Les Terres de l’Ebre som terra de vent, som terra de sol i tenim riu, què més volem! Volem viure a casa nostra en igualtat de condicions que la resta de catalans i catalanes, volem un hospital nou, volem una xarxa de carreteres en condicions, volem poder viure del camp per evitar el despoblament, volem indústria, volem un futur esperançador.
Volem tantes coses (que sí que tenen els altres), que la llista es faria interminable perquè no tenim pràcticament res que ajudi a desenvolupar aquest territori que veu l’amenaça del despoblament com un fet imparable que, si no se li posa remei, poden arribar a desaparèixer els pobles petits. Això sí, tenim vent, tenim sol i un riu, i és amb això que som l’enveja de Catalunya, perquè aquí ens posen aerogeneradors (molinets), aquí tenim grans instal·lacions amb plaques fotovoltaiques, aquí tenim les centrals nuclears, i ara tenim damunt la taula un projecte industrial per construir tres centrals hidroelèctriques al riu.
Doncs bé, el que hem de fer és fer-nos valdre, i amb això no vull dir que ens conformem en ser els principals proveïdors d’energia elèctrica de Catalunya, perquè hi ha més alternatives que no siguin les Terres de l’Ebre. El que vull dir és que actuem en defensa pròpia i entre tots li traguéssim la màxima rendibilitat possible a aquesta massificació que ja patim a hores d’ara.
Les energies renovables són font d’inspiració de molts estudis, i de com aconseguir fer-les més rendibles i eficient. Però no tant de com distribuir la riquesa que es produeix a partir d’elles, i vet aquí que el Govern de la Generalitat treu un decret de renovables on deixa en un paper secundari les administracions més properes als ciutadans, els ajuntaments, que són, al cap i a la fi, qui representen més directament els interessos dels seus veïns. Aquest decret no té en compte que aquesta implantació podria servir per al reequilibri territorial, si es creés un fons de compensació destinat als municipis afectats, o bé una rebaixa del preu de la llum per aquells municipis que generin una quantitat d’energia renovable més enllà del que són les seves necessitats, així com estímuls per programes d’implantació de nova activitat econòmica.
Ans al contrari, solament ens veuen com un generador d’energia elèctrica per desenvolupar, encara més, les grans ciutats i la seva zona d’influència. Un exemple clar és l’impost a les nuclears que, lluny de revertir en el territori, servirà per afavorir encara les grans conurbacions. Solament el 20% d’aquest impost es quedarà a l’Ebre. Si s’hagués acceptat l’esmena del PSC que reclamava el 50% d’aquest impost per l’Ebre, rebríem en una dècada més de 600 milions d’euros. Una quantitat que és de sentit comú que ens pertoqui, perquè incideix en el territori, i no reclamem res de l’altre món, perquè qui patim les conseqüències de les nuclears som la gent de l’Ebre. I no és acceptable que el govern d’ERC i JuntsxCat no en siguin conscients, i allò que es pitjor, els diputats de l’Ebre dels dos partits del govern i d’En Comú Podem no actuïn en defensa pròpia, ni que sigui per una vegada.
I ja per reblar el clau, el nou impost de la Generalitat per a vehicles contaminants, que penalitza les emissions de CO2, acabarà a la borsa comuna, quan és un impost finalista que hauria de servir per afavorir la connectivitat amb bus i tren , per millorar el transport públic de les Terres de l’Ebre. Si més no, en la quantitat econòmica que se’n treu dels vehicles de l’Ebre que paguen aquest impost. Quantitat que aquest any significa 1,64 milions d’euros, i per l’any vinent la mateixa Generalitat té pressupostat en prop de 4,9 milions que recaptarà dels vehicles que hi ha a les Terres de l’Ebre, ja que rebaixa el mínim exempt i el pagaran tots els cotxes i motos a partir de 95 g/km de C02 per quilòmetre i les furgonetes a partir de 140 g/km.
Així les coses podríem dir, en l’argot independentista, que el govern de la Generalitat ens roba. I com que no ho soc afegeixo, ens pren el pèl, i ja portem onze anys d’aquesta deixadesa vers les Terres de l’Ebre, i més quan aquest any tenim el pressupost de la Generalitat més expansiu de la història, serà el més decebedor per a l’Ebre. El pressupost de la Generalitat pel 2022 a l’Ebre s’ha reduït a uns raquítics pocs més 35 milions d’euros, d’ençà del 2010 s’ha rebaixat en un 80%, quant a la resta de Catalunya és de 1.501 milions d’euros.
*FRANCESC MIRÓ és secretari d’Acció Política i Món Rural del PSC de les Terres de l’Ebre.
Fes el teu comentari