El feudalisme torna al segle XXI

Aquestes són algunes idees que ens han passat pel cap a la vista dels esdeveniments dels darrers dies a l’Afganistan. Poden semblar inconnexes, però és així com ens han anat sorgint. Tanmateix, per poca bona voluntat que hi poseu, segur que hi trobeu un cert fil conductor. Hem intentat explicar-ho tot plegat també a la llum del que ha passat en aquell racó de món en les darreres dècades. Potser ens dominen les vísceres d’històries desgraciades anteriors, però perfectament aplicables. Som-hi?

És realment revelador que el primer “decret” del retornat règim talibà de l’Afganistan no hagi estat restablir la burca, sinó prohiblir que les dones vagin a la Universitat. S’entén perfectament, oi? És tristíssim que es pugui dir tant, en tan poques paraules, sobre el que els espera a les dones afganeses. 

Les volen incultes. La burca ja se la posaran, en conseqüència, sense discutir.

Escolteu el relat de dones afganeses que van fugir del país durant l’anterior període talibà. N’hi ha unes quantes que viuen refugiades a casa nostra, potser alguna fins i tot al nostre poble. És terrorífic, corprenedor…

Trobaran-trobarem a faltar no aquests darrers 20 anys, sinó els règims esquerrans dels anys 70, fins i tot el règim comunista instaurat el 1979 i que va propiciar la invasió soviètica l’any següent. Què dic el règim comunista… Es trobarà a faltar el que es van trobar els britànics quan, encara amb jaquetes vermelles i cascos blancs, van voler dominar, infructuosament, el territori més ingovernable que mai no ha existit.

Les imatges de dones afganeses vestides amb minifaldilla d’aquells 70 i primers 80 potser no eren representatives al 100% de la situació real. Potser tampoc la igualtat legal entre homes i dones o l’Estat laic. Fora de les ciutats, sembla que fortament d’esquerres llavors, la resta de país independitzat del Regne Unit el 1919, continuava sent poc menys que feudal.

De totes formes, compareu aquelles minifaldilles amb les burques dels anys posteriors. I fossin només les burques… I això potser confirma que l’Afganistan no era per definició un país medieval, malgrat que el seu afany per defensar la llibertat sigui tan episòdic com les fotos amb faldilles per damunt dels genolls.

A partir d’ara, els talibans faran tot el mal que voldran, com en la seva anterior etapa. Segurament més. Sobretot perquè són plenament conscients que ara ningú no els ho impedirà en força temps. Però com qualsevol tirania no evitarà fer el ridícul. Quan tornaran a fer obligatòria la barba per als homes?

Que ningú pensi, sisplau, que equiparo d’alguna forma les respectives situacions per a dones i homes. Per als homes no serà cap ganga, però per a les dones és una tragèdia. Espantosa, per més senyes. Només em referia a una tendència de qualsevol dictadura. És com quan a Zimbàbue els preus pujaven el 10.000% cada dia, però la inflació no existia perquè l’havia prohibit el govern. Amb un parell de daixonses… La inflació no gosava treure el nas, no fos que l’afusellessin. Els morts per fam es comptaven per desenes de milers gràcies a aquesta singular política econòmica.

I és l’única esperança, tot i que a llarg termini i molt relativament, en el cas de l’Afganistan. Les dictadures tenen una naturalesa intrínsecament ineficient, com argüia l’historiador britànic Hugh Trevor-Roper per explicar el “Rise and Fall” del nazisme. Fins i tot la tirania més eficient de la història, l’Imperi Romà, va fer la mort del poll perquè va acabar vivint en una ficció desconnectada de la realitat. 

Una altra cosa són les dècades que puguin passar perquè una nova generació d’afganesos trenqui amarres amb la nova situació. Serà difícil, si depén només d’això. L’experiència de l’Alemanya nazi demostra que va ser necessari que algú “extern” desmuntés tot allò, i per la força bruta, perquè gent que no se’n sentia concernida n’abdiqués i “comprés” una cosa nova i a partir d’aquí començar a construir de nou. Tornarà algú a ajudar la gent de l’Afganistan? Difícil, la veritat, fora d’aquelles accions de fer veure que es fan coses. Tot just s’acaba de demostrar que les vides occidentals sacrificables tenen un límit… Molt inferior a Normandia i situacions que no són èpica inspiradora…

Potser l’autèntica esperança sigui que a la indústria armamentista li convingui muntar un nou sidral. L’Afganistan és un escenari que s’hi presta. Però ja veieu quin consol.

Hi ha qui se sorprén per la rapidesa de l’ensulsiada a l’Afganistan. Però és que la mar de fons ve de lluny i, a més, hi ha un esquema que es repeteix històricament. Hi ha un punt d’inflexió a partir del qual els esdeveniments es precipiten i agafen molta velocitat. El que no havia passat en uns quants anys, passa en una setmana? Doncs sí. A la vista està.

És hipòcrita haver-se oposat a la guerra a l’Afganistan i ara oposar-se a la retirada de l’Afganistan?

El que passa és que els motius reals de la guerra són molt antipàtics i no poden negligir-se. Joe Biden ha reconegut, tot i no ser-ne el principal responsable, que a l’Afganistan no hi va anar ningú a implantar la democràcia o el respecte als drets humans, sinó a impedir atemptats terroristes. 

