-Sabaté S.L.
Foto espumosos Curto. Tortosa, c. 1965. Autor desconegut. Font: Internet.
Fábrica sifons de Bertomeu, Tortosa, c. 1920. Autor: Borrell. Font: Internet.
Antiga maquinària per omplir els sifons a Vidal Sabaté, S.L. Foto: Fernando Jaime.
Mostres de sifó amb malla de protecció i sense. Foto: Fernando Jaime.
Envasat del sifó en l’actualitat a Vidal-Sabaté S.L. Foto: Mireia Jaime.
Tags: Baix EbreDiumengeMRFEconomiaEls ReguersFernando Jaime SolerOpinióTerres de l'EbreTortosa

Anunci

Entrada anterior

Per combatre els incendis forestals

Següent entrada

Experts de vuit països avaluen si la nuclear d’Ascó podria operar a llarg termini

Related Posts

Movem Tortosa reclama un pla integral al call de Remolins i la canalització del barranc
Diàleg

‘Remolins també és Tortosa’, per Jordi Jordan

fa 18 hores
Pino obre la porta a la creació de l’ATM de l’Ebre si ho demanen Tortosa i Amposta
Diàleg

‘País viu, país d’oportunitats, un tema pendent a Terres de l’Ebre’, per Lídia Pino

fa 2 dies
‘Observatori 1904’, un còmic que aposta per la divulgació històrica i científica
Creació

‘Observatori 1904’, un còmic que aposta per la divulgació històrica i científica

fa 2 dies
‘Educació, preguntes sense resposta’, per Toni Pons
Diàleg

Dia Escolar de la No Violència i la Pau

fa 3 dies
‘Volem una Tortosa neta, els contractes s’han de complir’, per Enric Roig
Diàleg

‘Complim amb la Tortosa que tu vols’, per Enric Roig

fa 3 dies
Sanitaris i ensenyants, teniu raó
Diàleg

Sanitaris i ensenyants, teniu raó

fa 4 dies
‘Apostem per una Tortosa més sostenible’, per Meritxell Roigé
Diàleg

‘Reduïm l’atur a Tortosa i generem més llocs de treball que mai’, per Meritxell Roigé

fa 4 dies
‘L’exclusió financera, un motiu  més per al despoblament’, per Francesc Miró
Diàleg

‘Una bona oposició ajuda a fer un bon govern’, per Francesc Miró

fa 4 dies
‘Un nou model de ciutat per a Amposta’, per Pau Pujol
Diàleg

‘Un nou model de ciutat per a Amposta’, per Pau Pujol

fa 4 dies
Veure més
Següent entrada
Experts de vuit països avaluen si la nuclear d’Ascó podria operar a llarg termini

Experts de vuit països avaluen si la nuclear d'Ascó podria operar a llarg termini

UP alerta de l’afectació de la pedregada als arrossars de la Ràpita i el Poblenou

UP alerta de l'afectació de la pedregada als arrossars de la Ràpita i el Poblenou

Terra Alta Viva i altres entitats proposen al govern un pla per a la transició energètica

Terra Alta Viva i altres entitats proposen al govern un pla per a la transició energètica

Fes el teu comentari

Facebook Twitter Instagram Youtube

QUI SOM?

Marfanta

Marfanta.com és el diari digital de les Terres de l'Ebre, a la xarxa des del 2005. Altres mitjans del grup Doble Columna són Canal 21 Ebre i el periòdic mensual Cop d'Ull.

ÚLTIMS ARTICLES

  • Gómez diu que el Govern ja té molt avançat el reglament de la llei d’oliveres mil·lenàries
  • Kronospan amplia la seua inversió amb la compra de 26 hectàrees més a l’Aldea
  • El Museu de les Terres de l’Ebre exposa la col·lecció de postals de Joan Cladelles Daufí

Categories

  • Actualitat
  • AGÈNCIES
  • CONTINGUT ESPECIAL
  • Creació
  • Diàleg
  • Especial 28;-D
  • Fotonotícia
  • General
  • Pantalla Completa

© 2019 Marfanta.com - Avís legal - Política de cookies - Made with ❤ by Incubalia.

No Result
Veure tots els resultats
  • INICI
    • QUI SOM
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ

Benvingut un altre cop!

Login to your account below

Forgotten Password?

Crear un nou compte!

Fill the forms bellow to register

All fields are required. Log In

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In
Aquest lloc utilitza cookies. Continuant amb la navegació estaras donant el consentiment per poder utilizar aquestes cookies. Visita la nostra Política de cookies.