• Qui som?
  • Anuncia’t
  • Contacte
Marfanta
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ
No Result
Veure tots els resultats
Marfanta
No Result
Veure tots els resultats
Home Diàleg

MAI, UTA i LEAR: cotxes pel món amb connexions ebrenques

per Fernando Jaime Soler
19 de desembre de 2021
7 minuts aprox.
0 0
0
MAI, UTA i LEAR: cotxes pel món amb connexions ebrenques

Vista actual de la nau de LEAR CORPORATION a Roquetes. Font: Arxiu FJS.

Si dos o tres persones es trobaven i xerraven a una cantonada de forma animada dèiem: “És que són de la MAI”. Us sona aquest nom? Segur que sí. Quin misteri tenia aquesta empresa de cablejats, per a que la seva plantilla tingués aquest sentiment de satisfacció i de cohesió?.

MAI, S.A. és originària de Valls i ha marcat la vida laboral de molts ebrencs i ebrenques,  també amb les denominacions posteriors: UT-Automotive o Lear (LEEDS), a una zona sempre necessitada d’indústria com és la nostra.

Anunci

El novembre del 1973, l’Ajuntament de Tortosa informa favorablement un expedient d’activitats1 “para industria de montajes eléctricos en calle Castellón s/n a instancia de Mecanismos Auxiliares Industriales, S.A.”. Realment, ha iniciat la seva activitat un mes abans a una petita nau de 450 metres quadrats a Ferreries, amb una plantilla de 42 persones. La primera instal·lació elèctrica de cotxe que farà és la del Renault 4.

L’empresa té la seu central a Valls, on és creada el 1950 amb 10 treballadors per Ramon Barbat, Ramon Plana i Joan Sanahuja per a fabricar terminals elèctrics i aïllants. Aquests emprenedors van ampliant el negoci i arriben a tindre importants clients del món de l’automoció2. L’any 1966 hi ha una plantilla de 600 treballadors. Quan es decideix obrir la planta de Tortosa ja compta amb 901 treballadors i diversos centres de producció. Sembla que la raó principal d’escollir la ciutat és la proximitat a València, on la Ford ha anunciat la construcció de la fàbrica d’Almussafes a l’abril del 1973. Fabricarà el model Fiesta a partir del 1976. Potser també hi ha una recerca de certa pau social en els moments convulsos de mobilització política i sindical que es viuen els anys setanta, però això és purament una opinió personal.

Ha calgut buscar personal: Tècnics i Mestres Industrials en Mecànica, Oficials de Ajuste y Fresa, Oficials Administratius, Projectista Mecànic, Encarregat de Taller… i durant tot l’any 1972 i 1973 s’han publicat anuncis a la premsa local3. Després d’obrir el primer taller es continua buscant personal4 i s’obren nous locals al Carrer Castelló i a l’Avinguda Colom de Ferreries. El 1979 la plantilla a Tortosa ja és de 280 persones. El 1982, amb l’apertura de les naus al Polígon Industrial Baix Ebre, ja són 358 persones en total. El 1989 es treballa a les antigues instal·lacions d’Agrofruit a Jesús i a la nova planta de Roquetes, ubicada on abans hi havia la Papelera Dertusa.  L’any 1998 únicament està activa la planta de Roquetes, amb una plantilla aproximada d’un miler de persones.

Els anys seixanta i setanta, MAI, S.A. va creixent i el 1978 l’accionista majoritària és la corporació americana United Tecnologies Corporation5 , que respecta la seva denominació original i la seva direcció. El 1990 serà integrada plenament a la United Tecnologies Automotive (UTA) atorgant la responsabilitat en el cablejat elèctric a UTA-Espanya (Valls). La recerca i desenvolupament de les tecnologies a aplicar a Europa s’ubiquen el 1998 al Centre Tecnològic Europeu a Valls. És tot plegat un reconeixement a la vàlua de l’empresa.

Els extreballadors i extreballadores amb qui he parlat m’expliquen que a la MAI hi havia molt bon ambient laboral: una plena identificació de les persones amb l’empresa i unes bones condicions econòmiques. Política d’empresa que avui ja és història. Per exemple, hi ha un Club Social amb activitats com futbol sala i bàsquet (equip masculí i femení), pesca recreativa, visites dels Reis Mags a la fàbrica amb les famílies, participació a les Festes de la Cinta (Cosso-Iris i Ofrena), edició d’un butlletí intern (L’Altaveu), lots nadalencs, col·lectes solidàries, es facilitaven bestretes, sopars d’empresa… Els treballadors també participen en l’activitat de l’empresa i en el procés de producció amb els Grups Actius de Millora (GAM).  Tot plegat reforça la vinculació mútua i la productivitat.

