Rascasielos. Així ho hem dit sempre fins que un dia aprenem a dir gratacels gràcies a TV3 i a la Norma, el personatge de la primera campanya de normalització lingüística de la Generalitat als anys vuitanta. A banda d’altres consideracions més tècniques o jurídiques, entenem que un gratacels és un edifici particularment alt que destaca per l’alçada sobre els altres edificis del seu entorn.
Us parlo avui de “La Torre de Tortosa”, el segon gratacels que es fa a la ciutat. És un gran bloc de gairebé 200 habitatges amb nou escales que es comença a construir l’estiu de 1968 vora el riu i el pont del ferrocarril, al nou Paseo de la Provincia, avui Passeig de l’Ebre.
La Torre és una petita revolució a l’skyline1 de Ferreries i també és l’edifici més rellevant que es construeix des del final de la guerra, amb pàrquing subterrani i una alçada de vuit pisos, àtic i sobreàtic, projectat per un arquitecte tarragoní reconegut -José Maria Monravà2– el qual traspassa la direcció de l’obra pocs mesos més tard de l’inici de les obres al tortosí d’adopció Francesc M. March3.
La ciutat encara està ferida pels bombardejos patits trenta anys abans: solars buits en ple centre4, cases malmeses, façanes on es veuen els trets o els graffitis bèl·lics. No existeix l’Hospital Verge de la Cinta, ni el Parador de Turismo, ni l’Edifici Orleans, ni els pisos de l’Edifici Patronat, ni els de la Plaça Alfons XII. No està acabada la urbanització de la Plaza del Estadio (avui, 1 d’Octubre), ni el Pavelló Esportiu vora el Velòdrom; no hi ha blocs de pisos a Ferreries i tampoc a la zona del Temple més enllà del Parc Teodor González o de l’estació del Carrilet. Cal habitatge i fa poc que s’han construït els Grupos Sindicales a Remolins, Ferreries, Jesús i l’Aldea o el Grupo de Viviendas 13 de enero. La façana fluvial entre l’Església del Roser i el pont del ferrocarril està gairebé buida. També està gairebé buit l’espai entre el carrer Llarg de Sant Vicent i el riu5.
La promotora i constructora és Construcciones Príncipe, S.A. -COPRISA- de Tarragona. Les peticions d’informació s’atenen al carrer Sant Roc i poc després ja es fa a peu d’obra. COPRISA publicita la venda de pisos a la premsa provincial i sobretot, durant quatre anys seguits, al setmanari La Voz del Bajo Ebro6 oferint pisos de “lujo, semi-lujo y económicos” de tres a sis habitacions i despatxos per a “ médicos, letrados, estudios, etc.” amb ascensors de “subida y bajada”7 i a un preu mensual “inferior a un alquiler”.
L’alcalde és Felip Tallada8 i comencen els treballs el 1968, dos anys després que Franco ha inaugurat el monument a la Batalla de l’Ebre per celebrar els “25 años de Paz” de 1964. L’obra es desenvolupa amb polèmica des del seu inici: hi ha queixes veïnals, per manca de seguretat i per la caiguda d’objectes i, a més a més, l’inspector municipal denuncia a l’abril de 1969 que l’altura de l’edifici no s’ajusta a l’autorització de l’obra9. A l’agost l’Ajuntament ordena la suspensió de les obres que superin l’alçada autoritzada. Poc després el Diario Español de Tarragona (10/10/1969) i el setmanari La Voz del Bajo Ebro (17/10/1969) publiquen una entrevista -sembla un publireportatge encobert- al gerent de COPRISA que parla de la construcció dels 500 pisos (!) de La Torre i també sobre el problema legal de l’alçada de l’edifici. Diu que “ha sido por unos lamentables malentendidos a los que Coprisa es totalmente ajena y que esperamos sean olvidados como nosotros ya lo hemos hecho, cuando todo se arregle…”. El gerent parla sobre “locales de enseñanza para ninos y niñas” que hi haurà als baixos de l’edifici i també ofereix públicament a l’Ajuntament un milió de pessetes (de l’any 1969!) per a la construcció d’una passarel·la de vianants a les pilastres del pont del ferrocarril. Afegeix que vol edificar 1.000 habitatges més a la ciutat si finalment es fa el projectat Polígono Industrial de Campredó.
