En ple segle XIX, Catalunya va viure un moviment cultural i literari que tenia com a objectiu recuperar l’ús de la llengua catalana com a llengua literària i de prestigi. Era la Renaixença i amb ella s’instauraren els coneguts com a Jocs Florals, un concurs literari que premiava les millors poesies escrites en català. Els primers jocs es van celebrar al Saló de Cent de Barcelona el 1859 i es lliuraren tres premis: l’Englantina d’or (millor poema patriòtic), la Viola d’Or i Argent (millor poema religiós) i la Flor Natural (millor poema d’amor). Qui obtenia tres premis ordinaris durant un mateix any s’enduia el títol de Mestre en Gai Saber.
El passat divendres, en un acte celebrat al campus de la URV de Tortosa, l’estudiosa dels Jocs Florals de Barcelona, Margarida Casacuberta, destacà que “al segle XIX la literatura era molt representativa i important i es posa al servei de la creació d’una ideologia i de la política. És la literatura de les classes socials no-representades en un estat centralista i universalitzador que volien rememorar la recatalanització de la societat catalana on, en quaranta anys, va passar de la monumentalització de la Catalunya burgesa a la nacionalització de la identitat catalana”. I és que a Catalunya es vivia entre els representants de l’anterior moviment, encapçalats per figures com Jacint Verdaguer i la seva obra més pragmàtica (Antlàntida) i la més catalanista en defensa de la força regeneradora dels catalans dins del regne d’Espanya (Canigó). I és que Verdaguer havia acabat de publicar el seu poema Barcelona amb la cita de “treballa, pensa i lluita; però creu, espera i ora”, quan ressorgí el moviment de la Renaixença.
Però, a Tortosa, aquest moviment va arribar uns quants anys més tard. Així doncs, no va ser fins al 1883 que se celebrà la primera edició. L’escriptor i professor, Emigdi Subirats, se n’ha encarregat de fer una profunda recerca i descobrir-ne els orígens i explicà que, de fet, uns anys abans, al 1881, es va celebrar l’aniversari de la mort de Santa Teresa de Jesús amb una gran festa de la poesia en la qual un jover poeta tortosí, Lluís Lluís i Dolç, va recitar un extens poema en català dedicat a la Santa.
D’aquesta etapa també destaquen altres poetes com Josep Felip Vergez que, malgrat haver d’emigrar a Cuba el 1869, mai deixà d’escriure en la seva llengua natal com ho és el cas del poema A la claror que don la llumenera del qual, Emigdi Subirats, en destaca el següent vers: “L’aucell migrat a terra llunyedana, sols pot cantar lo que aprengué en son niu”.
El 1900 es celebren els segons Jocs Florals al teatre del Balneari d’en Porcar i els organitza Teodor González. El secretari va ser en Lluís Lluís i Dolç, però dos dels premis van donar-se a obres escrites en castellà.
El setembre del 1908, fent-ho coincidir amb la festivitat de la Cinta, es van celebrar uns altres Jocs Florals que van premiar Ramon Vergés Paulí per La rajola ensangrentada i Frederic Pastor i Mauri per l’obra Sant Vicent Ferrer.
El 1920 es va crear la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta i es van fer uns altres Jocs Florals al Balneari d’en Porcar que guardonaren, principalment, l’escriptor Josep Albert Navarro.
El 1928 es fan uns Jocs Florals sense aquest nom per la repressió que hi havia per part del franquisme i perquè aleshores l’alcalde de la ciutat era Joaquim Bau. Van celebrar-se al Teatre Principal i van ser organitzats per la Congregació Mariana Major de Tortosa per celebrar el descens de la Mare de Déu de la Cinta. En aquell acte es van guardonar distingits poetes com Ramón Vergés Paulí, Gerard Vergés, Joan Moreira o Josep Monllaó.
Mentre tot això passava, cal destacar que a Vilalba dels Arcs, un jove poeta, Joan Povill i Adserà, aconseguia el 1929 endur-se el títol de Mestre en Gai Saber en guanyar tres premis consecutius als Jocs Florals del Rosselló el mateix any. Povill va traslladar-se a viure a Olesa de Montserrat, on fou popularment conegut per ser l’autor i el director de la Passió d’Olesa.
Finalment, el 1935, i enmig del Bienni Negre, se celebren els darrers Jocs Florals tortosins al mític Cinema-Teatre Coliseu. Van tenir un marcat caràcter polític, ja que estaven impulsats per dirigents de la Lliga Regionalista, i el màxim guardonat va ser Mn. Rafael Escudé.
Aquesta és una part de la història literària de la nostra ciutat que té un alt valor pel que va significar per al moviment de la Renaixença i que caldria que es posés en valor homenatjant o recordant en l’actualitat el pas per la història de tots aquells homenots de lletres, encara no tots abastament reconeguts. Emigdi Subirats els ha documentat i estudiat i, ara, juntament amb altres entesos del territori català, formarà part d’aquest projecte impulsat per la Universitat de Girona i l’Institut Ramon Muntaner que pretén dignificar els Jocs Florals catalans.
Fes el teu comentari