‘Allison Russell: del dolor a la música i l’esperança’, per Brian Cutts

Vam tenir la sort de sentir la veu de l’Allison Russell en directe fa uns anys a Elsecar, un petit poble de South Yorkshire que viu en una mena de crisi econòmica  i social des dels anys 80 i el final de les mines de carbó. Un poble abandonat durant molts anys per part de les autoritats i ple de problemes socials, situacions disfuncionals, gent a l’atur… però també de gent que està lluitant per a sortir-se’n. Fa uns anys van convertir els edificis antics de la mina en botigues de productes locals, tallers artesanals, salons de te, i un espai per a fer concerts. En aquest lloc, al 2013, vam assistir a un petit festival de folk i, per casualitat, vam triar un concert dels Birds of Chicago, llavors desconeguts per la majoria de gent. Vam acabar bocabadats, un concert estupend on el joc de veus entre la parella que lidera el grup, i que són parella fora de l’escenari també, Allison Russell i JT Nero, van presentar una barreja de música folk, country i soul que ens van deixar una molt bona impressió. Vam córrer per a comprar el seu CD i saludar-los, i aconseguir els autògrafs com bons groupies que som. 

Els hem seguit la pista des de llavors i l’any passat van anunciar que deixarien el grup en standby per a concentrar-se en un projecte que l’Allison estava treballant com a cantant solista, amb col·laboració del JT Nero. 

El resultat, ‘Outside Child’ és simplement un dels millors LPs que hem tingut a les mans en molt de temps. Part de la història darrere de les cançons neix de la tragèdia d’anys i anys d’abusos que ella va patir quan era una nena i adolescent, però d’alguna forma l’Allison ha convertit el seu dolor i patiment en una obra d’art i un crit de resistència i superació. Escoltant el disc, i llegint alguna entrevista amb ella, sentim una barreja de sentiments –impotència, tristesa, ràbia, però també sorpresa, alegria i il·lusió en veure la força que té per a no només sobreviure uns fets que gairebé li van destrossar la vida, sinó per a marcar un camí de resistència en la vida, un exemple per a donar força a altra gent a intentar sortir-se’n. 

Allison és filla d’una mare soltera amb problemes de salut mental. L’home que es va convertir en parella de la mare va abusar de l’Allison des dels cinc anys fins als 15 anys quan, amb una força i valentia difícil de creure, ella va decidir fugir de casa i començar a malviure com va poder, sovint dormint al carrer i treballant de tant en tant. Per a salvar el seu germà, als 20 anys l’Allison va sumar encara més força per a tornar i denunciar a la bèstia (un supremacista blanc, en paraules d’ella) i aconsegueix que el tanquen a la presó uns (massa pocs) anys. 

Bé, d’aquí és d’on surt la llavor del disc. Però el resultat és molt més que la seva biografia. Les cançons son una barreja de lletres clares i contundents, imatges místiques, somnis, poesia i esperança… molta esperança. Tal com diu l’Allison, més que explicar simplement la misèria dels abusos sexuals, físics i psicològics que va patir, ella vol explicar com va sobreviure, quina força i esperança té dins d’ella i com això es connecta a les històries que li van contar les seves dos iaies; l’escocesa amb llegendes i contes tradicionals, i la mare del seu pare biològic, de Grenada, que li explicava la història de les generacions d’esclaus que van ser portats des d’Àfrica. Un disc ple de llàgrimes i dolor, màgia i llum, esperança i resiliència. Crec que en els moments que vivim, amb temes tan importants i actuals com els drets de les minories, de les dones i de la comunitat LGBTI, el problema constant del racisme, i la necessitat de posar atenció en la salut mental, és un disc que mereix ser escoltat amb atenció i calma. Per cert, igual que el cas d’alguns llibres, potser és un disc que t’arriba més si ja has viscut uns quants anys i has vist una mica com va el món.

