Un nínxol a Jesús i la catàstrofe ferroviària de l’Ampolla

“Agustín Urbiola Moliner. El 9 de septiembre de 1926 en la catástrofe ferroviaria, a los 27 años”. Això diu la làpida del nínxol 352 del Cementiri de Jesús. Sempre m’ha intrigat molt aquest text funerari. Aquell any encara no estava feta la Línia de la Val de Zafán, que passa precisament vora el cementiri. Buscant per aquí i per allà he trobat com i per què aquesta persona va arribar a Jesús. I a més, amb una sorpresa afegida. Ara us ho explico…

La “catàstrofe ferroviària” és el descarrilament del tren correo número 422 de Barcelona a València a la una de la matinada de l’1 de setembre de 1926, entre l’Ametlla i l’Ampolla. És un dia de fortes tempestes¹.

Anunci

El tren ha sortit de l’Estació del Passeig de Gràcia² de Barcelona i arriba amb retard a Tarragona, que és el límit de les companyies concessionàries de la línia -M.Z.A. i Norte- i on es canvia també el personal³. Un viatger baixa del tren mentre fan el canvi de màquina. Perd el tren, això li salvarà la vida. El viatge es reinicia amb 280 viatgers. Quan el comboi arriba a l’Andret de Cap Roig la màquina⁴ topa amb les terres del talús dret que s’han esllavissat sobre la via i descarrila tombant-se cap a l’esquerra. Segons declara després el maquinista, la velocitat -a causa de l’aiguat- és només de 35 quilòmetres per hora, però realment tot sembla indicar que és superior.

El dos primers cotxes de viatgers s’encasten totalment un dins de l’altre. Són de fusta i es converteixen en un mar d’estelles. Són els de tercera classe. Darrera hi ha el cotxe de segona, un altre de primera i un coche-cama .Tanquen el comboi tres furgons de mercaderies i el coche correo⁵.

Imagineu-vos l’escena, dantesca: Tothom dormint, la sotragada, s’apaguen els llums, crits, plors, foscor i una pluja torrencial. El personal del tren (maquinista, fogoner de primera, jefe de tren, guardafrens, mosso de portes, mosso de càrrega, dos ambulants de Correos, visitador en ruta) salva miraculosament la vida, excepte l’interventor, que mor atrapat entre dos cotxes. També hi ha una parella de la guàrdia civil, l’escolta, il·lesa. Algú surt a peu fins a l’estació de l’Ampolla on a les 2:00 hores telegrafien a Tortosa. Des de l’Ampolla arriben el capellà, el metge, ferroviaris, Guàrdia Civil, voluntaris i també l’alcalde d’Amposta, Esquerré⁶.

A les 3:00 hores a Tortosa es forma un tren de socors amb una màquina, dos furgons i dos cotxes. A l’estació està l’alcalde Bau⁷, els metges Primitivo Sabaté i Lluis Tallada, voluntaris de la Creu Roja (Olesa, Lamote, Otero, Morera, Marqués), el Comandant de Marina (!) i molts particulars, que ofereixen els seus cotxes. L’alcalde discuteix amb el Cap d’Estació pel retard en la sortida del tren de socors. Surt a les 4:18 i arriba al lloc de l’accident a les 5:00, quatre hores més tard de l’accident. Un altre tren de socors arriba des de Tarragona a les 5:30 (a les 6:00 segons alguns diaris). S‘improvisen lliteres amb les mateixes fustes dels cotxes de viatgers. Un Guàrdia Civil colpeja la porta d’un departament on hi ha viatgers atrapats i se li dispara l’arma ferint a un viatger que l’ajuda. Un segon bloc de terres s’esllavissa sobre el tren descarrilat.

Tot ha passat entre els punts quilomètrics 218 i 219 de la línia. Visito ara aquest tram buscant el lloc amb uns plànols de l’època. Els contrasto amb els actuals i no el trobo: hi ha modificacions del terreny considerables per l’autopista dels anys setanta i per la doble via feta els anys noranta del segle passat. Hi ha un tram abandonat i un altre ocupat per un camí. No puc trobar la trinxera de la via que veig a les fotos antigues. No hi ha cap creu o placa de record, ni a la via ni a l’estació nova de l’Ampolla.

Són 23 morts, 40 ferits greus i 90 ferits amb lesions lleus. Alguns viatgers il·lesos es porten a Tortosa amb un autobús del Perelló o d’Amposta -hi ha diferents versions- i continuen amb tren arribant a València per la nit.

El tren de socors torna a Tortosa a les 10:30 del matí i es para al Raval de Sant Llàtzer per a deixar els cadàvers al dipòsit municipal del Cementiri. Els ferits són portats a “l’Hospital de Tortosa” (És l’Hospital de la Santa Creu, a Jesús, reformat tres anys abans) i també a la Posta de la Cruz Roja amb lesions al cos i la cara, contusions de diversos graus i fractures a les cames.

La premsa de tot l’Estat recull la notícia amb informacions contradictòries i a vegades simplement errònies. Es publiquen llistes dels morts i dels ferits amb noms, professions i adreces dels seus domicilis. Això avui és una cosa impensable. Hi ha víctimes de Barcelona, València, Alacant, Castelló, Almeria, Tarragona, Tortosa, Alcanar… Un súbdit anglès. Nens. Algú que portava diners cosits a la roba interior…

La premsa local descriu l’acció de Bau segons la tendència política de cada mitjà: d’una forma èpica, uns; o d’una forma més neutra, altres. Hi ha una crítica unànime pel retard del rescat de la companyia i per les deficiències en el manteniment de la línia: “Tortosa guarda amargo recuerdo de las catàstrofes que se han registrado en ese funesto trayecto…” (El Correo de Tortosa, 2/9/1926); “Únicamente la compañía es responsable de la enormidad de esas catàstrofes que tan a menudo se repiten” (Heraldo de Tortosa, 2/9/1926). Bau telegrafia al Ministerio de Fomento queixant-se sobre l’actuació de la companyia.