El 1999 la United Tecnologies Automotive (UTA) és venuda a l’empresa LEAR Automotive Spain .  Es perd la denominació de MAI i també la d’UTA…. LEAR neix el 1917 als EUA i té 300 centres de producció a 33 països amb 120.000 treballadors. A Europa te 22 centres de treball amb una plantilla de 16.000 persones. A Catalunya té una plantilla de 3.400. És un gran gegant de la indústria de l’automòbil6. 

Amb el canvi de segle, LEAR va reduint personal i el número de plantes. Tanquen Cervera, Àvila, Vigo…  El 2009 anuncia el tancament de Roquetes, amb l’acomiadament de 519 treballadors: “…Las medidas que se han ido aplicando para mejorar la eficiencia de la planta de Roquetes hasta la fecha no han permitido dar continuidad a una fábrica que lleva cinco años acumulando pérdidas7”. De res serveix la mobilització popular, la sindical, la política o la institucional perquè la decisió ja esta presa fa temps marcada pel canvi de paradigmes a la indústria automobilística i per la tendència global de la deslocalització per abaratir costos8: hi ha noves ubicacions a Polònia amb una plantilla de 1.300 persones, Hongria amb 3.700, Portugal amb 3.800, Tunísia amb 700… 

La desaparició de LEAR, UTA o MAI és un trauma pel teixit industrial de l’Ebre i de Catalunya. A l’apartat de notes us poso una relació de les marques comercials amb el cablejat elèctric fet a Tortosa i Roquetes9. Quants cotxes han circulat pel món amb el cablejat ebrenc! Avui ens queda només el record i un gran buit industrial i laboral. 

FERNANDO JAIME SOLER.

Agraïments:

Michel Otero, Anabel i Antonio Benito, Pili Puerto, Antonio Romero, Neus Tiñena, Montse Viña.

Notes:

  1. La Voz del Bajo Ebro, 7/12/1973 número 849.
  2. Pegaso, Seat, Imosa, Renault, Biscúter, Isetta, Ossa, Rieju…
  3. La Voz del Bajo Ebro. Tortosa, 1972, 1973. Números 763, 798,799,812, 813.
  4. La Voz del Bajo Ebro. Tortosa, 1974. Números 878, 879,880,881.
  5. United Tecnologies Corporation treballa diversos sectors com els motors d’aviació (Pratt and Whitney), helicòpters (Sikorsky), aire condicionat (Carrier), ascensors (Otis), etc i te una divisió per l’automòbil, la UT-Automotive.
  6. Alguns clients de LEAR: Audi, Peugeot, Citroën, Porsche, Renault, Saab, Seat, Volkswagen, Volvo, Opel, General Motors, Mercedes, Rolls Royce, Rover, BMW, Daimler-Chrysler, Fiat, Ford, Jaguar, Nissan, Ferrari, Mazda, Honda, Hyundai, Isuzu, Mitsubishi, Subaru, Suzuki, Daewoo, Toyota.
  7. La Vanguardia. 29/10/2009.
  8. SOLÀ, J., MIRAVITLLES, P.,RODRIGUEZ, G. (2001). Estratègies de les multinacionals estrangeres a Catalunya. Papers d’Economia Industrial, núm. 15. Departament d’Indústria, Comerç i Turisme. Generalitat de Catalunya.
  9. Marques amb cablejats elèctric fets per MAI, UTA o LEAR a Tortosa o Roquetes: Domar, S.M.W., Balay, Agni, Crolls, Philips, Mepamsa, Renault, Simca, John Deere, Land Rover, Citroën, Mercedes, Ford, Seat, Nissan, Volvo, Saab.

Bibliografia de referència:

ESTELLÉ, A.JOAN; FALCÓ, G.; FATSINI, F.; SOL, I.; TOMÁS, M.J.; VILA,A. 25 anys al Baix Ebre, 1973-1998. UT-MAI. Tortosa, 1998.

PARÍS, J. De MAI a LEAR. 1951-2001. 50 anys en la indústria de l’automòbil. LEAR CORPORATION, 2001.

