Ha sortit a la llum el cas Pegasus que ens descobreix l’espionatge de 60 o potser més catalans, entre ells, diferents presidents de la Generalitat, els líders d’entitats de la societat civil i els seus advocats defensors. Tot apunta que és el CNI que ho ha portat a cap. Aquest organisme pot espiar amb autorització del govern o d’un jutge, i les Corts tenen dret a conèixer els moviments d’aquest organisme per una comissió de diputats que poden conèixer els secrets oficials. Tot és normal i per això es diu que Espanya és un país de democràcia plena. Però en aquest cas hi ha realitats que rellisquen per ser l’antítesi de la democràcia. Com es poden espiar diputats de partits diferents als del govern per raons ideològiques o de pensament? Amb quins diners es paguen aquests espionatges? Quin jutge ha manat espiar-los? Si al govern li donen suport diputats espiats, i disposen de la majoria gràcies a ells, quina responsabilitat hi té aquest govern? Tot plegat, estimats lectors, és més un escàndol més propi del segle XIX o d’algun estat dictatorial. Però ben allunyat d’un país normal i democràtic. L’espionatge només es pot utilitzar per casos de terrorisme i criminalitat. És que els catalans espiats són terroristes o criminals?
I el pitjor és que aquí no passa res. Els ministres del PSOE diuen que Espanya és un país democràtic i tot es fa responent a la democràcia; tots es treuen la pols de sobre. Però l’espionatge s’ha realitzar a polítics, membres de la societat civil i advocats. Els diners han sortit d’alguna butxaca, principalment la dels catalans que som els que més dèficit hem de sofrir d’un Estat que ens tracta més com una colònia, ens obliga a parlar en el seu idioma, ens limita l’ensenyament del nostre, fa passar el corredor de Mediterrani per Madrid, els trens de rodalies operen com 30 anys enrere, les infraestructures estan parades de fa anys, la variant de Gandesa-Corbera d’Ebre es va aprovar l’any 1995 i encara estem sense. Tot és un despropòsit!
I mentre succeeix tot això, els socialistes catalans del PSC parlen de diàleg. La taula no la reuneixen i quan es troben van deixant els temes per una altra ocasió, però sense parlar de res en concret. O sigui que ells es senten dominadors, fan el que volen i el senyor Illa s’omple la boca parlant de diàleg. Ens prenen els diners que no tornen, no fan les obres promeses des de fa anys, des de la premsa de Madrid ens tracten d’insolidaris i a sobre… ens espien. Es tracta d’un abús de poder en totes les de la llei. Però al fons de la qüestió, el cinisme del PSOE i els escolans del PSC, té una profunditat de magnitud. Com sempre, ens enganyen. Quan els convé, es manifesten contra la independència cridant al costat del PP, Vox i Cs a les manifestacions i donen suport al 155. Sempre empren un doble llenguatge referent a Catalunya i vet aquí que el que ahir deien blanc, avui diuen negre… i es queden tan frescos!
La ministra Margarita Robles no en sap res. I el que va ser director del Centro Nacional de Inteligencia, Félix Sanz Roldán, afirma que “ni confirmo, ni desmiento”. Quan un directiu respon així queda clar que evadeix la pregunta i assevera confirmant l’acció. En definitiva, és un “secret d’Estat” i com a tal uns senyors, siguin del PSOE o siguin de PP, poden fer els que els doni la gana de Catalunya, tractant-nos no com espanyols sinó com a enemics espiats, delinqüents o criminals. Priven que els diputats catalans i bascos no puguin conèixer dins la comissió de secrets oficials de les Corts perquè no se’ls permet formar-hi part. Qui paga, qui ho ha manat, d’on surten els diners i per què s’ha espiat, ens ho tenen vetat. Vet aquí pel camí que ens porten! El tema és d’irresponsabilitat sense límits i el cinisme absolut.
Reconec que el PSOE han de nedar davant d’Espanya i guardar la roba davant Catalunya. La premsa madrilenya, alguna també de catalana, canvien les notícies, donant-los la volta i sempre acusant els catalans de supremacia i d’insolidaritat. Ho fan creure als seus lectors i aquests estan convençuts que als escolars catalans que es dirigeixen en castellà al mestre per poder anar al wàter, no se’l deixa perquè no ho diu en català. O sigui que el que ells han fet durant molts anys de prohibir-nos l‘ensenyament del català és el que actualment ens acusen a nosaltres quan saben perfectament que no és veritat, i com més embolic posen als seus, més aversió creen contra Catalunya. Embolica que fa fort! I així els socialistes parlen de diàleg, però pel darrera ens prenen el pèl i els quartos.
Esperem què passarà a Europa. Si a Espanya ens espien, coneixen i coneixien els moviments dels advocats defensors durant el procés i a sobre ens ho fan pagar a nosaltres, què no faran a Europa amb els que manen un país tan democràtic com Espanya, que el jutge Llarena “contra viento y marea” reclama los “fugados”? Per altre costat, Marchena tira pilotes fora per la recusació dictant una nova providència per esquivar la que possibilita fer anar el cas cap a la via europea. Espanya, en relació a Catalunya, és incanviable. I el cinisme dels que ara diuen defensar-nos, però sense aclarir qui ha espiat els nostre líders, és que “ens prenen el pèl i els quartos” o “cornuts i pagar el beure”.
*ANTON MONNER és cronista de Gandesa.
Fes el teu comentari