Les jornades de l’IEC a Tortosa, amb reconeixements pòstums a Jesús Massip i Joan Beltran

Els reconeixements a l’escriptor i arxiver Jesús Massip, mort fa unes setmanes, i al lingüista Joan Beltran, que va morir a l’octubre del 2020, centraran este divendres i dissabte bona part de les jornades de la Secció Filològica de  l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), que enguany celebra la seua trobada anual a Tortosa, ara que la ciutat és capital de la Cultura Catalana. L’editor i professor Miquel Àngel Pradilla, membre de la Secció Filològica de l’IEC, ha destacat que l’homenatge a Beltran serà des d’un punt de vista acadèmic, per la seua producció lingüística, a partir de diverses intervencions dels ponents. “I Jesús Massip, naturalment, com un dels homenots literaris importants d’aquella Generació Gèminis, quasi liquidada per l’inexorable pas del temps”, ha remarcat Pradilla durant una entrevista a Canal 21 Ebre.

Un dels actes de les jornades serà la presentació del poemari ‘Personatges/Paisatges’, de Jesús Massip, que tindrà lloc divendres al vespre, amb la presència de la presidenta del Parlament, Laura Borràs. Una quarantena de membres de l’Institut d’Estudis Catalans seran presents a les jornades, que tindran lloc a l’Espai Sant Domènec. “Les jornades són importants, en tant que l’Acadèmia surt de Barcelona, va als territoris i intenta rebre informacions des del territori. Per tant, al ple de la Secció Filològica sempre s’hi afegeix una jornada, dues sessions acadèmiques amb vuit conferències, on es toquen un grapat de temes lingüístics, en este cas a propòsit del tortosí, de la varietat tortosina, i de temes més literaris”, ha detallat Pradilla.

De fet, la trobada inclourà diverses ponències relacionades amb la llengua i la literatura, que s’abordaran amb una perspectiva territorial. El mateix Pradilla, que és catedràtic de Sociolingüística Catalana de la URV, s’encarregarà de pronunciar una ponència sobre la nova gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans, amb una lectura des de la varietat geogràfica tortosina. “Veurem aquesta nova manera d’entendre la norma, que dona la mà als usuaris, per mirar d’encaixar alguns aspectes d’identitat dels parlants en les varietats formals de les llengües, que són la transparència semàntica i l’eficàcia comunicativa”, ha assenyalat Pradilla.