• Qui som?
  • Anuncia’t
  • Contacte
Marfanta
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
Marfanta
No Result
Veure tots els resultats
Home Creació

‘Vestits que són art’, per Joan Iniesta

El vestuari renaixentista dels gegants històrics de Tortosa

per Opinió
13 de setembre de 2021
6 minuts aprox.
0 0
0
‘Vestits que són art’, per Joan Iniesta

Una imatge de la presentació dels gegantons de Rufo i Rufí, obra de Joan Iniesta, durant la Cinta del 2021. // G.M.

Si els gegants de les nostres viles són sumptuosos, per l’alçada i la mirada amenaçant, sovint també ho són pel vestuari que llueixen. Mentre nosaltres vestim qualsevol cosa, ells es passegen pels carrers amb dissenys de la millor costura. I a Tortosa en tenim uns que vesteixen com autèntiques obres d’art.

Al llarg dels anys les dos parelles històriques de Tortosa havien vestit tres conjunts: el de l’estrena de 1958, el dels anys 70 i el dels 80. En aquest article parlo dels vestits que es van confeccionar el 1999 per als gegants de Tortosa i que encara vesteixen les parelles cristiana i àrab. Va ser un canvi que arribà impulsat per la Festa del Renaixement i el seu creixent èxit.

Anunci

Amb la creació dels gegants renaixentistes Mariana i Cristòfol l’any 1996, els gegants històrics es veien amb la roba envellida. Després el 1999 van arribar els gegants jueus Caxixa i Bonjhuà, i es completava la trilogia de les cultures a la ciutat de Tortosa. Així que calia donar una imatge de conjunt per als vuit gegants. I donada l’embranzida de la Festa del Renaixement, es va fer seguint l’estètica del segle setze.

Per fer-ho es va cercar en quadres i retaules que reproduïssin el vestuari dels segles catorze, quinze i setze, així com en obres historicistes. Els dissenys s’extreuen d’obres d’art catalanes i castellanes, així com també d’algunes europees que encaixen en el context de l’època a la península ibèrica.

Zoraida

La rebuda (Reception), de John Frederick Lewis (1873).
És l’únic dels dissenys que s’extreu d’un quadre historicista, és a dir, el que mostra l’obra és una reinterpretació feta en temps posteriors. Frederick Lewis passà molts anys de la seua vida a Egipte documentant amb detall infinitat de rostres, artesania, arquitectures i fins i tot estampats tèxtils, que en tornà del seu viatge va utilitzar per recrear tot allò que havia viscut.
Es troba exposada al Yale Center for British Art, als Estats Units.


Imatge del quadre La recepció

Zoraida és el personatge de l’esquerra en primer terme, una acompanyant o donzella.

Comparativa Zoraida i figura del quadre

Porta una túnica interior de colors suaus amb un motiu ratllat, amb una almeixia per sobre en un viu daurat. A la cintura hi vesteix una peça de roba ratllada en colors vius, cenyint les peces inferiors amb aquesta faixa. El tocat el conformen dos teixits, un en verd oliva i l’altre com el de la túnica, i li cobreixen les espatlles fins mitjan cames.

Nabil

Sostre de la Sala dels Reis de l’Alhambra de Granada (s. XIV). 
Aquest sostre és únic, doncs recull una de les poques representacions figuratives del passat àrab a la península. El feu construí el sultà Muhammad V, destinant-lo a reunions socials. El sostre està guarnit amb tres pintures inèdites sobre cuir, una tècnica única que no es dona gaire sovint. De les tres representacions, la que ens ocupa mostra una reunió de deu personatges il·lustres, sultans de la cort nazarí que llueixen turbant i espasa geneta.


Sostre de la sala dels reis de l'Alhambra

El vestuari de Nabil és el d’un personatge destacat en la reunió.

Rubí

Retrat de Joana de Castella, del mestre Affligem. (entre 1470-1500)
El que veiem són les ales del tríptic del Judici Final de Zierikzee, on es mostren els reis castellans Felipe el Hermoso i Juana de Castella, als jardins del palau de Brussel·les. Exposat al Museu de Belles Arts de Bèlgica.


Quadre de Joana de Castella i Felip

El de Rubí és un vestit de diversos teixits: la part superior en color cru i ribetejada amb passamaneries riques en detalls de bijuteria, les mànigues ricament acolorides i la faldilla en to grana.



El vestuari de l’obra sofreix una variació en el color de la faldilla que serà en verd. La capa de vellut del mateix verd de la faldilla en contraposició a l’estampat amb emblemes de les famílies a les que pertany la dama del quadre. Al cap hi llueix un mantell amb joieria coronat amb una tiara.

Rufo

Retaule dels Sants Abdó i Senén, de Jaume Huguet (1460)
És obra del taller de Jaume Huguet, exponent del gòtic català. Al llarg del segle quinze el taller afincat a Barcelona va realitzar la majoria de treballs sacres del període. En l’escena els sants es mostren com a cavallers armats amb robes sumptuoses. Ho podem vore a l’Església de Santa Maria de Terrassa.