Al dia següent arriben a la ciutat les famílies de les víctimes, el Governador Civil i un Fiscal des de Tarragona i els tècnics i caps de la companyia Norte, vinguts des de Madrid. La línia està tallada i a l’estació de Tortosa hi ha vagons amb bous de la ramaderia Mihura que haurien d’anar a les places de Barcelona. Crec que es suspenen les festes de la Cinta.

L’Ajuntament i algun particular cedeixen 10 nínxols que acolliran 17 cadàvers (Heraldo de Tortosa, 3/9/1926). Busco pel cementiri de Tortosa i no localitzo cap víctima. Crec que els van enterrar de forma provisional o potser ho van fer a l’antic cementiri desaparegut els anys vuitanta, vora la plaça de La Unió. Caldria submergir-se als arxius municipals, és clar. També trobo (Heraldo de Tortosa, 3/9/1926) que un altre mort, el soldat de quota⁸ Ramon Ejarque Gimeno, d’Alcanar, està enterrat al nínxol 344 de Jesús. Vaig al cementiri però tinc una altra decepció: està ocupat per una altra família.

Dues setmanes després encara queden cadàvers per a identificar. Els membres de la Creu Roja a Tortosa són condecorats i Primo de Rivera envia un telegrama a Bau de condolença i també de felicitació per la seva actuació. Demana depurar responsabilitats, si s’escau. Crec que això no passarà… A l’octubre Norte renta la seva imatge i fa un donatiu a l’Hospital de 15.000 pessetes i 7.000 més a la Creu Roja de Tortosa. Al gener, dona 1.000 pessetes a la de Tarragona.

Ara ja sé quin és el misteri de la “catàstrofe ferroviària” del nínxol 352 del Cementiri de Jesús. Agustí Urbiola és “empleado del Banco Vitalicio de Barcelona, de 27 años”. Faig una foto a la làpida i penso que potser buscant per l’any i la data pel voltant hi haurà alguna víctima més i… voilà!!! El trobo: “José Llopis Felip, 1 de septiembre de 1926, a los 41 años”. Aquesta és la sorpresa afegida a la meva recerca: És el nínxol 340. I sabeu qui és? És el viatger que ha rebut el tret accidental del Guàrdia Civil mentre ajudava al rescat de passatgers. És de Castelló i és pagès. Ha mort a l’Hospital de Jesús acompanyat de l’omnipresent alcalde i dels caps de la Benemérita, “perdonando al autor involuntario de sus heridas” (El Correo de Tortosa, 2/9/1926).

Així que potser el títol correcte d’aquest text seria “Dos nínxols…” i no només un, perquè gairebé cent anys després de la seva mort avui podem trobar dos passatgers enterrats a Jesús sense flors i sense record, ignorats per la ciutat. Descansin en pau.

Cotxes de viatgers accidentats. ABC. Font: Internet.

Cotxes de viatgers accidentats. La Vanguardia. Font: Internet.

Víctimes a Tortosa. Autor: Ramon Borrell. Cortesia de Joan Ramirez.

Membres de la Creu Roja de Tortosa condecorats. Font: Internet. Cortesia de Joan Ramirez i Michel Otero.

Probable tram molt modificat de la via, avui desaparegut, on es va produir el descarrilament. Foto: Arxiu FJS.

Làpida de Agustí Urbiola al Cementiri de Jesús. Foto: Arxiu FJS.

Làpida de José Llopis al Cementiri de Jesús. Foto: Arxiu FJS.

*FERNANDO JAIME SOLER.

Agraïments: Núria Accensi, Joan Ramírez, Michel Otero.

Notes

És l’Aiguat de Sant Ramon que va afectar a tota Catalunya, sobretot al Llobregat, Penedès, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.
L’Estació de França estava en construcció per a la propera Exposició Universal de 1929.
Talment com passava fins fa poc a l’autopista AP-7 amb les concessionàries ACESA i AUMAR a Hospitalet de l’Infant. La denominació complerta de les dues companyies ferroviàries era Compañía de los ferrocarriles de Madrid a Zaragoza y Alicante (“MZA”) y Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España (“Norte”).
És la locomotora NORTE 3145, rodatge 2-3-0, Construida el 1913 per Hartman. Va ser reparada, perquè anys després és rematriculada com a RENFE 230.2129. Desballestada els anys seixanta.
És una “estafeta de Correos” mòbil, ubicada al tren, també anomenada ambulància. Els funcionaris reben i lliuren correspondència a les estacions, la classifiquen sobre la marxa, vetllen per valors i diners, a vegades armats. Els funcionaris són coneguts com “ambulants”. Aquest lloc de treball existeix fins el 1995.
Joan Esquerré Margalef, alcalde d’Amposta de 1926 a 1928. En algunes informacions apareix com a ferit i a altres com a facilitador d’autobusos de la seva empresa per al rescat de ferits.
Joaquin Bau Nolla, alcalde de Tortosa de 1925 a 1929. Membre de la Junta Técnica del Estado, a Burgos el 1936. Procurador a las Cortes (1958 a 1971), President del Consejo de Estado i Vicepresident del Consejo del Reino entre 1965 i 1973.
Era un soldat que havia reduït el seu temps militar a canvi de diners. Podien triar destí i viure fora dels quarters. Aquesta figura va desaparèixer l’any 1940.