La política és meravellosa. Fins i tot, alguna vegada sembla que estigui totalment ficcionada. Però no, és així: intensa i fosca. Aquest dijous es va aprovar la reforma laboral. De fet, així ho tenien previst, però no va ser com ningú s’esperava.
El PSOE i Unidas Podemos ho van tenir difícil per arribar a acords, però poques hores abans de la votació semblava que ho tenien. No va ser gràcies als seus socis habituals, però tenien la votació assegurada del PDeCAT, Ciutadans, Más País, Compromís, Teruel Existe, Coalición Canaria, Nueva Canarias i el Partido Regionalista Cántabro. També havien de donar el seu suport, tot i que no estaven molt d’acord, els diputats navarresos Sergio Sayas i Carlos García Adanero. Però finalment van acabar votant en contra, trencant així la disciplina de vot del seu partit, UPN.
Una jugada molt fosca, segurament coneguda de primera mà per la bancada de la dreta. Aquests tenien molt clar que hi hauria dos díscols que rebentarien, a última hora, la votació que suposava acabar amb la reforma laboral de Rajoy. De fet, Batet va executar a la perfecció un gir dramàtic dels esdeveniments, propi d’un guió fílmic escrit per generar el màxim suspens. Va donar per perduda la votació de la reforma i va generar aplaudiments i crits de celebració entre els que van votar-hi en contra. Poc els va durar l’alegria, ja que de seguida la presidenta del Congrés dels Diputats va rectificar i va donar aprovada la reforma de Yolanda Díaz. De sobte, la bancada esquerra es va aixecar i va fer notar la victòria. Poc s’esperaven que havia estat gràcies a un error d’un diputat del PP. Alberto Casero, que votava telemàticament, va donar suport inesperadament a una reforma que el mateix grup parlamentari donava per morta.
Però qui és Alberto Casero? Va ser un error informàtic com diu el Partit Popular o va ser una equivocació del diputat? El diputat de Càceres, de fet, es va equivocar en tres punts més aquella mateixa tarda. Fins i tot, va votar en contra en un dels punts d’una moció presentada pel seu mateix grup parlamentari. Casero és una persona molt vinculada a la política, sempre ha estat militant del mateix partit i també va ser investigat per presumpta prevaricació.
Aquest error és molt comú, i no ha estat la primera vegada que una equivocació ha suposat un canvi de rumb en una votació. L’any 2017 el llavors president Rajoy va votar en contra dels seus propis pressupostos. També Pablo Iglesias va donar, fins a dues vegades, suport als pressupostos del PP, també per error. Sigui com sigui, les normes són molt clares. Una votació no es pot tornar a repetir per un error d’un diputat que no ha pitjat correctament un botó; si no, potser no farien altre. Així és la política.
Finalment, la reforma laboral de Díaz queda aprovada. Una reforma necessària, que segurament no ha estat el del millor dels acords, però que va generar el màxim consens possible entre totes les parts implicades. Una reforma que suposa una millora dels drets laborals dels treballadors i que per aquest motiu compta amb el ‘no’ de la dreta. El que caldrà justificar moltíssim és el vot contrari dels partits que s’anomenen d’esquerres, perquè anar en contra de qualsevol millora per al treballador, per mínima que sigui, és votar en contra del progrés social.
Fes el teu comentari