Pablo Casado a Catalunya i el papa Francesc

El pas de Pablo Casado per Catalunya no ha deixat indiferent ningú. Però ha quedat una mica arraconat per altres notícies com ara l’obertura dels peatges de les autopistes, el preu de la llum, la renovació dels membres del Poder Judicial, els aiguats d’Alcanar i les declaracions del papa Francesc sobre la reconciliació del pobles. Han passat els incendis forestals i ara els periòdics obren fulles amb altres temes que cal solucionar-los. 

S’han aixecat els peatges d’algunes autopistes però en queden d’altres de la Generalitat que caldrà estudiar per evitar-ne el pagament. A Madrid el govern espanyol ja ho va solucionar aportant centenars de milions per les variants, les diferents M de circumval·lació a la capital, amb diners dels pressupostos de tots. A Catalunya les coses són diferents; hem hagut de pagar els peatges durant 50 anys, mentre que els darrers anys se n’han construït per tot l’Estat i són gratuïtes. Esperem que la ministra i exalcaldessa de Gavà entengui que, arrossegant Catalunya un dèficit fiscal de tants milions, cal que l’Estat se’n faci càrrec.

L’altre tema és la factura de la llum. Des de la finestra de casa meva veig com els molins aerogeneradors de la Terra Alta segueixen rodant i produint electricitat per abastar gairebé una quarta part de les llars catalanes. I la factura puja i ningú hi posa remei. El govern del PSOE no es vol enfrontar a les oligarquies elèctriques; no serà per què hi té endollats, amb sous d’escàndol sense fer res, personatges com Felipe González? L’excusa és que Brussel·les no els deixa intervenir, però que el govern de França sí que ho va fer i no els van sancionar.

El tercer tema és la renovació dels membres que integren el Consell General del Poder Judicial. El PP, que el domina per la porta del darrera, segons el senyor Cosidó, no accepta canviar-los per no afectar els casos de corrupció que afecten el seu partit. A quins país vivim que juristes cobrant gairebé el doble del president del govern no dimiteixen i obliguen els polítics a renovar els seus càrrecs? Veurem tot seguit com aquests senyors vestits de negre i carregats de medalles aplaudiran el rei Felip VI, el proper dilluns al Palau de las Salesas. En canvi, accepten l’anomalia institucional, com a responsables de la justícia, en mantenir-se al càrrec que per dignitat i servidors de la llei haurien d’haver dimitit en bloc. 

Tenim a la taula, també, el tema domèstic dels aiguats d’Alcanar produïts –els tècnics així ho afirmem- pel canvi climàtic. Quan hi posareu remei? Resulta més còmode afavorir el interessos de les grans empreses mogudes per energies contaminants? Ara tenim el desastre i se li haurà de posar remei d’immediat per arranjar els desperfectes. Però del causant d’aquesta alteració, que s’ha quintuplicat durant els darrers 50 anys, com el corregim?  

I l’altre molt actual i lligat amb l’actitud de Pablo Casado són les declaracions a la COPE del papa Francesc, quan afirma: “…La Unitat Nacional és una expressió fascinant però mai no s’aconseguirà sense la reconciliació dels pobles…”. I continua: “…S’han de fer càrrec i portar endavant la història com a germans i no com a enemics…”. Dues afirmacions que afecten les dues parts a reconciliar. Però els uns obligant, imposant i usant totes les seves armes hagudes i per haver, mentre els altres subjectes i havent d’obeir com anyells. I en cas de contradir-los, amb l’excusa de “l’expressió fascinant de la unitat nacional”, se’ls il·legalitza, se’ls empresona, se’ls multa, se’ls inhabilita, i com feu el dictador Francisco Franco, executor del cop d’estat contra el govern democràtic, se’ls afusella. 

El president del PP, el senyor Pablo Casado, contràriament al papa Francesc, manté l’actitud repressiva per excel·lència. Els indultats han de tornar-se a tancar a la presó i reformar els delictes de sedició i rebel·lió per inculpar-los amb més fermesa, s’ha de suprimir el Diplocat, s’ha reestructurar l’ensenyament per arraconar la llengua de Catalunya, TV3 s’ha de canviar, i per reconciliar els pobles i no ser tractats com enemics, s’han d’aplicar les xurriaques i així tot anirà millor, com ho va fer Rajoy aplicant el 155 i el rei trucant els empresaris catalans per les seus de les empreses. A canvi, a Catalunya, per assossegar-los, sense considerar-los enemics, s’hi construiran infraestructures negades pel PP durant anys i es millorarà el finançament, parat pel ministre Montoro i incrementant el dèficit fiscal, fins a xifres dels 20 milions d’euros anuals. I a sobre, per més reconciliació, se’ns obliga a parlar el castellà prohibint-nos el nostre propi de més de mil anys d’història.