Primeres instal·lacions de MAI al Carrer Castelló de Ferreries, 1974. Foto: Arxiu FJS. 
Vista actual de les naus de MAI al Polígon Baix Ebre de Camp-redó. Foto: Arxiu FJS.
Nau de MAI a l’Avinguda Colom de Ferreries l’any 1979. Foto: Arxiu FJS.
Naus de MAI a l’antiga planta d’Agrofruit a Jesús, l’any 1989. Foto: Arxiu FJS.
La MAI a les naus de l’antiga Papeleria Dertusa, a Roquetes, 1990.
Aquest va ser el darrer emplaçament de LEAR. Foto: Arxiu FJS.
L’últim personal de la plantilla, abans del tancament total, 2009. Foto: Cortesia d’Antonio Romero.
Tags: Baix EbreDiumengeMRFEconomiaFernando Jaime SolerHistòriaLearMAIOpinióRoquetesTortosa

Anunci

Entrada anterior

I torna a anar de llengua!

Següent entrada

‘Carme Juanós, màrtir innocent de la intolerància’, per Batiste Forcadell

Related Posts

Movem Tortosa reclama un pla integral al call de Remolins i la canalització del barranc
Diàleg

‘Remolins també és Tortosa’, per Jordi Jordan

fa 19 hores
Pino obre la porta a la creació de l’ATM de l’Ebre si ho demanen Tortosa i Amposta
Diàleg

‘País viu, país d’oportunitats, un tema pendent a Terres de l’Ebre’, per Lídia Pino

fa 2 dies
‘Observatori 1904’, un còmic que aposta per la divulgació històrica i científica
Creació

‘Observatori 1904’, un còmic que aposta per la divulgació històrica i científica

fa 2 dies
‘Educació, preguntes sense resposta’, per Toni Pons
Diàleg

Dia Escolar de la No Violència i la Pau

fa 3 dies
‘Volem una Tortosa neta, els contractes s’han de complir’, per Enric Roig
Diàleg

‘Complim amb la Tortosa que tu vols’, per Enric Roig

fa 3 dies
Sanitaris i ensenyants, teniu raó
Diàleg

Sanitaris i ensenyants, teniu raó

fa 4 dies
‘Apostem per una Tortosa més sostenible’, per Meritxell Roigé
Diàleg

‘Reduïm l’atur a Tortosa i generem més llocs de treball que mai’, per Meritxell Roigé

fa 4 dies
‘L’exclusió financera, un motiu  més per al despoblament’, per Francesc Miró
Diàleg

‘Una bona oposició ajuda a fer un bon govern’, per Francesc Miró

fa 4 dies
‘Un nou model de ciutat per a Amposta’, per Pau Pujol
Diàleg

‘Un nou model de ciutat per a Amposta’, per Pau Pujol

fa 4 dies
Veure més
Següent entrada
‘Carme Juanós, màrtir innocent de la intolerància’, per Batiste Forcadell

'Carme Juanós, màrtir innocent de la intolerància', per Batiste Forcadell

L’ebrenca Bibiana Porres, nova secretària de Coordinació Supramunicipal del PSC

L'ebrenca Bibiana Porres, nova secretària de Coordinació Supramunicipal del PSC

L’excap dels Mossos a l’Ebre, Josep Maria Estela, nou major al lloc del destituït Trapero

L'excap dels Mossos a l'Ebre, Josep Maria Estela, nou major al lloc del destituït Trapero

Fes el teu comentari

Facebook Twitter Instagram Youtube

QUI SOM?

Marfanta

Marfanta.com és el diari digital de les Terres de l'Ebre, a la xarxa des del 2005. Altres mitjans del grup Doble Columna són Canal 21 Ebre i el periòdic mensual Cop d'Ull.

ÚLTIMS ARTICLES

  • Gómez diu que el Govern ja té molt avançat el reglament de la llei d’oliveres mil·lenàries
  • Kronospan amplia la seua inversió amb la compra de 26 hectàrees més a l’Aldea
  • El Museu de les Terres de l’Ebre exposa la col·lecció de postals de Joan Cladelles Daufí

Categories

  • Actualitat
  • AGÈNCIES
  • CONTINGUT ESPECIAL
  • Creació
  • Diàleg
  • Especial 28;-D
  • Fotonotícia
  • General
  • Pantalla Completa

© 2019 Marfanta.com - Avís legal - Política de cookies - Made with ❤ by Incubalia.

No Result
Veure tots els resultats
  • INICI
    • QUI SOM
  • ACTUALITAT
  • DIÀLEG
  • TERRITORI
  • PANTALLA COMPLETA
  • CREACIÓ

Benvingut un altre cop!

Login to your account below

Forgotten Password?

Crear un nou compte!

Fill the forms bellow to register

All fields are required. Log In

Retrieve your password

Please enter your username or email address to reset your password.

Log In
Aquest lloc utilitza cookies. Continuant amb la navegació estaras donant el consentiment per poder utilizar aquestes cookies. Visita la nostra Política de cookies.