El periodista Joan Ramon Correal escriu un article a “La Mañana” sobre les declaracions del president de la República francesa, Emmanuel Macron, referint-se al pagesos i a la invasió russa a Ucraïna. Digué, “aquesta crisi durarà i cal estar preparats per revaluar la producció agrícola i defensar la sobirania alimentària…que desestabilitzarà el subministrament alimentari”. Haver-ho pronunciat al Saló Internacional de l’Agricultura de París, algú pot interpretar que davant les properes eleccions en les que ell ha de competir per mantenir la presidència, podria tractar-se d’un context per captar vots entre el món de la pagesia. Però davant la necessitat d’abastar els establiments de productes alimentaris com la soja, el panís, el blat o el gira-sol, i els productes que d’ells se’n deriven, no resulta gens estrany que ho hagi dit amb afany de canvi i millora del sector. D’aquests productes se’n deriven l’abastament dels pinsos de les granges i ràpidament els productes derivats s’han incrementat a preus mai vistos, sobretot els ous.
La gent ha de comprar per menjar i al Primer Món s’ha assolit en aquest aspecte plena disposició de tant menjar com vulguem. Malgrat que el grangers, els pastors, els pescadors i els pagesos, per tant el sector primari en general, produeixen els porcs, la sardina, les ovelles o el vi, cobrant-lo per sota del preu de producció. Per tant, perden diners treballant de l’ofici de tota la vida. Els carburants, els adobs, els pinsos, s’han apujat i encara perden més diners que abans. Per produir un quilo de raïm o de carn o de peix, o un litre de llet, tenen les despeses afegides sense haver repercutit en la venda dels productes.
I vet aquí com les terres s’ermen, moltes de bona qualitat es queden improductives. Així deixen de donar fruits i el territori s’abandona, hi creixen els pins i al cap de pocs anys es converteixen en selves. Si el pagès no conrea les terres, els camins s’abandonen, i tot plegat, convida a produir grans incendis forestals. Necessitem per combatre’ls grans dotacions de bombers, helicòpters, avions, camions, i tot plegat produeix pèrdues econòmiques i mediambientals de quantitats astronòmiques. S’han de pagar indemnitzacions als pagesos, però les terres s’abandonen i les clapes de finques treballades disminueixen i conseqüentment el territori cada cop queda més preparat per nous incendis destructors dels paisatges, les salvatgines, i desmoralitza la gent que hi viu que ha de fugir per necessitat del lloc on va nàixer.
Macron ja ho diu que cal cercar solucions per no perdre la cadena alimentària. A Espanya també hi ha qui ho diu, però pocs remeis es posen per aportar solucions. Molt xerrar i poc fer! Han hagut de sortir les plataformes de “La España vaciada” o “Teruel Existe”, per començar a fer-ne esment. No per evitar la destrucció del territori, la cadena alimentària i el comerç de proximitat, que realment és l’important. Serà a tot cas perquè el PP i el PSOE s’adonen que perden el poder a províncies amb pocs habitants en proporció als diputats i senadors que surten elegits. I això no els convé i per això en parlen, però sense fer-hi res.
Esmento l’article de Correal per conscienciar la nostra classe dirigent. Que no se n’adonen que si es perden els pagesos i els pastors, el territori se’n va a “pique”? El PSOE, el seu president, i el PSC de Catalunya ho haurien de veure i posar-hi remei. I com abans he dit molt xerrar i poc fer! La seva responsabilitat i les corresponents solucions que s’hi aportin, serà clau pel futur dels nostres territoris de l’interior, agrícoles per excel·lència.
I sense que sembli no tenir res a veure directament amb el despoblament rural, també a Espanyà tenim l’homòleg de Macron amb el càrrec que ostenten com a caps d’estat, els reis Borbons, que res diuen ni fan pel món de la pagesia i pel territori. Allí s’ho guanyen treballant i aconseguint vots, i aquí han de fugir del país, malgrat la inviolabilitat, per conductes inconcebibles en un món democràtic. A França tenim els exemples recents de presidents castigats per les seves malifetes. A Espanya, com ha succeït amb el rei emèrit, se’ls premia enviant-los a un paradís, rodejats de servidors pagats pel mateix Estat. I els jutges, fent la vista grossa, aviat el deixaran tornar a casa on ha sembrat tanta discòrdia entre la gent de carrer, per l’evasió de capitals i pels escàndols sexuals. És veritat que ja els ve de herència dels seus avis i antecessors, aquestes continuades depravacions, però també existeix una vertadera diferència entre un Estat que es diu democràtic i un altre que ho és, ho demostra i el seu president ha de treballar per aconseguir seguir ocupant el càrrec.
El senyor Pedro Sánchez, si és que és el govern més d’esquerres de la història, ho hauria de demostrar posant remei a la crisi tan greu que afecta el món de pagesia i vigilar millor el sentit de la inviolabilitat reial. El territori s’ha de conservar, als pagesos se’ls ha d’ajudar i no cal parlar tant i fer tan poc. I ara les protestes s’eixamplen al món del transport, als autònoms per les pujades de l’electricitat i als subministraments en general. Posi-hi atenció, senyor Sánchez, que el tema no és de riure!
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari