Si els gegants de les nostres viles són sumptuosos, per l’alçada i la mirada amenaçant, sovint també ho són pel vestuari que llueixen. Mentre nosaltres vestim qualsevol cosa, ells es passegen pels carrers amb dissenys de la millor costura. I a Tortosa en tenim uns que vesteixen com autèntiques obres d’art.
Al llarg dels anys les dos parelles històriques de Tortosa havien vestit tres conjunts: el de l’estrena de 1958, el dels anys 70 i el dels 80. En aquest article parlo dels vestits que es van confeccionar el 1999 per als gegants de Tortosa i que encara vesteixen les parelles cristiana i àrab. Va ser un canvi que arribà impulsat per la Festa del Renaixement i el seu creixent èxit.
Amb la creació dels gegants renaixentistes Mariana i Cristòfol l’any 1996, els gegants històrics es veien amb la roba envellida. Després el 1999 van arribar els gegants jueus Caxixa i Bonjhuà, i es completava la trilogia de les cultures a la ciutat de Tortosa. Així que calia donar una imatge de conjunt per als vuit gegants. I donada l’embranzida de la Festa del Renaixement, es va fer seguint l’estètica del segle setze.
Per fer-ho es va cercar en quadres i retaules que reproduïssin el vestuari dels segles catorze, quinze i setze, així com en obres historicistes. Els dissenys s’extreuen d’obres d’art catalanes i castellanes, així com també d’algunes europees que encaixen en el context de l’època a la península ibèrica.
Zoraida
La rebuda (Reception), de John Frederick Lewis (1873).
És l’únic dels dissenys que s’extreu d’un quadre historicista, és a dir, el que mostra l’obra és una reinterpretació feta en temps posteriors. Frederick Lewis passà molts anys de la seua vida a Egipte documentant amb detall infinitat de rostres, artesania, arquitectures i fins i tot estampats tèxtils, que en tornà del seu viatge va utilitzar per recrear tot allò que havia viscut.
Es troba exposada al Yale Center for British Art, als Estats Units.
Zoraida és el personatge de l’esquerra en primer terme, una acompanyant o donzella.
Porta una túnica interior de colors suaus amb un motiu ratllat, amb una almeixia per sobre en un viu daurat. A la cintura hi vesteix una peça de roba ratllada en colors vius, cenyint les peces inferiors amb aquesta faixa. El tocat el conformen dos teixits, un en verd oliva i l’altre com el de la túnica, i li cobreixen les espatlles fins mitjan cames.
Nabil
Sostre de la Sala dels Reis de l’Alhambra de Granada (s. XIV).
Aquest sostre és únic, doncs recull una de les poques representacions figuratives del passat àrab a la península. El feu construí el sultà Muhammad V, destinant-lo a reunions socials. El sostre està guarnit amb tres pintures inèdites sobre cuir, una tècnica única que no es dona gaire sovint. De les tres representacions, la que ens ocupa mostra una reunió de deu personatges il·lustres, sultans de la cort nazarí que llueixen turbant i espasa geneta.
El vestuari de Nabil és el d’un personatge destacat en la reunió.
Rubí
Retrat de Joana de Castella, del mestre Affligem. (entre 1470-1500)
El que veiem són les ales del tríptic del Judici Final de Zierikzee, on es mostren els reis castellans Felipe el Hermoso i Juana de Castella, als jardins del palau de Brussel·les. Exposat al Museu de Belles Arts de Bèlgica.
El de Rubí és un vestit de diversos teixits: la part superior en color cru i ribetejada amb passamaneries riques en detalls de bijuteria, les mànigues ricament acolorides i la faldilla en to grana.
El vestuari de l’obra sofreix una variació en el color de la faldilla que serà en verd. La capa de vellut del mateix verd de la faldilla en contraposició a l’estampat amb emblemes de les famílies a les que pertany la dama del quadre. Al cap hi llueix un mantell amb joieria coronat amb una tiara.
Rufo
Retaule dels Sants Abdó i Senén, de Jaume Huguet (1460)
És obra del taller de Jaume Huguet, exponent del gòtic català. Al llarg del segle quinze el taller afincat a Barcelona va realitzar la majoria de treballs sacres del període. En l’escena els sants es mostren com a cavallers armats amb robes sumptuoses. Ho podem vore a l’Església de Santa Maria de Terrassa.
El gegant Rufo vesteix com sant Senén, la figura de la dreta.
És un vestit d’una sola peça, de vellut marró amb endamascats florals del mateix to. Les falses mànigues i el coll alt són roigs, i incorporen una passamaneria que llueix en la mateixa direcció que el tall del vestit. El bonet pla i amb la volta tallada, incorpora la corona i pedreria. També se’n va reproduir la cadena daurada.
El projecte de renovació de vestuari de 1999
La recerca d’aquestes obres del passat va anar a càrrec de les historiadores de la Festa del Renaixement de Tortosa, Ester Galindo i Núria Segarra, que amb el treball de tot l’equip van perfilar l’estètica del conjunt dels gegants de la ciutat en la seua revisió renaixentista.
La confecció dels vestits va ser sota la direcció de Pilar Araujo i el seu taller de costura. Les diferents peces de bijuteria foren realitzades per la joieria Ferré de Tortosa.
Tota la informació d’este article s’extreu de l’exposició “Mirau lo llustre dels ciutadans”, que la Festa del Renaixement va produir l’any 2002.
*JOAN INIESTA és artesà (Calaix de Sastre) i ha creat els gegantons de Rufo i Rubí que van presentar-se a la Cinta 2021 i que seran batejats amb motiu de la celebració dels actes de Tortosa com a Ciutat Gegantera de Catalunya.
Fes el teu comentari