Vaig a fer una cosa que potser no és popular ara mateix: defensar Umtiti. Hi ha causes més importants al món per a dedicar-hi esforços, que defensar una persona que guanya milions, però mira, crec que és un bon exercici per a reflexionar i tenir una mirada més ampla. La gent aficionada al futbol sap (i la gent que no n’és aficionada, i que ha de suportar l’exagerat temps que els mitjans li dediquen, també), que Umtiti és un defensa del Barça que prometia molt quan se’l va fitxar, que va jugar força bé al principi, però que ja no és el mateix després d’una llarga lesió que l’ha apartat del terreny de joc durant anys. I arran del mal joc del Barça, de la sortida de Messi, i dels problemes esportius i econòmics del club, Umtiti s’ha convertit en l’ase dels cops, el ninot a qui tothom pot colpejar, perquè és gratuït, fàcil, i es rep de seguida la complicitat de tot l’auditori. Però en té ell la culpa, de tot plegat?
“Guanya diners sense fer res”, diuen uns, “que el fotin fora”, demanen uns altres.
Salvant les gegantines, desmesurades, desproporcionades i injustes distàncies que hi ha entre una persona treballadora de qualsevol empresa, i un jugador de l’elit masculina de futbol, Umtiti no deixa de ser un assalariat per un temps determinat, amb un bon contracte que va saber negociar el seu representant per un temps determinat i, que jo sàpiga, ningú va posar cap pistola al pit de cap president del Barça per a signar-lo.
Aquests anys deuen haver estat un calvari per a ell, no en tinc cap dubte. A banda dels milions, segur que li hauria agradat participar del joc, aixecar copes (bé, últimament no gaires), compartir derrotes dins del camp. Era un jugador amb futur, titular de la seva selecció, i que ha sofert una llarga baixa laboral, sobretot tenint en compte la durada de la vida professional dels esportistes. Sap que quan s’acabi l’actual contracte, ningú no el voldrà fitxar, que s’haurà acabat la trajectòria esportiva que devia somiar un xiquet fa mols anys. I hi ha de renunciar… per què?
I què cal fer quan un treballador no pot treballar a causa d’una llarga baixa? “Guanya diners sense fer res”, diuen uns, “que el fotin fora”, demanen uns altres? De veritat penseu això?
Repeteixo, salvant totes les distàncies, però potser que no donem idees i que no ens tirem pedres damunt de la nostra teulada.
Jo, cada cop que sento xiular contra Umtiti, em sento més al seu costat. “Sí, sí, vés-li al darrere, amb el que guanya”, correran a dir molts.
Fes el teu comentari