L’Espai Cota Zero obrirà les seves portes per la Setmana Santa però no s’assemblarà del tot a la museïtzació que el consistori ens havia presentat mesos enrere. Les restes arqueològiques estaran separades per un mur central en el qual s’hi ubicarà una gran pantalla de dos metres que servirà per projectar els dotze vídeos que representaran un diàleg entre una arqueòloga i un periodista i que ens narraran la història de la ciutat.
Segons la visita realitzada per a la premsa a les obres, aquesta pantalla s’acabarà instal·lant a la banda esquerra de les restes i els visitants hauran d’estar-hi dempeus ja que els desnivells del propi jaciment a cel obert fa que sigui impossible ubicar-hi cap seient. Ara bé, era aquesta la ubicació original de la pantalla? Doncs la resposta és que no. De fet, als renders que van presentar-se en el seu dia per al projecte de museïtzació de les restes es pot comprovar que la superfície museística estava pensada just a l’inrevés del que finalment serà. I és que, d’un inici, la ruta començava amb la part de l’audiovisual i la gran pantalla ubicats a la dreta de les runes. Un audiovisual que la gent podia veure amb tranquil·litat seient a una graderia que va des de la porta fins al final de la sala. Per tal d’ubicar la pantalla, estava previst escapçar la muralla del segle XIV perquè, sense aquesta operació, la pantalla no hi cabia. Però no va caldre arribar a plantejar-se aquest debat, ja que, un informe realitzat per part de l’empresa encarregada de la museïtzació va determinar que era impossible instal·lar-hi la pantalla perquè els vídeos no es podrien visualitzar correctament per culpa del contrallum que produiria el vidre que va de punta a punta de l’equipament. Aquesta és, doncs, la raó per la qual només a l’entrar per la porta de l’espai observem una gran i llarga grada amb llums a la part inferior que no acaba de tenir gaire sentit.
Però aquest no ha estat l’únic canvi que ha sofert el futur Espai Cota Zero. D’un inici també es va parlar de la possibilitat de poder visitar les troballes que s’hi havien descobert amb la col·locació de diferents vitrines. Un altre fet que no serà possible perquè l’espai expositiu no es podrà climatitzar i, per tant, això faria impossible la preservació de les peces exposades. Així doncs, esperem que sigui el Museu de Tortosa qui habiliti alguna sala per tal que la ciutadania pugui visitar les troballes del fòrum de la Dertosa romana.
Les restes seran mig visitables perquè és evident que una bona part d’aquestes s’ha hagut de soterrar per fer possible l’adequació de l’espai. De totes maneres, la ciutadania podrà veure d’a prop els dipòsits de salaons, les escales de l’antiga façana fluvial i de les drassanes que apareixen al quadre del pintor flamenc Anton Van der Wyngaerde, la possible basílica visigòtica o el sòl de l’edifici alt imperial.
Però no, Tortosa mai més tornarà a veure la imatge única de tenir dues catedrals en una. És un fet històric i únic que la Catedral gòtica es comencés a construir just a sobre dels sediments de l’antic temple romànic. Des de la caiguda de les escales l’any 2002, aquestes restes van estar indegudament exposades a la intempèrie i tothom qui transitava per davant de la seu podia comprovar i fotografiar tal fet. Durant una temporada, fins i tot, hi havia caps de putis alats i rosasses encastades a la façana romànica que, amb la inauguració de l’exposició permanent de la Catedral es van decidir museïtzar amb bon criteri. Dissortadament, la col·locació de l’escalinata central, el disseny de la plaça i el soterrament de les restes ha fet que tota aquesta façana romànica hagi acabat tapiada i amagada als ulls dels tortosins. Una autèntica llàstima no haver donat suport a alguns projectes d’altres arquitectes que sí que van gosar proposar alternatives perquè la façana fóra encara visitable.
L’Espai Cota Zero no serà un museu pròpiament dit perquè no comptarà amb cap servei de guiatge ni amb personal municipal que se’n faci càrrec del seu manteniment, de la seva obertura ni de la seva preservació. L’Ajuntament de Tortosa va deixar clar a l’empresa museística que volien que l’espai estigués obert els 365 dies de l’any, però que no volien assumir cap sou amb personal. Així doncs, tal i com ha explicat el regidor de Cultura i d’Urbanisme, Enric Roig, aquí no hi haurà ni tríptics, ni taulells, ni res que ens recordi a un museu, això sí, per entrar-hi et tocarà pagar una entrada.
