‘L’Educació Social, disciplina essencial per a la Sostenibilitat mediambiental’, per Ramon Vidal Saborit

Què que pot celebrar l’educació social un dia com avui, dedicat al Dia Mundial de l’aigua?

Hem d’entendre el planeta Terra, com un tot. On tot està interrelacionat indestriablement. Dins aquesta dimensió, l’aigua pren un paper molt rellevant, és el bé natural més preuat que tenim, a la vegada que escàs i repartit irregularment. No concebem la vida, i tot el que d’ella es desprèn, sense aquest element.

Els dies mundials ens indiquen febleses, mancances, amenaces. El de l’aigua, és un dels tocs d’alerta més importants, com hem dit l’aigua és vida. Actualment milers de milions de persones encara no tenen accés a l’aigua potable, sovint han de fer desenes de quilòmetres per aprovisionar-se d’aigua de boca i de reg, per generar una mica de menjar per dur a la boca. Amb tot el que d’això se’n deriva com problemes sanitaris, èxodes poblacionals i conflictes socials i geopolítics.

No en va, dins els 17 (ODS) objectius de desenvolupament sostenible de la dècada, marcats per la ONU, el Nº 6 està focalitzat a assolir “Aigua neta i sanejament”. Per assolir els ODS, necessitem eines bàsiques, que ens permetin una profunda transformació social, cal educació social en majúscules a tots els nivells, estatus i sectors de la societat. Des del nostre camp professional, com a disciplina d’intervenció socio-comunitaria i amb el seu caràcter pedagògic, s’ha d’actuar per assolir una consciència global més positiva i pro-activa amb el medi ambient. Així que intervindrem en l’esfera social per tal de millorar la natura i les relacions humanes, contribuint a una societat més justa, harmònica i en pau.

Quina és la realitat de l’educador social en l’àmbit de l’educació ambiental?

Per la meva experiència, he de dir que l’Educació Ambiental o per a la Sostenibilitat, tot i ser un camp competencial d’intervenció, propi de la disciplina, avui en dia, a casa nostra, la realitat de la professió, és encara molt tímida i feble. Sovint el que trobem en els equipaments, projectes, programes i activitats, per raons històriques, són professionals de camps naturalístics (biologia, ciències ambientals…) o d’altres àmbits de l’educació (pedagogia, magisteri o tècnics en el lleure socio-educatiu) i molt pocs i poques educadores socials. Encara queda molt camí per recórrer, per tenir un major reconeixement social, professional i governamental, com a exemple, entre l’any 2020 i el 2022, s’ha realitzat una diagnosi de l’estat de la situació professional, i propostes de millora formativa del col·lectiu d’educador/es ambientals a Catalunya. I en aquest estudi, hi ha participat entre d’altres, el col·legi de biòlegs, ambientòlegs i pedagogs, però no el de l’educació social o d’altres camps socials (antropologia…) com a col·lectiu, alguns de nosaltres a títol individual si hem tingut l’oportunitat de fer-ho en alguna de les fases. Estem parlant d’educació “en, amb, a favor” de la gent. És com si hi parlem de la realitat del camp i no convidem a participar als professionals de la pagesia i ramaderia, queda dit.

Quines son les nostres funcions? Sempre ha estat així?

L’any 1986, em vaig iniciar en aquest camp de l’educació ambiental, ho vaig fer des del nivell d’intervenció directa amb l’usuari, cosa que encara ocasionalment continuo fent.

Avui en dia i des de fa molts anys, les meves principals funcions, són el de la direcció i coordinació tècnica de l’empresa, dels projectes i activitats a realitzar. Per tant porto la gerència i tot el que ella implica, des de treball a nivell més estratègic, fins d’altres més executius, com és la representació i relacions amb d’altres agents, el disseny i coordinació de concursos, projectes, campanyes, activitats, la part econòmica i laboral del personal.

Això, és clar amb la implicació i treball de tot l’equip, sense el qual res d’això es podria fer.

Què ha aportat la figura professional de l’Educació Social en aquest àmbit?

Com deia en la pregunta dos, malauradament encara hi és poc present en el dia a dia de l’Educació per a la Sostenibilitat. Hi ha algun teòric, que considera que la intervenció en l’àmbit de l’Educació Ambiental n’és un dels propis de l’Educació Social, però la realitat curricular del grau és que de vegades, segons la facultat, no apareix l’assignatura com a troncal, sinó com una optativa de 6 crèdits, i de vegades ni això. Per tant autocrítica, si és que hi volem ser reconeguts com a competents i poder-nos desenvolupar professionalment en un camp com aquest, molt atractiu i necessari.

Què li diem a un Educació Social que es vol dedicar a l’àmbit de l’educació ambiental?

Lligant-ho en l’anterior resposta, la recomanació, seria formar-se complementaria i específicament, tant en conceptes, principis i particularitats de l’educació ambiental com en el medi ambient, la natura i certes tècniques com pot ser la interpretació del patrimoni.

Una paraula o frase per definir el paper de l’educador social

Com a ciència social que es tracta, les persones són l’eix central de tota acció. En aquest camp, les educadores socials som l’agent més important de tot el procés, establim llaços afectius amb el “públic” amb el que hi treballem, i facilitem que aquests ho facin a la vegada amb la natura.

*RAMON VIDAL SABORIT és educador social (col·legiat número 1106).