Les Terres de l’Ebre és el territori escollit per l’Organització de Nacions Unides (ONU) per fer una prova pilot per analitzar reptes de la zona com el canvi climàtic, el despoblament, l’escenari post-nuclear i el turisme sostenible. L’organisme de Nacions Unides per als assentaments urbans, ONU-Hàbitat, estudiarà l’ecosistema de municipis i la diversitat de les quatre comarques ebrenques en el primer estudi que no se centra en una ciutat en concret. El Govern ha viatjat a Nova York per firmar un conveni amb l’ens que rebrà 300.000 euros públics l’any durant els pròxims quatre exercicis. L’objectiu del projecte és proposar recomanacions per fer front al futur de la regió i crear una eina d’anàlisi aplicable a altres entorns similars.
El vicepresident del Govern i conseller de Territori i Polítiques Digitals, Jordi Puigneró, s’ha desplaçat als Estats Units per rubricar l’acord amb la directora executiva d’ONU-Hàbitat, Maimunah Mohd Sharif. “És un ecosistema que ens permet treballar d’una forma integral i això ha estat molt ben vist per l’ONU i per això el primer programa d’un territori serà a les Terres de l’Ebre”, ha dit Puigneró, abans de trobar-se amb Sharif.
El conseller ha remarcat la importància d’aquest conveni i ha recordat que, a l’hora de planificar l’urbanisme futur, no tot passa en una ciutat sinó que cal contemplar ecosistemes de municipis ancorats en un territori molt divers.
La raó per la qual el Govern i ONU-Hàbitat han triat les Terres de l’Ebre és perquè consideren que facilita la comparació amb altres regions, pels reptes de l’ecosistema del Delta, per la presència de centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, pel despoblament de les comarques d’interior i perquè és una zona on conviuen economia tradicional amb noves oportunitats econòmiques com les que ofereix el teletreball i la nova economia digital.
L’anàlisi del Montsià, la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Baix Ebre que farà l’organisme de l’ONU es dividirà en diferents fases. En un inici es recollirà informació dels elements territorials i urbans –aigua, infraestructura, estructura social, etc– amb uns indicadors que s’han aplicat a escala ciutat i que ara s’hauran de treballar en un conjunt de municipis.
Més tard, hi haurà un procés d’anàlisi i d’elaboració d’una diagnosi per acabar tenint accions concretes d’implementació al territori. “L’objectiu final és accelerar accions en aquesta dècada fins al 2030”, ha dit Rosa Suriñach, membre de l’oficina d’ONU-Hàbitat a Barcelona.
La iniciativa vol reforçar els governs locals i, d’altra banda, desenvolupar una eina digital de diagnosi exhaustiva d’una regió que desprès es farà servir “com a referent per altres territoris del món” amb reptes semblants, ha explicat Maria Galindo, directora general de Nació Digital i Agenda Urbana, que qualifica el projecte de “gran oportunitat”.
Per fer possible aquesta iniciativa, la Generalitat destinarà 1,2 milions d’euros a ONU-Hàbitat.
Les Terres de l’Ebre, un referent mundial
Després de set anys a Barcelona, ONU-Hàbitat s’ha trobat amb la necessitat d’ampliar el projecte, fins ara centrat en estudiar ciutats.
L’organisme té interès a comparar els resultats de l’anàlisi de les Terres de l’Ebre amb altres regions del món que, segons Suriñach, “segurament no seran tan desenvolupades i tindran uns reptes més elevats de canvi climàtic i de construcció de la resiliència”.
La metodologia servirà per aterrar i concretar l’agenda urbana, un dels principals reptes dels grans acords a escala multilateral. Catalunya és de les primeres regions al món que ha fet l’exercici de localitzar la nova agenda urbana”, seguint els criteris que marca l’organisme. “És un dels Governs amb què Nacions Unides té una relació molt estreta”, ha subratllat.
Fes el teu comentari