Al febrer de 1970 l’empresa presenta recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament per l’acord municipal de demolició de les obres no autoritzades. El 25/09/1970 el Ple reitera la demolició de les obres no autoritzades. No sé com acaba tot plegat però allò cert és que avui és visible que l’edifici te dues alçades a la façana vora el riu.
Encara es venen pisos a meitat dels anys setanta, els darrers són els que donen a la via del tren, al carrer Illa de Gènova. Puc imaginar-me la il·lusió dels nous propietaris, la decoració setantera, les cuines de fòrmica, els electrodomèstics de l’època, la tele en blanc i negre, tot l’ambient de Cuéntame10 i els infants del barri jugant a uns carrers encara no envaïts pels cotxes.
COPRISA no construirà els mil habitatges que ha promès si es fa el nou Polígono Industrial Bajo Ebro (Campredó). Els tràmits per fer-lo comencen l’any 1972 amb l’aprovació del Consejo de Ministros i pocs anys després es comencen a instal·lar les primeres indústries. El 1971 aquest mateix Consejo havia decidit situar el complex petroquímic a la vora de Tarragona. Però això és una altra història. La ciutat sempre ha avançat amb cert retard. Què hi farem!
He començat dient que La Torre és el segon gratacels fet a la ciutat. Llavors, quin és el primer? El primer està fet el 1964 al carrer Cervantes sobre el solar del Cinema Goya. Promogut per la Caja de Ahorros Provincial de Tarragona és un edifici de set pisos d’alçada, àtic i sobreàtic que ben aviat queda “camuflat” al centre de la ciutat.
La Torre de Tortosa és un testimoni clau dels darrers temps del franquisme a la ciutat amb el desarrollismo i l’esperança en una reactivació econòmica i industrial que avança lentament. Els anys setanta són anys d’incertesa política i econòmica. Els nous propietaris, feliços, estrenaran els seus nous habitatges i el monument de la Batalla de l’Ebre (1964) mirarà tot això des del centre del riu, impasible el ademán, serè i ufanós per la seva victòria. Encara avui ho fa.
*FERNANDO JAIME SOLER.
*Agraïments:
Francesc M. March, Rafel Segurana, Ramon Garrigosa.
*Notes:
1: Skyline: literalment vol dir, línia del cel : panorama o perfil d’una ciutat.
2: Josep Maria Monravà i López (1905-1999) va ser un arquitecte tarragoní, membre de GATCPAC – Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans pel Progrés de l’Arquitectura Contemporània- i autor de moltes obres a Tarragona: ordenació del Balcó del Mediterrani, Antiga Escola del Treball, Casa Bloc, etc . Arquitecte municipal (1939-1963) i membre de Regiones Desvastadas, arquitecte provincial de Sanitat, etc.
3: Francesc Maria March Juncosa (1938), arquitecte. Va ser President d’Omnium Cultural a Tortosa i Regidor de l’Ajuntament de Tortosa (1983.1991).
4: Es tracta de l’antic barri de Pescadors, on actualment hi ha l’Ajuntament, Correus, Telefònica, i tot l’entorn on hi ha blocs de pisos construïts els anys seixanta i setanta.
5: A la riba de Ferreries no hi havia construccions estables per raons militars.
6: La Voz del Bajo Ebro. Tortosa, 1968 a 1971, números 567 fins 721.
7: Els ascensors antics només s’utilitzaven per pujar, i la baixada es feia caminant. Suposo que volien donar una imatge de modernitat afegint que també baixaven.
8: Felip Tallada de Esteve (1924-2019). Darrer alcalde de la dictadura franquista de 1967 a 1979 i Procurador en Cortes de 1968 a 1971.
9: Aprovació en Ple Municipal de 16/8/1968.
9: Cuéntame como pasó es una sèrie de TVE que s’emet des de 2001 amb la història d’una família de classe mitjana des dels darrers anys del franquisme i la Transició.
Fes el teu comentari