El moviment veïnal per la gratuïtat de l’AP-7 reorienta la seva lluita per evitar que “mai més” es tornin a implantar peatges a partir de l’alliberament de diverses autopistes aquest pròxim 1 de setembre. L’oposició a la implantació de la vinyeta o algun altre mètode per poder circular per les vies ràpides públiques i que els seus usuaris paguin pel seu manteniment serà el principal eix de la lluita que s’obre amb el nou escenari. Per celebrar la finalització de la concessió dels peatges de tota l’AP-7, l’AP-2, la C-33 i la C-32 nord, l’entitat ‘Prou, AP-7 Gratuïta Ja’ organitzarà el pròxim dia 31 d’agost al vespre una marxa lenta per la via amb inici i arribada a Salou, a més d’unir-se als actes organitzats arreu del país per altres grups.
La marxa lenta, sense voluntat d’afectar el trànsit segons els mateixos convocants, vol celebrar l’eliminació dels peatges en el tram entre Salou i la Jonquera però, al mateix temps, fer pública la inquietud davant l’anunci que circular per les vies ràpides d’alta capacitat podria tornar a ser de pagament a partir de l’any 2024. Amb aquest objectiu, plataformes d’arreu de Catalunya i de l’estat espanyol sumaran esforços sota el lema ‘Mai més’, en les diferents llengües oficials, per reclamar que no s’estableixi la vinyeta o mètodes de pagament similar. Creuen que l’alliberament de 500 nous quilòmetres de vies de peatge no ha de ser excusa per modificar el model actual.
“El mantenim via és una part mínima respecte el que es generava –ingressos dels peatges-. La informació de que no hi ha prou diners per carreteres és una gran mentida. Donen a creure que hem de pagar per mantenir”, ha avisat el portaveu del moviment veïnal ebrenc, Llorenç Navarro. Recorda que l’AP-7 s’ha arribat a pagar “35 vegades més” del que va costar i que les vies ràpides s’han amortitzat “157 vegades” amb els peatges. En els casos de l’AP-7 i AP-2, apunten, el manteniment i explotació per part de l’Estat suposa 20,5 milions d’euros, davant dels prop de 724 que ingressava Abertis, la concessionària, entre peatges i bonificacions. “És aberrant”, sentencia Navarro.
Després de 240 talls de carretera al llarg dels últims sis anys, el veïns insisteixen que no es tracta únicament d’una qüestió econòmica, sinó que principalment de seguretat i de llibertat de circulació de les persones. Segons els càlculs del mateix moviment, un total de 767 persones han perdut la vida en vies convencionals paral·leles durant la pròrroga de les concessions en disset anys. Creuen que, d’haver tingut l’alternativa de circular per una autopista sense pagar al voltant d’un 70% s’haurien pogut evitar.
Amb aquests arguments, reclamen als governs català i espanyol, així com als partits polítics, que rebutgin la idea d’aplicar fórmules de pagament per als usuaris, siguin la vinyeta o altres sistemes. De forma particular, Navarro ha demanat la dimissió del vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, per mostrar-se partidari de la vinyeta. Avisa que la qüestió formarà part de les negociacions amb el govern espanyol i repta els partits catalans a no donar suport als pressupostos del Govern si acaba preveient la seva implantació. “Volem polítics que treballin pels interessos del poble i no per empreses que es poden beneficiar d’un model que és una privatització encoberta”, ha assegurat.
Tercer carril i nous accessos
Amb l’alliberament total de l’AP-7, el moviment veïnal reclama també al govern espanyol que apliqui millores que consideren essencials per garantir que la infraestructura presti un bon servei. Principalment, la construcció d’un tercer carril per reduir la congestió del trànsit –aprofitant els terrenys de servitud ja reservats en el moment de la construcció-, així com també l’habilitació de més àrees de descans, més aparcaments de camions a les àrees de servei i nous accessos a la via ràpida: un a la zona de l’Hospital de Vinaròs i un altre a Masdenverge –el Montsià és l’única comarca que no té cap enllaç amb la via ràpida-.
Paral·lelament, reclamen també al govern espanyol que aturi i reverteixi les mesures introduïdes, sobre el paper, per reduir la sinistralitat al tram ebrenc de l’N-340, amb la construcció d’onze rotondes –moltes de les quals encara pendents de construir- i una línia contínua. Segons ha recordat el també portaveu del moviment veïnal, Àngel Porres, la circulació per aquesta via s’ha reduït a un terç. “Els diners reservats per a les rotondes s’han de fer servir per millorar l’estat N-340 i fer-ne manteniment”, ha demanat, tot reivindicant la carretera com una via interna de gran importància que no es pot convertir en “bulevards” en diferents trams.
Fes el teu comentari