Musicalment, és una combinació de soul, country i folk. Una veu d’àngel i lletres que són poemes amb els sentiments a flor de pell en una barreja de francès i anglès. I un toc original quan l’Allison agafa el clarinet, afegint uns solos malenconiosos per a arrodonir l’obra.

El disc ha guanyat molts elogis i premis, i tres nominacions per als Grammys, a més a més de sortir a la llista de la música preferida que publica Barack Obama cada any. En fi, està a punt d’aconseguir l’èxit i fama que mereix, encara que de ben segur, només en alliberar aquests sentiments en paraules, l’Allison ja deu considerar l’obra tot un èxit.

Un disc per escoltar de principi a fi, una mica com els ‘concept albums’ d’abans, que ens porta per la muntanya russa que ha sigut la seva vida, els problemes que ha patit, allò que ha viscut, i les coses que li han donat força per a continuar. Paga la pena comprar el disc, en CD o vinil, per a aconseguir les lletres escrites i les introduccions explicatives de cada peça. No hi ha res sobrer, cada cançó és un tresor. Aquí no vull explicar tots els detalls i robar-vos la il·lusió que representa descobrir un àlbum per primer cop, però farem un tastet si us interessa…

En 4th Day Prayer l’Allison explica com s’escapava de l’infern de casa per a passar el dia al parc i ser unes hores sense el seu pare-violador adoptiu…

Old willow tree, it was my throne, till I went home, 

Father used me like a wife, Mother turned the blindest eye, 

Stole my body, spirit and pride,

 He did, he did each night… 

“These are the best years of your life”,

 If I’d believed it, I’d have died.

Allison Russell – 4th Day Prayer (Music Video) – YouTube

El mite de la deessa Persèfone serveix per a simbolitzar la historia de qui li salva la vida i la salut mental. Quan l’Allison té 15 anys algunes nits les pot compartir amb la seva primera amant, una noia que va a classe amb ella. Passem de la violència brutal del xacal (com ella anomena a qui li fa de ‘pare’) a la tendresa de la primera persona que li dona amor, que li dona sentit a la vida. Finalment li dona la força per aconseguir fugir de casa i de les violacions per a sempre, encara que hagi de dormir al carrer o al cementeri. Persephone, els meus pètals estan danyats però encara soc flor…

Blood on my shirt, two ripped buttons
Might’ve killed me that time, oh if I’d let him
He’s slow when he’s drunk, and he lost his grip on me

Tap tap tappin’ on your window screen
Gotta let me in, Persephone
Got nowhere to go, but I had to get away from him
My petals are bruised, but I’m still a flower
Come runnin’ to you in the violet hour
Put your skinny arms around me, let me taste your skin.

Allison Russell “Persephone” – YouTube

Amb tot el que ha viscut, a banda de començar a trobar salvació en el mon de la música, als 19 anys decideix posar-se a treballar com a assistent de problemes socials i salut mental. Drogoaddictes, prostitutes, víctimes d’abusos, de racisme… coneix moltes dones que també estan patint els perills continus de la societat, com la Shirley a qui dedica All of the Women.

She’s been a fixture as long as I’ve lived here

On the corner most every night for the last six years

When she’s not there, I worry about her,

I think of all of the women who disappear.

Allison Russell – All Of The Women (Live at Farm Aid 2021) – YouTube

Finalment, Nightflyer, una lletra poètica que resumeix més que cap altra cançó el missatge que Allison vol transmetre amb aquest àlbum. Ha sobreviscut, ha resistit, i porta dins d’ella la força, l’empatia i el coratge de generacions de dones, un poder que vol passar a la seva filla, i a totes les que escolten aquesta obra que brilla com un far en el foscor.

Allison Russell – Outside Child Live “Nightflyer” – YouTube

Si encara no en teniu prou, aquest vídeo de 20 minuts inclou cançons i reflexions de l’Allison explicant com ha transformat tot el que li ha passat en una obra d’art, i per què.

The transmogrification of trauma into art | Allison Russell | TEDxNashvilleSalon – YouTube