I sí, Biden té raó quan diu que els Estats Units no han de combatre en una guerra en la qual els afganesos no volen combatre. Però Biden no pot fer veure que els Estats Units passaven per allí. No hauria d’oblidar que els afganesos que no han volgut combatre són els que els Estats Units va posar al govern. Que alguns tenim memòria i recordem que en les primeres eleccions democràtiques afganeses es van repetir tres vegades fins que va sortir el candidat beneït pels Estats Units.

I per cert, podem acusar de res un “exèrcit” que desisteix de combatre quan els seus comandaments polítics només busquen un avió per tocar el dos? Quan vam llegir que el president afganés justificava la seva marxa per evitar vessaments de sang, no vam poder defugir que el principal vessament era el de la seva pròpia sang. Demana-li a algú altre que vessi la seva en nom teu… I demana-li a qui es va apuntar a fer el soldat per sortir de la gana que se sacrifiqui perquè tu pugués estirar la teva existència regalada, aconseguida a base de corrupció… 

La retirada de les tropes nord-americanes va ser un acord de Donald Trump amb els talibans. Té alguna cosa a dir l’expresident? I ja que en un bon principi, José María Aznar va estar en totes aquelles salses, amb conseqüències conegudes, té res a dir? De moment, la dreta nostrada està exultant. Biden només executa una decisió de Trump, però sembla que això “exculpi” el segon, que és el seu ídol. I escolta, amb menys que això es munten unes quantes portades de “La Razón”. Ja comença a rebre Podemos, fins i tot…

En tot cas, la possible humiliació nord-americana és el de menys davant l’absolut desastre i el règim de terror que li espera a la població afganesa, molt especialment a les dones i a les nenes, però també a altres sectors socials. Quan vulgueu anar de vacances a Brunei, quan la pandèmia cedeixi i permeti tornar a fer viatges “pijos”, penseu que el seu nou codi penal, aprovat aquesta mateixa setmana, va del mateix: pena de mort per lapidació per a l’homosexualitat i per a l’adulteri i prohibició que les nenes vagin a escola partir dels 13 anys. Serà el llibre de capçalera dels talibans. Ni fet expressament, ni volent-ho els surt.

De moment, els paios ofereixen una amnistia general. Si fa o no fa, com Franco, amb les funestes conseqüències per als incauts que es van creure de debò. Prometen també respectar els drets de les dones, sempre que compleixin la llei islàmica… Han pensat els talibans dedicar-se professionalment a l’humor si es queden sense feina? Però tampoc ens estranyem gaire d’aquesta mena de mals acudits. Que per aquí, en relació als drets conquerits en els darrers 40 anys, hi ha partits que s’hi posen amb una actitud no gaire diferent: vostè té dret a viure com vulgui, sempre que ho faci com a mi em dona la gana.

Tingueu un pietós record pels afganesos que han ajudat els occidentals en aquestes dues dècades, pensant-se que canviaven coses al país. Com va passar al Vietnam, alguns potser podran pujar a algun avió, mentre que de la resta se’n tindrà més aviat poca notícia, per dir-ho fi. El caos a l’aeroport de Kabul, on el pànic s’ha viscut en tota la seva esplendor, és un mal preludi del que acabarà passant.

Una més sobre els Estats Units. Se’n recorda Biden, o qualsevol dels seus predecessors a la Casa Blanca, de quan els talibans eran aliats seus en l’època de l’ocupació soviètica de l’Afganistan? Que allò que vèiem a la pel·lícula “Rambo 3” no era mera ficció, sinó gairebé un Telenotícies. La relació dels Estats Units amb els talibans ha estat molt complicada al llarg dels temps, però podrien els Estats Units aclarir-se i saber què volen ser quan siguin grans en relació a aquest tema?

Permeteu-nos afegir que l’ocupació d’aquella contornia (costa fins i tot dir-li país) no era, efectivament, per escampar la democràcia, ni que fos a canonades. Els recursos petroliers i gasístics de l’Àsia central havien de travessar l’Afganistan per arribar als ports de mar on els occidentals són benvinguts. Per tant, ha estat una guerra colonial com les de fa dos segles, no tan orientada al control de les riqueses com de les rutes comercials.

La comunitat internacional és una entelèquia. Inútil, per més senyes. Ja ho vam comprovar quan la broma miserable aquella de Bòsnia. Alguns ens vam implicar molt en una solidaritat sincera, però que ens va deixar moltes cicatrius. En tot allò va haver-hi més mentides que resultats. I és més, encara plorem amics, com el fotoperiodista tarragoní José Barrón, que hi van deixar la pell anant-se’n a primera línia d’aquella solidaritat. Tot plegat, per acabar en una camama: una Bòsnia que potser no és un Estat fallit, sinó més aviat una balena embarrancada a la platja.

Si us plau, que ningú no ens conti sopars de duro sobre el que podríem fer a l’Afganistan. Que ja no hi som a temps, malgrat haver-ho intentat durant 20 anys. Bé, tot això tampoc no és exactament veritat, pel que hem dit anteriorment. No podem parlar de democràcia quan tot ha estat un assumpte de calers. Only business. El més fotut és que no ho pagarem nosaltres, sinó els afganesos. Més ben dit, les afganeses.