Cinta Galiana és la mare d’acollida d’Anastassia Morhum Nicolayeva, una noia 19 anys que ha pogut fugir de la guerra d’Ucraïna. Anastassia visita Tortosa des de fa 12 anys, sobretot als estius, com molts altres xiquets de la zona de Txernòbil. Ara el seu poble està incomunicat i sense electricitat des de fa tres dies. Fa hores que no ha pogut parlar amb els seus pares, i les notícies que li arriben són tràgiques. “Una amiga m’ha dit que al meu poble han bombardejat un cotxe amb un metge i un home que es trobava malament, i han mort els dos. A més, la gent no podia passar per agafar el cos, perquè si surts de casa et maten”, ha explicat durant una entrevista a Canal 21 Ebre. També ha dit que amb la seua mare no parla des del 27 de febrer pel matí, quan va amagar-se en un soterrani per protegir-se dels bombardejos.
El poble d’Anastassia, l’aldea de Kujari, es troba a la ruta entre Kíev i Txernòbil. Per tant, és una zona molt calenta del conflicte. Tot i que ja havia estat aquí per Nadal, Galiana va convèncer Anastassia perquè sortís del país uns dies abans de la invasió russa. “Jo li vaig insistir molt en què vingués perquè allí estaven fent vida normal, però poc dies abans vaig escoltar el discurs que havia fet Putin al seu poble, i em va resultar molt contundent. Vaig pensar que aquest home en faria una de grossa”, ha relatat Galiana. “Per sort, em va fer cas, perquè el dia que ella va vindre ja vam començar a veure entrevistes en què la gent explicava que tenien problemes per sortir del país, perquè ja hi havia una calma tensa”, recorda l’exregidora, que és professora a l’institut Dertosa.
La família de Galiana ja ha iniciat els tràmits per sol·licitar l’asil d’Anastassia com a refugiada. Un cop aquí, Anastassia ha coordinat a través d’internet, i gràcies a la seua xarxa de contactes, la fugida de tres grups de persones que volien sortir d’Ucraïna. “Durant estos tres dies, fins ahir, va estar amb un ordinador i amb el mòbil dient a la gent de Kíev per on es podien escapar”, ha detallat Galiana. Segons la mare d’acollida d’Anastassia, la noia coneix molt el país i molta gent per la seua feina, i els deia els camins per on havien de circular per evitar els bombardejos, o que anessin a un poble on coneixia una persona que els podria ajudar. “Ha fet sortir tres grups diferents de persones”, remarca Galiana.
Anastassia ha explicat el dramatisme de la guerra a la zona de Khàrkiv, la segona ciutat més gran d’Ucraïna. “En esta ciutat ja no queda res”, ha lamentat, abans d’explicar que el seu pare es va quedar incomunicat en un altre poble perquè han volat els ponts, i que des de dimarts que no sap res d’ell. La jove ha reclamat l’establiment d’una cordó humanitari per facilitar la sortida de la població civil, sobretot els infants. A més, tant Cinta Galiana com Anastassia també demanen que, un cop s’acabe la guerra, la gent i la comunitat internacional no obliden Ucraïna, i que ajuden el país a la reconstrucció.
*També podeu veure l’entrevista íntegra:
Fes el teu comentari