L’Ajuntament de Tivissa treballa per ordenar l’allau de projectes de renovables (41) que té sobre la taula. El consistori licitarà una part dels terrenys municipals públics de la zona dels comuns de la vila perquè les centrals eòliques i solars s’implantin allí. Són prop de 800 hectàrees, un 4% del terme municipal, i es vol evitar que els projectes afectin zones protegides i habitatges disseminats. També modificarà les ordenances fiscals perquè les promotores paguin un 1% del cost del projecte per tramitar la llicència d’obres i un 1,3% per l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) de característiques especials. “Algun ens caurà segur i hem d’estar preparats i treure’n el màxim rendiment”, ha defensat l’alcaldessa Montse Perelló.
Des de l’estiu del 2019, les visites de les promotores energètiques a l’Ajuntament de Tivissa van passar a ser una constant. Amb l’aprovació del decret d’emergència climàtica 16/2019, el novembre del 2019, l’allau de projectes va “col·lapsar i hipotecar” els serveis tècnics del consistori. Tivissa ha rebut la sol·licitud de 19 parcs eòlics -2 tramitats via Ministeri perquè són més grans de 50 MW–, 2 centrals solars fotovoltaiques i 20 projectes de línies elèctriques d’evacuació.
L’allau va ser “tan bèstia” que el consistori va haver d’ampliar la contractació de la tècnica d’urbanisme –de dos a tres dies– i externalitzar un servei “només per fer informes”, informes de consulta prèvia, sobre la viabilitat dels emplaçaments i per avaluar els estudis d’impacte ambiental de les propostes. Ha estat una tasca que durant prop de dos anys ha costat “moltes hores de feina i molts diners” al consistori, però mentrestant han treballat per posar en marxa mesures que els permetin “defensar-se”.
Com ha dit l’alcaldessa Montse Perelló, el municipi té assumit que algun d’aquests 41 projectes “els caurà, segur”, sobretot perquè els principals nusos de connexió de la xarxa estan a Vandellòs, Ascó i als Aubals (entre Garcia i Móra la Nova). Estan convençuts que s’instal·laran centrals “més tard o més d’hora” i han decidit convertir “l’amenaça” en “una oportunitat”, així com intentar “ordenar-ne” els emplaçaments.
En primer lloc, l’Ajuntament està enllestint les bases d’una licitació dels terrenys públics que s’oferiran a les promotores per implantar centrals, sobretot eòliques. Són 788 hectàrees (un 3,77% de les 20.879 hectàrees del terme) que formen part dels terrenys públics dels comuns de la vila (4.090 hectàrees). “És una part petita, però suficient”, com ha dit Perelló, que exclou la part dels comuns propera a zones protegides, l’espai de l’àlgia cuabarrada, els enclavaments i finques privades, i les masies habitades disseminades, on hi ha 300 veïns empadronats, “un poble sencer”. “És una bona manera per intentar evitar altres macroprojectes”, ha defensat l’alcaldessa.
En aquest espai ja es va projectar, el 2002 i el 2007, dues centrals eòliques, però el consistori va recórrer al contenciós que es fes una adjudicació directa dels terrenys públics municipals i al mes de desembre passat, es van anul·lar les concessions. “Per tant, hem de fer licitació pública transparent i que es presenti qui vulgui a partir d’un preu que determinarem nosaltres. Aquest espai que decidim és una ubicació idònia perquè facin tots cap allí”, ha defensat l’alcaldessa.
Més impostos
Tant si això surt bé com si acaben tenint parcs i centrals en terrenys expropiats per declaració d’interès públic, el consistori està modificant les ordenances fiscals –una s’està refent perquè la van impugnar les promotores energètiques–. Al municipi no hi ha grans indústries o infraestructures i l’impost per tramitar la llicència d’obres és d’uns 200 euros. L’Ajuntament ho ha modificat perquè sigui de l’1% del valor del projecte, “com més gran sigui, més hauran de pagar”. També es modificarà l’IBI de característiques especials. “La llei ens permet arribar a 1,3% i ho hem posat a 1,3% perquè si es posen, per licitació o per expropiació, hem d’estar preparats i treure el màxim rendiment”, ha defensat Montse Perelló. “No podem ser ingenus i dir només no, no, no, i no fer res”, ha afegit.
Les mesures, com ha destacat Perelló, tenen un triple objectiu: protegir i ordenar “tot aquest disbarat”, que tingui viabilitat econòmica amb la pugna per la licitació i els nous impostos, i que reverteixi “a millorar les condicions socioeconòmiques del municipi” amb els impostos directes i indirectes. Tot i que encara falta, el consistori vol revertir els ingressos a millorar els camins i la gestió forestal, a crear ocupació, i a potenciar projectes de petits emprenedors.
També es vol apostar per la creació de comunitats energètiques i el nou decret de renovables els ha facilitat un altre dels objectius que es volia incloure en la licitació dels terrenys, la participació dels municipis i particulars en els projectes. “El nou decret no soluciona gran part del problema, però dona alguna llum. Veurem de quina manera tots els veïns del municipi, dels 13 pobles limítrofs, i la gent de la comarca de la Ribera d’Ebre, poden participar, si volen, d’aquests projectes”, ha apuntat Perelló.
Fes el teu comentari