El Carrilet de la Cava: lo tren de la Ribera (I)

El Carrilet de Tortosa a la Cava “…fa uns quants anys que va plegar perquè els autos i les motos no el deixaven guanyar el pa…”. És la lletra de la cançó de Josep Bo, Lo Sifonero, que han interpretat moltes vegades Juanito Aragonés (D.E.P.)  i els Quicos fent impossible oblidar el trenet que va córrer pel Delta fins la plena expansió dels vehicles particulars i el transport per carretera durant els anys seixanta del segle passat, quan va plegar.

El Carrilet era de via estreta, d’un metre d’amplada, que permet traçats de línia amb corbes de radis més petits i estructures de menor tamany,  per això una via estreta és més econòmica de construir, equipar i operar que la via ampla o ibèrica (1’668 m). Juanjo Olaizola, estudiós, divulgador i director del Museu Basc del Ferrocarril defineix la seva amplada com el “ancho perfecto”. Tots els Carrilets sempre han gaudit de l’estima popular per estar vinculats a les activitats quotidianes i de proximitat d’un petit territori. 

L’any 1926 s’inaugura el tram de Tortosa fins l’estació d’Amposta ubicada a la partida La Palma de l’Aldea (actual urbanització de FADESA). El 1927, s’obre primer el tram d’Amposta a Jesús i Maria i després el tram de Jesús i Maria a la Cava. Tot plegat llavors era terme de Tortosa i per això la ciutat compta amb 11 estacions ferroviàries, tal com explico aquí. 

Amb dos automotors Renault i una petita locomotora Fordson per a maniobres i mercaderies és el primer ferrocarril de l’Estat que funciona exclusivament amb motors d’explosió (de gasolina, poc després canviaran a dièsel).  El 1929 s’afegeixen altres dos automotors de gasolina i també… tres locomotores a vapor de segona mà. La número 1 és l’única supervivent que podem veure al Parc de Tortosa gràcies a la llavors inusual decisió de l’Ajuntament de salvaguardar-la quan va plegar la línia i també gràcies a la curosa restauració estètica feta pels Amics del Carrilet del Delta de l’Ebre fa uns pocs anys. Prové de la Compañía de Tranvías y Ferrocarriles de Valencia i va ser construïda el 1890 al Regne Unit. L’any 1958 l’Estat amb un Pla d’Ajudes i Millores dels Ferrocarrils de Via Estreta facilita l’adquisició d’un automotor Billard francès, que després d’un bon periple i aventures per altres línies i patir una important modificació constructiva va tornar a casa per ser restaurat pels Amics del Carrilet del Delta de l’Ebre.

El Carrilet neix quan ja s’ha desenvolupat prou el conreu de l’arròs al Delta, després de la inauguració el 1912 del Canal de l’Esquerra.  La societat promotora, Zopetti y Cendra Sociedad Regular Colectiva, es crea el 1916, canviant la denominació a Ferrocarriles Económicos S.A. (F.E.S.A.) el 1924.  El Banc de Tortosa també està en el projecte.

Hi ha diversos projectes que mai s’executarien: que el tren fos elèctric, prolongar la línia fins l’illa de Buda, creuar l’Ebre de l’Aldea fins a Amposta i Sant Carles de la Ràpita, o fer un ramal fins la platja de l’Arenal passant per l’Aldea i els Lligallos, etc… però els 26 kilòmetres de la línia construïts compliran amb les expectatives creades connectant les persones i les mercaderies dels seus dos extrems durant els quaranta anys del seu funcionament. 

Durant la Guerra la línia és col·lectivitzada. Els combois funcionen fins abril de 1938. Amb el front al riu i els bombardejos patits a Tortosa es decideix treure tot el material mòbil i portar-lo a la Cava. Això fa que en acabar la guerra estigui intacte, però no la línia perquè carrils i travesses han estat desballestats per a fer fortificacions i caldrà reconstruir-la. 

La postguerra és la grisor i els rigors de les condicions de vida, però també és el temps de més prosperitat pel Carrilet. Hi ha un notable increment del tràfic ferroviari i de l’activitat gràcies a l’estraperlo¹ de l’arròs, de l’oli  i d’altres mercaderies. La dècada dels anys quaranta és la millor època de l’empresa malgrat les males condicions de la línia i la dificultat d’aconseguir el carbó i el gas-oil racionats per l’Estat. 

El 1964 F.E.S.A. plega. La línia serà explotada per l’Estat amb l’empresa pública FEVE (Ferrocarriles de Via Estrecha).  Acabarà la seva vida el darrer dia de 1967 amb un emotiu viatge de comiat popular de la Cava a Tortosa. Té 39 treballadors, havia arribat a tindre un centenar.

Els carrils són retirats i les estacions i els edificis s’aniran enderrocant al llarg dels anys. Les locomotores i el material mòbil son desballestats.  Del nostre Carrilet avui només ens queda l’edifici de viatgers i oficines de l’estació de Tortosa vora el CAP del Temple, la vaporosa número 1 al Parc de la ciutat i l’automotor Billard en procés de restauració i algun vestigi constructiu de la línia, com algun pontet, ocult per la vegetació, res més. Un altre univers perdut. 

Tenim la memòria popular i la fantàstica cançó de Josep Bo que és tota una descripció sociològica del Baix Ebre de la segona meitat del segle XX i que descriu molt bé el moviment del Carrilet aquells anys: “…Bicicletes, estraperlo¹, guardiacivils i estudiants, sacs d’arròs, molts de pagesos i colles de valencians², embarassades, gent malalta de quartana³ i de dolor⁴, i cistelles en pollastres, alguna àdena i capons, i aubergínies i tomates per a regalar als senyors⁵…”. 

Si us sembla bé, podem fer el viatge imaginari a la Cava  i continuem parlant del trenet de la Ribera que així és com s’anomenava popularment a tot el tram final de l’Ebre i al Delta. Però no sortirem des de l’estació de Tortosa, no… El proper dia us ho explico. Al tren! Viatgers al tren!!!

(Continuarà)

Notes:

1. L’estraperlo era el negoci il·legal de productes intervinguts per l’Estat, venuts a preus abusius. Amb el petit “mercat negre” d’arròs i d’oli moltes famílies ajudaven la seva malmesa economia.
2. Les colles de valencians eren els treballadors temporers per a les feines del conreu de l’arròs quan encara no estava mecanitzat. N’hi ha que es quedaven a viure definitivament al Delta.
3. La quartana és la febre que apareix cada quatre dies, en el cas del Delta es refereix al paludisme.
4. El “dolor” popularment es refereix al reumatisme.
5. Els “senyors” són els professionals i terratinents del Delta que viuen a la ciutat. 

Bibliografia de referència:

Carles Salmerón i Bosch. El tren del Delta de l’Ebre. Ed. Términus. 1989

Mapa consultat:

Instituto Geográfico y Catastral. Servicio Geográfico del Ejército. Hoja 522 E:1/50.000. 2 ed. 1956.

Agraïments:

Joaquim Sàlvia Carles, president d’Amics del Carrilet del Delta de l’Ebre.

FERNANDO JAIME SOLER.