Una entrada, el preu de la qual encara és un misteri, que el turista o el ciutadà haurà de comprar a les oficines de Turisme. Si prefereixen visitar més monuments el mateix dia podran integrar l’Espai Cota Zero a la compra de la Tortosa Card. I amb la Tortosa Card, o bé amb algun sistema de telelectura mitjançant un codi QR o un codi de barres, és com s’obrirà la porta per poder realitzar la visita.
Historiadors consultats mostren el seu punt d’escepticisme davant d’aquest fet partint de la base que altres experiències amb la col·locació de pantalles no vigilades al municipi ens recorden que la ciutadania no és, precisament, un exemple de civisme i que, per tant, l’Espai Cota Zero podria sofrir amb no gaire temps algun que altre desperfecte als monitors o pantalles. Els tècnics i l’Ajuntament es justifiquen al·legant que l’espai estarà videovigilat i que des de l’oficina de Turisme es controlaran les pantalles. Ara bé, la pregunta que se’ns planteja és si realment l’escàs personal que s’ocupa de l’oficina de Turisme serà capaç d’estar pendent de controlar les pantalles, rebre trucades, atendre els turistes i vendre les entrades.
Per últim, l’Espai Cota Zero albergarà dues tristes làpides honorífiques romanes que, fins ara, es trobaven a l’Espai Sant Domènech, on feien l’errònia funció de topall per a una porta o de tauleta per posar-hi flyers informatius. Les làpides ara estaran més ben contextualitzades perquè pertanyien al fòrum, però no sabem del cert si comptaran amb algun plafó explicatiu que recordin que no formen part d’aquest jaciment.
I si deixem ja l’interior de l’Espai Cota Zero, podríem parlar també de l’exterior i l’entorn que l’envoltarà. D’entrada, l’alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, va afanyar-se a corregir el regidor de Cultura i d’Urbanisme, Enric Roig, quan aquest estava explicant als mitjans que s’havia decidit modificar les grades laterals de la plaça per posar-hi més escales. Segons Roigé “no s’ha fet cap modificació”, ja que les escales que ara s’han construït “ja estaven previstes al projecte inicial de l’obra” i “vam obrir la plaça abans que estiguessin finalitzades perquè la ciutadania pogués gaudir ja de l’espai”.
Però altres fonts indiquen que l’arquitecte que va dissenyar la plaça, Josep Camps, no havia previst que hi hagués cap mena d’escala. Un projecte que s’ha acabat modificant després de les contínues queixes de la ciutadania i, sobretot, dels veïns del barri de major edat que han vist la nova plaça com una barrera arquitectònica.
L’arranjament exterior continuarà amb l’anivellació del carrer de Santa Anna amb la baixada de l’Absis i la mateixa plaça, així com també amb l’asfaltatge de l’avinguda Felip Pedrell. Per últim, tot plegat culminarà amb la remodelació de la plaça de l’Escorxador que es reconvertirà en un espai verd, i a la paret s’hi ubicaran unes lletres per senyalitzar millor el Museu de Tortosa. Una informació encara preliminar que, segurament, també estarà subjecta a preguntes per part dels veïns de la zona relacionades amb la pèrdua de l’actual parc d’aparcament de la plaça i la possible reubicació d’aquest.
En definitiva, que apostar per la recuperació del patrimoni i per posar en valor el passat de la nostra ciutat sempre és una bona acció, però caldria que les bones obres es fessin amb un interès vertader per la ciutat i no pas amb un interès electoralista. S’ha vist massa cops el llautó del fet que la museïtzació de les restes ha estat circumstancial i que l’obra que preocupava les autoritats polítiques del consistori no era altra que la de la construcció de la gran plaça i la de l’obertura de les vistes de la façana barroca del temple des del riu. Interessos partidistes i interessos eclesiàstics que, un cop més, s’imposen per davant dels interessos dels ciutadans que van perdre les seves llars o per davant dels criteris dels historiadors i arqueòlegs que haurien preferit veure un Espai Cota Zero similar a un Born Centre Cultural o a una Baetulo a petita escala.
Fes el teu comentari