Imatge de Sant Abdó i Sant Senén

El gegant Rufo vesteix com sant Senén, la figura de la dreta. 

comparativa Rufo i imatge de Sant Senén

És un vestit d’una sola peça, de vellut marró amb endamascats florals del mateix to. Les falses mànigues i el coll alt són roigs, i incorporen una passamaneria que llueix en la mateixa direcció que el tall del vestit. El bonet pla i amb la volta tallada, incorpora la corona i pedreria. També se’n va reproduir la cadena daurada.

El projecte de renovació de vestuari de 1999

La recerca d’aquestes obres del passat va anar a càrrec de les historiadores de la Festa del Renaixement de Tortosa, Ester Galindo i Núria Segarra, que amb el treball de tot l’equip van perfilar l’estètica del conjunt dels gegants de la ciutat en la seua revisió renaixentista.

La confecció dels vestits va ser sota la direcció de Pilar Araujo i el seu taller de costura. Les diferents peces de bijuteria foren realitzades per la joieria Ferré de Tortosa.

Tota la informació d’este article s’extreu de l’exposició “Mirau lo llustre dels ciutadans”, que la Festa del Renaixement va produir l’any 2002.

*JOAN INIESTA és artesà (Calaix de Sastre) i ha creat els gegantons de Rufo i Rubí que van presentar-se a la Cinta 2021 i que seran batejats amb motiu de la celebració dels actes de Tortosa com a Ciutat Gegantera de Catalunya.

Tags: ArtsBaix EbreCiutat GeganteraColla Gegantera de TortosaCulturaCultura popularDiumengeMRFGegantsJoan IniestaOpinióPinturaTortosa

Anunci

Entrada anterior

Elisenda Paluzie (ANC): ‘President, faci la independència!’

Següent entrada

Tortosa, un canal de WhatsApp no és la millor opció

Related Posts

La SAMO, les ulleres de Ferreries que van voltar el món
Diàleg

La SAMO, les ulleres de Ferreries que van voltar el món

fa 1 hora
Anton Monner: ‘A la Terra Alta fem llum per a un milió d’habitants, és incomprensible’
Diàleg

Lluita per la unitat

fa 3 hores
‘L’exclusió financera, un motiu  més per al despoblament’, per Francesc Miró
Diàleg

‘Una bona manera d’iniciar el mandat municipal’, per Francesc Miró

fa 3 hores
Diàleg

Carlos Giménez i el gran còmic sobre Barcelona

fa 3 hores
Relacions tòxiques
Diàleg

Relacions tòxiques

fa 4 hores
Quan Arrimadas va visitar el Renaixement i els independentistes van fer-li ‘un Tortosa’
Diàleg

Quan Arrimadas va visitar el Renaixement i els independentistes van fer-li ‘un Tortosa’

fa 3 dies
‘Gràcies als tortosins i tortosines!’, per Meritxell Roigé
Diàleg

‘Gràcies als tortosins i tortosines!’, per Meritxell Roigé

fa 3 dies
Montse Castellà presentarà els nous temes del disc ‘Orgànic’ en un concert a Roquetes
Actualitat

Montse Castellà presentarà els nous temes del disc ‘Orgànic’ en un concert a Roquetes

fa 4 dies
Lo Monument, menys vots que signatures
Diàleg

Lo Monument, menys vots que signatures

fa 4 dies
Veure més
Següent entrada
Tortosa, un canal de WhatsApp no és la millor opció

Tortosa, un canal de WhatsApp no és la millor opció

El patriotisme constitucional del Consell General del Poder Judicial

El patriotisme constitucional del Consell General del Poder Judicial

El curs escolar comença a l’Ebre amb 26.628 alumnes, prop de 300 menys que l’anterior

El curs escolar comença a l'Ebre amb 26.628 alumnes, prop de 300 menys que l'anterior

Fes el teu comentari

Facebook Twitter Instagram Youtube

QUI SOM?

Marfanta

Marfanta.com és el diari digital de les Terres de l'Ebre, a la xarxa des del 2005. Altres mitjans del grup Doble Columna són Canal 21 Ebre i el periòdic mensual Cop d'Ull.

ÚLTIMS ARTICLES

  • La SAMO, les ulleres de Ferreries que van voltar el món
  • Lluita per la unitat
  • ‘Una bona manera d’iniciar el mandat municipal’, per Francesc Miró

Categories

  • Actualitat
  • AGÈNCIES
  • CONTINGUT ESPECIAL
  • Creació
  • Diàleg
  • Especial 28;-D
  • Fotonotícia
  • General
  • Pantalla Completa
  • Xalera Còmics

© 2019 Marfanta.com - Avís legal - Política de cookies - Made with ❤ by Incubalia.

No Result
Veure tots els resultats
  • INICI
    • QUI SOM
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ

Benvingut un altre cop!

Login to your account below

Forgotten Password?

Crear un nou compte!

Fill the forms bellow to register

All fields are required. Log In

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In
Aquest lloc utilitza cookies. Continuant amb la navegació estaras donant el consentiment per poder utilizar aquestes cookies. Visita la nostra Política de cookies.