Els problemes d’aprenentatge abasten una gran diversitat de dificultats: de llenguatge, visuals, auditives, d’atenció, hiperactivitat… Són conseqüència d’una immaduresa neurofuncional. És necessari tractar la causa, l’origen i mai el símptoma o la conducta.
En el cas de la visió, un bon processament de la informació visual ens permet interpretar i comprendre tot allò que veiem, i podem integrar-ho amb la resta dels sentits. La visió és molt més que tenir una agudesa visual 100%. La visió s’aprèn, per això es pot entrenar.
Per processar correctament la informació que percebem a través dels ulls, són necessàries certes habilitats visuals. Sovint, existeixen alteracions d’aquestes habilitats que dificulten l’aprenentatge del nen.
Els problemes d’aprenentatge afecten a un de cada 11 nens en edat escolar. Aquest és un tema que preocupa la nostra societat perquè afecta el rendiment acadèmic i les relacions interpersonals dels nostres fills. Cal recordar que el 80% de la informació que rep el nostre cervell és VISUAL; per tant, problemes en el sentit de la vista poden afectar al desenvolupament cognitiu dels nens.
Un problema d’aprenentatge relacionat amb la visió és quan el rendiment del nen s’allunya significativament dels valors que poden considerar-se normals en el seu entorn escolar i, en general, no són explicables en termes de falta d’intel·ligència. Solen tenir un coeficient intel·lectual normal o superior, però no organitzen bé la informació sensorial que els arriba.
Molts nens amb problemes d’aprenentatge solen estar etiquetats com a “nens ganduls”. És necessari anar amb compte abans de penjar una etiqueta. Un nen sempre té curiositat d’aprendre, i si no ho fa és per alguna causa, no és perquè sigui gandul.
Els problemes visuals estan afectant directament a la manera en què aprenem a llegir i escriure. Per tenir un bon rendiment, tant en la lectura com en l’escriptura, necessitem que totes les habilitats visuals (motilitat ocular, acomodació, visió binocular, habilitats de percepció visual, lateralitat…) funcionin adequadament, i alhora que tinguin una bona integració amb la resta de sentits. D’aquesta manera, obtindrem un major rendiment visual.
Per tant, per la prevenció i tractament dels problemes visuals que causen dificultats d’aprenentatge, moltes vegades no és necessari l’ús d’ulleres, lents de contacte o prismes per veure millor. En moltes ocasions, l’única solució és el tractament d’un programa personalitzat i específic de teràpia visual.
La teràpia visual és un tractament individualitzat realitzat per especialistes (optometristes comportamentals) que ensenyen el nen a usar la seva visió de forma precisa creant noves connexions neurològiques que li permeten corregir les alteracions de les habilitats visuals que dificulten el seu aprenentatge.
En general, el nen acudeix una vegada per setmana a la consulta (45 minuts la sessió), i ho complementa amb exercicis pautats per a casa (10-15 minuts diaris).
*NÚRIA DOMÈNEC SABATÉ és òptic i optometrista del Centre Òptic Esguard.
Fes el teu comentari